Quina escenografia m¨¦s maca!

Al menjador, r¨¨pliques de les cadires CH20 de Wegner. Al sal¨®, un parell de butaques Cigne de Hansen. Elegant decoraci¨® amb tocs vintage de fans de la s¨¨rie Mad men i el disseny n¨°rdic. T¨¦ uns gustos exquisits, aquesta parella formada per un anestesista i la directora d'una escola de prim¨¤ria, el matrimoni protagonista de Caiguts del cel.?Una llar on s'ensumen diners molt abans que aparegui del no-res un bitllet de 100 euros i es trenqui l'harmonia burgesa d'uns moderns ac¨°lits de la gauche divine. Perqu¨¨ el marc socioest¨¨tic sigui perfecte falta que, a m¨¦s, l'il¡¤lumini un llum de Moragas.

La glamurosa escenografia creada per Max Glaenzel ¨¦s un triomf en solitari. Quan aquesta visi¨® de revista d'arquitectura es posa en moviment s'ha acabat la festa teatral, tot i que el p¨²blic vagi il¡¤lusionat a la crida d'una com¨¨dia "de qualitat", escrita per un autor franc¨¨s de prestigi, dirigida per un professional de refer¨¨ncia i interpretada per dos cognoms admirats de l'star system catal¨¤. Tant i tants per concloure ¨Cdespr¨¦s d'aplaudiment i mig¨C?que el decorat ¨¦s realment molt bo. No s¨¦ si aquest punt ha quedat prou clar. Ara, la resta.

El text de S¨¦bastien Thi¨¦ry ¨Cescrit perqu¨¨ s'hi llueixi l'actor Pierre Arditi¨C peca d'ambici¨®. El que podria haver estat una discreta i funcional com¨¨dia de bulevard es perd en el laberint del teatre de l'absurd. No ¨¦s f¨¤cil seguir-li la l¨°gica a Ionesco. I en t¨¦. Tampoc el mestre Feydeau descobreix al primer que passa el secret de l'¨¨xit de les seves farses i el seu vertigen d'improbabilitats. No ¨¦s, encara que ho sembli per moments, una versi¨® c¨°mica de Cach¨¦?de Haneke, ni una adaptaci¨® encara m¨¦s angoixada de Misteri¨®s assassinat a Manhattan, de Woody Allen. Apunta ben amunt i no l'encerta en gaireb¨¦ res.

Queden llavors un parell de divertides escenes de com¨¨dia dom¨¨stica que destaquen sobre la resta de l'obra per l'aparici¨® d'un personatge robaescenes: la criada.

La tensi¨® c¨°mica entre els senyors i el servei sempre funciona, tant si ¨¦s una bonne espanyola o una interina ucra?nesa. La proced¨¨ncia eslava ¨Cl'aportaci¨® m¨¦s destacada de Sergi Belbel¨C ofereix, a m¨¦s, l'inesperat regal d'un hilarant di¨¤leg inspirat en el do de lleng¨¹es dels ap¨°stols. Dues escenes en qu¨¨ Anna Barrachina deixa en evid¨¨ncia (a favor seu) el descontrol interpretatiu de Jordi Bosch i Emma Vilarasau, encara que ell s'aferri al salvavides d'una innegable vis c¨°mica. La intervenci¨® de Carles Mart¨ªnez ¨¦s tan intranscendent com el seu personatge.

Que lluny que queda aquesta precipitada direcci¨® d'actors dels millors treballs de Belbel. Quina dist¨¤ncia entre aix¨° i el tracte cur¨®s que li dedicava a?Jardiel Poncela. Se'n va adonar, Thi¨¦ry, de la sal gruixuda que cobria la seva obra? L'autor va sortir a saludar. Aquesta vegada vestit.