Els valors d¡¯Europa
L'actuaci¨® de la UE davant la crisi grega i els refugiats crea un gran desenc¨ªs i q¨¹estiona seriosament el futur de la UE i els seus importants ¨¨xits
Durant aquests mesos, la convicci¨® i l'orgull europeistes, tan arrelats en molt¨ªssims ciutadans, han patit una forta reculada. Ja se n'havien ressentit quan van experimentar les conseq¨¹¨¨ncies de les pol¨ªtiques d'austeritat imposades a les classes populars de molts dels nostres pa?sos, mentre es rescatava el sistema financer amb gran magnanimitat. Per¨° el tractament de la crisi grega, i m¨¦s recentment la incomprensible actuaci¨® davant del problema dels emigrants i els refugiats, han estat dos cops d'un gran efecte negatiu. Hi ha un creixent desenc¨ªs i un clam important: aquesta no ¨¦s la Europa que vol¨ªem, per la qual tant hem lluitat, i que tant hem defensat! Crec que la reacci¨® ha arribat a un punt en qu¨¨ es posa en perill el futur de la UE, i els seus importants ¨¨xits. Per¨° no veig que s'abordi seriosament el problema¡
Els valors fundacionals de la construcci¨® europea van ser: la pau, la democr¨¤cia, el progr¨¦s econ¨°mic i la solidaritat. Ning¨² pot posar en dubte que, en el primer, els progressos han estat espectaculars durant aquest mig segle. En el segon, s'ha avan?at molt en la democratitzaci¨® de les institucions en tots els estats membres, tot i que molt poc en les de la mateixa Uni¨®, que segueix amb procediments intergovernamentals i burocr¨¤tics. En economia, tamb¨¦ hi va haver aven?os continuats durant tres d¨¨cades, per¨° s'han interromput despr¨¦s. Per¨° el quart ha estat descaradament oblidat o s'ha deixat de banda, des de fa ja bastants anys. A aquest em vull referir.
Solidaritat interior. El creixement constant de les desigualtats durant els ¨²ltims anys s'oposa clarament a l'objectiu de l'equitat i la cohesi¨® social. Les receptes utilitzades per resoldre els problemes de la crisi han posat totalment en q¨¹esti¨® la solidaritat interior, mentre que les recents actuacions enfront del problema de la immigraci¨® i l'asil demostren un baix¨ªssim grau de solidaritat exterior. Per qu¨¨ ha passat aix¨°? Es vol reconduir?
Hi ha un cert acord en el fet que les dificultats s¨®n, en bona part, fruit d'una implantaci¨® fragmentada, err¨°nia i desdibuixada dels ambiciosos objectius que es van establir a finals de segle i que es van recollir al Tractat de Maastricht i van suposar la creaci¨® de l'euro. Aix¨° s'ha agreujat amb l'accelerada ampliaci¨® del nombre d'estats membres, que ha contribu?t a posar en q¨¹esti¨®?fins i tot?aquests objectius.
Es va fent evident que una uni¨® monet¨¤ria sense una uni¨® fiscal no nom¨¦s no pot funcionar b¨¦, sin¨® que es converteix en una mol¨¨stia a l'hora de fer front a una crisi econ¨°mica, ja que els estats han cedit a la UE les eines monet¨¤ries per combatre-la (tipus de canvi i tipus d'inter¨¨s), i aquesta no t¨¦ les que necessitaria per a una pol¨ªtica anticrisi efica?. S'ha trobat a faltar un pressupost comunitari molt superior a l'actual (que no arriba a l'1% del PIB) que permet¨¦s transfer¨¨ncies fiscals d'est¨ªmul al creixement. Patim la falta d'una harmonitzaci¨® fiscal que inclogui algun impost federal (per exemple, l'impost de societats, que, a m¨¦s, evitaria la compet¨¨ncia fiscal entre estats). I necessitem una coordinaci¨® estreta de totes les pol¨ªtiques econ¨°miques (laborals, energ¨¨tiques, educatives¡).
No cal dissimular que les progressives cessions de sobirania que aix¨° suposar¨¤ condueixen inevitablement a una uni¨® pol¨ªtica m¨¦s important, que pot tenir un car¨¤cter molt diferent de la dels estats unitaris, i prendre com a model el de les constitucions federals. Els estats que formen actualment la Uni¨®, aix¨ª com els que han sol¡¤licitat ingressar-hi, han de ser molt conscients de les conseq¨¹¨¨ncies del proc¨¦s, per poder decidir democr¨¤ticament si mantenen la seva voluntat d'ingressar-hi o fins i tot si es plantegen la possibilitat d'optar per sortir-ne. Hem de saber qui estem disposats a avan?ar a m¨¦s velocitat¡
Solidaritat exterior. El vergony¨®s espectacle en relaci¨® amb els refugiats, amb rebutjos, desacords i acusacions creuades entre estats, encara que s'est¨¤ corregint, va ser nom¨¦s l'altra cara de l'espectacle de les negociacions sobre el rescat de Gr¨¨cia. Ni la UE arribar¨¤ a bon port sense deixar un espai important a la solidaritat interior, ni el paper d'Europa en la globalitzaci¨® t¨¦ futur si no ¨¦s el l¨ªder de la solidaritat a escala mundial.
Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.