La pol¨ªtica del ¡®com si¡¯

L'expressi¨® com si ha estat utilitzada en filosofia per denotar aquelles hip¨°tesis, ficcions o met¨¤fores ideades per les teories filos¨°fiques (per¨° tamb¨¦ per la religi¨® i fins i tot per la ci¨¨ncia) per explicar certes realitats. Per exemple, concebem la mat¨¨ria com si estigu¨¦s composta d'¨¤toms, pensem el jo com si fos una subst¨¤ncia, parlem de l'evoluci¨® com si es tract¨¦s d'un progr¨¦s cap a formes cada vegada m¨¦s valuoses. Ni els ¨¤toms ni la subst¨¤ncia ni el progr¨¦s s¨®n realitats tangibles, per¨° ens serveixen per explicar el que percebem com a real.

La pol¨ªtica nacionalista catalana t¨¦ molt d'aquesta forma idealista de pensar. El pujolisme ha estat una pol¨ªtica del com si. Les famoses estructures d'Estat, ara b¨¤siques per tirar endavant el projecte sobiranista, no s¨®n una novetat. D'en?¨¤ que Jordi Pujol va accedir al poder, la Generalitat ha estat actuant com si fos un Estat i, des d'aquesta ficci¨®, ha anat constituint les estructures pertinents. Un exemple ¨¦s la televisi¨® p¨²blica, ja que la concessi¨® per part de l'Administraci¨® espanyola es feia esperar, TV-3 va comen?ar a emetre en un marc d'alegalitat fins que l'autoritzaci¨® es va fer ferma. No sabem amb certesa si Cataluna ¨¦s una naci¨®, per¨° totes les nostres institucions s¨®n nominalment ¡°nacionals¡±. Tenim dues lleng¨¹es oficials, per¨° nom¨¦s el catal¨¤ ¨¦s utilitzat per la Generalitat com a llengua pr¨°pia. Catalunya no ¨¦s un Estat independent, per¨° molts ajuntaments catalans exhibeixen l'estelada com a ¨²nica ensenya del pa¨ªs. A poc a poc i com qui no vol la cosa, la Generalitat s'ha anat dotant d'estructures que no nom¨¦s acreixen considerablement la despesa p¨²blica, sin¨® que han jugat un paper decisiu en la potenciaci¨® de l'imaginari col¡¤lectiu que ha conreat el sentiment nacional.

Ara, amb el projecte independentista, la creaci¨® d'estructures d'Estat ha vingut a ser l'objectiu imprescindible per a la constituci¨® real d'un Estat propi. I ara m¨¦s que mai es vol continuar actuant com si l'Estat catal¨¤ ja fos una realitat. En l'¨¤mbit de la filosofia, l'idealisme no ¨¦s problema. Per¨° la pol¨ªtica no pot situar-se en mons ficticis. Ha de bregar amb la realitat pura i dura si es proposa transformar-la.

Si el 27-S guanyen els grups independentistes, no servir¨¤ de res anar construint noves estructures d¡¯Estat si aquestes es recorren successivament davant el Tribunal Constitucional

No entendre-ho ¨¦s persistir en el cercle vici¨®s en qu¨¨ sembla trobar-se el moviment independentista. A saber: per poder constituir-se com un Estat propi, Catalunya ja hauria de ser un subjecte sobir¨¤, per¨° no ho podr¨¤ ser fins que tingui un Estat propi, ¨¦s a dir, fins que alg¨² autoritzi aquest canvi. Si el 27-S guanyen els grups independentistes, no servir¨¤ de res anar construint noves estructures d'Estat si aquestes es recorren successivament davant el Tribunal Constitucional i es deixen en suspens. Amb ra¨® comencen a dir ara des de Junts pel S¨ª que es crearan les noves estructures d'Estat, per¨° no s'activaran fins que s'aconsegueixi la independ¨¨ncia. Ara que la cosa va de deb¨°, no es pot continuar actuant com si ja f¨®ssim un Estat. Primer cal aconseguir tenir un Estat. Per fer-ho, cal negociar. Negociar internament, ja que la CUP, decisiva per aconseguir majoria absoluta, ¨¦s partid¨¤ria de declarar la independ¨¨ncia sense encomanar-se a ning¨². S¨®n els ¨²nics que veuen clar que o Catalunya negocia amb l'Estat espanyol des d'una posici¨® d'igualtat ¨Cdos estats sobirans¨C o sortir¨¤ perdent en la negociaci¨®.

Donar per fet que ser¨¤ possible aixecar un nou Estat comen?ant a actuar com si Catalunya ja fos un subjecte sobir¨¤, simplement perqu¨¨ el bloc sobiranista ha estat capa? de formar Govern, ¨¦s l'engany m¨¦s gran amb qu¨¨ els grups sobiranistes han enlluernat els seus fidels. Cap Estat es converteix en sobir¨¤ sense el reconeixement expl¨ªcit dels que tenen poder per atorgar el reconeixement. Per recaptar el reconeixement cal negociar. Fins i tot en el cas que el resultat de les eleccions don¨¦s una majoria rotunda en vots als grups sobiranistes, la negociaci¨® seria imprescindible. Negociar ¨¦s l'ant¨ªdot de fer com si la independ¨¨ncia ja fos un fet. S'ha comen?at a construir la casa per la teulada. Com diem en catal¨¤, els independentistes han tirat pel dret, sense miraments i sense atenir-se a les regles del joc. Tornar a comen?ar, o prendre's m¨¦s temps si el projecte persisteix, ser¨¤ irremeiable. Ser¨¤, a m¨¦s, l'ocasi¨® de rebobinar i emprendre una via ¨Cl'¨²nica possible¨C que aconsegueixi millores per a les finances catalanes, un reconeixement satisfactori de la singularitat catalana i un reconeixement expl¨ªcit de la pluralitat de posicions a Catalunya.

Victoria Camps ¨¦s professora em¨¨rita de la UAB.