Pisos buits

Barcelona imposa multes de 5.000 euros a bancs propietaris de pisos buits. Banquers o sangoneres? Ada Colau o Rosa Luxemburg? Tranquils, tot ¨¦s m¨¦s senzill.

Uns quants pensaran que es tracta d'un intervencionisme excessiu, aprofitant la doctrina dels l¨ªmits socials al dret de propietat (la cat¨°lica i la socialdem¨°crata), i invasiu de la legalitat. Per¨° hi ha una llei catalana, del dret a l'habitatge, del 2007 (tripartit d'esquerres), que aix¨ª ho autoritza si el local es mant¨¦ buit dos anys, amb la idea d'incentivar el lloguer social. L'Ajuntament socialista de Terrassa ¨Cpioner en aquesta comesa¨C va guanyar a la seva empara el primer plet (contra Bankia), el 15 de juliol.

M¨¦s enll¨¤ de l'¨¤mbit jur¨ªdic, en l'economia passa que hi ha molta demanda d'habitatge, i molta oferta. Per¨° totes dues no encaixen. Aquesta primavera hi havia 330.000 demandants de pisos de protecci¨® oficial, i nom¨¦s 13.500 en oferta (Defensora del Poble). La dreta pepera es va desfer d'alguns milers d'aquests pisos a Madrid, i la dreta nacionalista catalana (avui molt social) ho va intentar amb 14.000. El lloguer social no sembla d'¨°ptima gesti¨® en municipis i autonomies.

Els bancs en s¨®n els principals propietaris, molt m¨¦s que promotors i immobili¨¤ries: retenen 67.628 pisos en els seus balan?os (globalia.com). No els interessa aguantar aquesta allau. La prova ¨¦s que en el primer trimestre els sis grans bancs es van desfer de 21.221 immobles. Uns milers m¨¦s els van endossar en un fons voltor i intermedi¨¤ries. La idea que els apassiona atresorar habitatges per especular-hi no t¨¦ gaire suport num¨¨ric.

Per qu¨¨ llavors no es desfan, de cop, de tot el parc que no han venut? S'estalviarien les multes (que creixeran), digeribles, per¨° que comporten costons d'imatge. Les raons s¨®n variades: alguns pisos estan en tan mal estat que amb prou feies s¨®n vendibles, ni tampoc es poden llogar; hi ha punts que costa gestionar-los; encara que molts habitatges compten com a p¨¨rdues en els balan?os bancaris, no passa amb tots, i en certs casos alguns esperen que pugin una mica els preus per no haver de passar les p¨¨rdues de latents (subest¨¤ndard) a p¨¨rdues reals.

La ra¨® econ¨°mica troba aix¨ª en aquesta q¨¹esti¨® el seu contrapunt social, accelerador. Asim¨¨tric, per¨° m¨¦s suggestiu que dram¨¤tic.