Creuar abans que es faci de dia, o mai

L¡¯Acran no arriba a veure enll¨¤ dos dels seus tres fills. Es van avan?ar caminant per les vies del tren que condueixen a la frontera serbohongaresa i ara toca c¨®rrer per atrapar-los. L¡¯Acran, de 33 anys, ¨¦s pakistan¨¨s. Va n¨¦ixer a Lahore i all¨¤ va casar-se amb la Shemin, una dona seca de 32 anys, que, amb gest seri¨®s, relata sense vergonya per qu¨¨ han arribat tan lluny. ¡°Al meu germ¨¤ no li agradava el nostre matrimoni¡±, diu la Shemin, que aguanta una criatura d'un mes de vida. Una hist¨°ria m¨¦s si no fos perqu¨¨ parlen del Pakistan. ¡°Si ens hagu¨¦ssim quedat, potser ens hauria matat¡±, afegeix l¡¯Acran.

Han detingut la seva marxa a l'altura de l'estaci¨® de Horgos, petita localitat al nord-oest de S¨¨rbia. Surt l'oficial de torn i els obliga a seguir. Al cap de tres quil¨°metres, el pas fronterer cap a Hongria. Objectiu: passar abans que l¡¯Ex¨¨rcit es desplegui, es tanqui el pas i entrin en vigor les noves lleis hongareses antiimmigraci¨®. I es preveu que tot aix¨° pugui passar d¡¯aqu¨ª a unes hores.

El silenci que recorre les dues vores de les vies de tren t¨¦ poc a veure amb el ritme fren¨¨tic de l'¨²ltim camp de refugiats que han visitat la majoria dels que transiten per Hongria. ?s situat al poble de Kanjiza, a unes tres hores amb autob¨²s des de Belgrad, la capital s¨¨rbia. Molts hi van arribar en bus. D¡¯altres no van tenir prou diners i van parar al mig de l'autopista per seguir caminant. ¡°On van?¡±, es crida a un grupet de sirians. ¡°Cap a la frontera¡±, responen. Han creuat el voral i han travessat un filat per un forat. Ja a les vies, es presten a parlar, per¨° adverteixen: ¡°Hem de seguir¡±. Tenen pressa, el 15 de setembre, data en qu¨¨ la nova legislaci¨® hongaresa permetr¨¤ la seva detenci¨®, ja els cau a sobre. Destinaci¨® final: un grapat a Alemanya, un altre a Su¨¨cia. La rara avis del grup viatja a Holanda. ¡°?s que Alemanya ja est¨¤ molt plena¡±, diu. ¡°B¨¦, i perqu¨¨ volem la pau¡±, prossegueix. La policia s¨¨rbia espanta la conversa.

Registre d¡¯empremtes

Ja a Kanjiza, els busos carreguen i descarreguen. En deixen uns quants perqu¨¨ descansin; n¡¯agafen d¡¯altres en direcci¨® a Horgos per arribar a la frontera. Cap all¨¤, sense mitj¨¤ de transport, es dirigien l¡¯Acran i la Shemin. La seva hist¨°ria no t¨¦ fortuna: es van casar amb el consentiment del pare d'ella, per¨° aquest va morir al cap d¡¯un mes de l'enlla? i el seg¨¹ent en l'escalaf¨® era el germ¨¤, la persona que m¨¦s resist¨¨ncia havia oposat a la uni¨®. I van arribar les amenaces de mort. Van escapar-se de Lahore cap a Turquia fa tres anys, per¨° all¨¤ ell no va obtenir papers per treballar. Fa un mes, despr¨¦s del naixement de la petita, la Sanab, van emprendre el periple cap a Alemanya. Tornarien al Pakistan? ¡°No, no¡±, contesta taxatiu l¡¯Acran, ¡°ens podrien matar¡±.

Tres quil¨°metres m¨¦s endavant, sense la llum del dia, els busos de Kanjiza han arribat a la cru?lla de la carretera amb les vies del tren. El tr¨¤fec ¨¦s commovedor. Nens canviant-se de roba per seguir, adults estirats a terra per recuperar l¡¯al¨¨. Cal creuar com m¨¦s aviat millor perqu¨¨ arriben bones not¨ªcies.

El pregoner es diu Simon C. Kret. ?s su¨ªs, tatuador i treballa, volunt¨¤riament, per informar els que arriben a la frontera serbohongaresa. ¡°Tinc molts contactes a l'altra banda¡±. Qu¨¨ els ha dit?. ¡°Els estic dient que els hongaresos, almenys avui, no estan registrant empremtes, que els deixen passar i els fiquen en trens cap a ?ustria¡±. Se senten crits d¡¯alegria, un copet a l'esquena, i a c¨®rrer. O es creua ara o potser ser¨¤ massa tard.