Paralitzaci¨®

Entre els anys 2009 i 2011 van cristal¡¤litzar un parell de respostes ciutadanes davant la crisi democr¨¤tica espanyola, ¨²niques a Europa, inesperades, descomunals, diferents, relacionables i, per tot aix¨°, sorprenents. Una va ser el dret a decidir i una altra el moviment dels indignats del 15-M. Et poden agradar totes dues, una m¨¦s que una altra, o cap. Per¨° crec que, passats ja uns anys des de l'inici de la cosa, totes dues s¨®n, ni m¨¦s ni menys, el que he apuntat. La prova del cot¨® que totes dues s¨®n regions diferents del mateix ¨¦s que totes dues estan paralitzades. I pel mateix. Qu¨¨ ¨¦s el que les ha paralitzat?

El dret a decidir va n¨¦ixer als refer¨¨ndums municipals, iniciats al d'Arenys, sota la iniciativa de la CUP. Aviat, van superar aquest marc inicial, i es van expandir pel territori com a iniciativa ciutadana, descentralitzada, no subjecta a cap partit parlamentari. Una cosa, d'altra banda, normal. El concepte autodeterminaci¨®, un itinerari present als programes dels dos grans partits d'esquerres el 1977, va desapar¨¨ixer del mercat, com s'ha dit, el 1977.

Sol¨¦ Tura explicava quan se li preguntava sobre l'aband¨® d'aquell dret en la redacci¨® de la Consti '78, que si acceptaves monarquia, rebutjaves, en la mateixa decisi¨®, autodeterminaci¨®. Aquestes consultes, per tant, suposaven una intensificaci¨® democr¨¤tica, un torpede en la l¨ªnia de flotaci¨® del r¨¨gim, que el 1978 va acceptar pop com a animal de companyia. Cosa que orienta sobre la llunyania dels partits en aquest tema. Queien, com el 15-M, en el pack republic¨¤.

El setembre del 2012 Mas assumeix el dret a decidir. ?s a dir, el dret a decidir va perdre el seu car¨¤cter ciutad¨¤, per passar a ser una pol¨ªtica governamental. M'atreveixo a defensar ¨Ci aix¨ª em ponen¨C, contr¨¤riament al gros de la premsa espanyola, que afirma que aqu¨ª comen?a un proc¨¦s de desobedi¨¨ncia (no s'ha desobe?t gens; gens), i a la premsa catalana, que afirma que aix¨° ¨¦s un proc¨¦s imparable cap a la creaci¨® d'un nou Estat (no s'ha produ?t cap moviment efectiu en aquesta direcci¨®; cap), que la gesti¨® governamental d'aquesta demanda ciutadana coincideix amb la seva desactivaci¨®.

El dret a decidir ¨Csinopsi: refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® vinculant i amb pregunta clara¨C, es va defensar al Congr¨¦s ja amb una altra forma ¨Cconsulta no vinculant, amb pregunta prolixa, que conduiria a negociacions intergovernamentals sobre, sic, el tema que decidissin tots dos governs¨C. Finalment, la cosa va acabar en un tipus de consulta amb la qual somien tots els governs que han estat al m¨®n: ni tan sols consultiva, simb¨°lica, interpretable, ¨¦s a dir, instrumentalitzable.

S¨ª, en efecte, no ha estat un cam¨ª de roses, i Mas no ha fet el que ha volgut en tot aquest temps. Per¨° ha fet all¨° m¨¦s fonamental del que ha volgut: ha aprovat els seus pressupostos d'austeritat i postdemocr¨¤cia amb el PP ¨Cquan CiU era autonomista¨C, i amb ERC ¨Cquan ja era indepe¨C, i ha seguit viu malgrat la seva pol¨ªtica real, penalitzable en altres cultures democr¨¤tiques. Si els objectes s¨®n la seva funci¨®, el proc¨¦s governamental ha servit per a dues funcions: a) adoptar l'austeritat amb menys fractura social que en altres indrets del sud, possiblement gr¨¤cies a la propaganda, aquesta cosa impossible d'emetre abans del 2012, i b) refundar CiU, un partit constituent del r¨¨gim del 1978, estructuralment corrupte i proper, el 2012, al final del seu cicle.

No crec que el proc¨¦s pateixi cap canvi despr¨¦s del 27-S, ja que parteix de l¨°gica i material semblant al que es va oferir el 2012. Potser hi haur¨¤ novetats pol¨ªtiques ¨Cno ho s¨¦, CDC i ERC seguiran molt temps unides?, Llu¨ªs Llach votar¨¤ austeritat?, hi haur¨¤ un govern d'esquerres posterior?, qu¨¨ podr¨¤ fer aquest govern, ara que, gr¨¤cies a Gr¨¨cia, sabem que els governs nom¨¦s poden practicar una pol¨ªtica?¨C, per¨° em temo que no hi haur¨¤ soluci¨® al conflicte. No si no es desborda democr¨¤ticament. Una cosa dif¨ªcil, si s'observa que l'opci¨® majorit¨¤ria sobre aquest tema consisteix en la canalitzaci¨®, el contrari al desbordament, en manifestacions i llistes ordenades.

I el 15-M? El rol del proc¨¦s a Catalunya ¨Cla paralitzaci¨® i canalitzaci¨® d'un conflicte¨C, sembla desenvolupar-lo amb ¨¨xit a la resta de l'Estat Podem, despr¨¦s del seu congr¨¦s de Vistalegre, m¨¦s preocupat estad¨ªsticament per crear un partit que per deixar que l'agenda del 15-M ¨Cdemocr¨¤ticament m¨¦s ¨¤mplia i sofisticada que la del dret a decidir¨C, vagi adquirint formes m¨¦s complexes i confluents, com les formulades a Barcelona, Madrid, Gal¨ªcia i Andalusia. Mal rotllo.