Patrimonialisme plebiscitari

El concepte patrimonialisme plebiscitari?l'encunya el polit¨°leg Stephen Hanson en un article publicat el 2011 a la revista de l'Acad¨¨mia Americana de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques i Socials amb el t¨ªtol Plebiscitarian patrimonialism in Putin's Russia. Hanson sost¨¦ que les eleccions presidencials russes del 2008 s¨®n una forma de patrimonialisme plebiscitari. Despr¨¦s d'esgotar el m¨¤xim de dos mandats presidencials consecutius que fixa la Constituci¨®, Putin es resistia a deixar el poder, per la qual cosa va designar el manejable Medv¨¦dev candidat a presidir la Federaci¨® Russa.

Medv¨¦dev va guanyar les eleccions i durant el seu mandat va actuar al dictat del primer ministre designat ad hoc: Putin. Medv¨¦dev mai es va plantejar presentar-se a la reelecci¨®. Era un home de palla. Despr¨¦s d'un ¨²nic mandat es va apartar perqu¨¨ Putin pogu¨¦s recuperar la presid¨¨ncia, la seva presid¨¨ncia. El patrimonialisme plebiscitari, segons Hanson, combina la concepci¨® de l'Estat com si fos una propietat privada del governant ¨Ccaracter¨ªstica del patrimonialisme cl¨¤ssic descrit per Max Weber¨C amb mecanismes electorals democr¨¤tics. Aix¨ª, qualsevol desacatament val mentre el poble ho confirmi a les urnes.

No pretenc establir aqu¨ª una comparaci¨® entre el cas catal¨¤ i el cas rus, ni entre Putin i Mas, ni tan sols entre els seus respectius homes de palla, Medv¨¦dev i Romeva. Els antecedents hist¨°rics i les condicions politicosociales de tots dos casos s¨®n molt diferents. No obstant aix¨°, salvades totes les dist¨¤ncies, l'estrat¨¨gia de fons s¨ª que ¨¦s semblant, i el concepte de patrimonialisme plebiscitari em sembla perfectament aplicable a l'an¨¤lisi de la situaci¨® pol¨ªtica que viu Catalunya a les portes de les eleccions del 27 de setembre.

Nom¨¦s alg¨² conven?ut que Catalunya i les seves institucions d'autogovern li pertanyen ¨¦s capa? de convocar unes eleccions de manera tan avantatgista com ho ha fet Mas amb motiu del 27-S. Ho demostra el sol fet que les eleccions se celebrin el 27 de setembre amb la indissimulada intenci¨® que l'inici de la campanya electoral coincideixi amb la celebraci¨® de la Diada, convertida en els ¨²ltims tres anys en una quermes independentista. La campanya electoral comen?a, aix¨ª, perjudicant la neutralitat institucional amb un fastu¨®s homenatge a dos de les formacions concurrents, Junts pel S¨ª i la CUP, amb l'ANC i ?mnium com a jutges i part.

Col¡¤locar unes eleccions que es pretenen transcendentals el 27 de setembre, quan el 69% de l'¨¤rea metropolitana de Barcelona ¨Cgaireb¨¦ un ter? de la poblaci¨® total de Catalunya¨C estar¨¤ de pont, no sembla la millor manera de promoure una participaci¨® hist¨°rica. Quina casualitat que l'¨¤rea metropolitana de Barcelona sigui juntament amb la de Tarragona la zona m¨¦s refract¨¤ria a les tesis independentistes, com es va poder comprovar tant a la consulta alternativa del 9-N com a les ¨²ltimes eleccions municipals. A m¨¦s de perdre l'alcaldia de Barcelona, els partits independentistes van obtenir a les eleccions de maig un resultat calamit¨®s en ciutats com l'Hospitalet i Badalona, la segona i la tercera m¨¦s poblades de Catalunya. Pretendre un resultat hist¨°ric al mateix temps que s'afavoreix l'abstenci¨® de l'¨¤rea on es concentra m¨¦s de la meitat de la poblaci¨® tampoc sembla la f¨®rmula m¨¦s democr¨¤tica.

L¡¯ofuscaci¨® de Mas ¨¦s tanta que no nom¨¦s est¨¤ disposat a proclamar la independ¨¨ncia en contra de la Constituci¨® i de l'Estatut, sin¨® fins i tot en contra de la majoria dels catalans

Menci¨® a part mereix la voluntat proclamada per Mas de tirar endavant la secessi¨® fins i tot en el cas que les forces independentistes obtinguin la majoria absoluta en escons per¨° no en vots. ?s el que t¨¦ concebre Catalunya com una propietat privada. La seva ofuscaci¨® ¨¦s tanta que no nom¨¦s est¨¤ disposat a proclamar la independ¨¨ncia en contra de la Constituci¨® i de l'Estatut, sin¨® fins i tot en contra de la majoria dels catalans.

Els independentistes pretenen utilitzar unes eleccions auton¨°miques ordin¨¤ries per sotmetre a votaci¨® una il¡¤legalitat. I a sobre Junqueres, en l'an¨°mala entrevista que li va fer fa poc TV3 ni m¨¦s ni menys que com a cap de l'oposici¨®!, exigia als que ell denomina ¡°partidaris del no¡± que respectin el resultat de les eleccions. Per¨° qu¨¨ significa per a ell respectar el resultat de les eleccions? Perqu¨¨ si es refereix a acceptar que el guanyador o guanyadors tindran dret a formar govern i a desplegar el seu programa en tot el que s'ajusti a la legalitat i dins de l'¨¤mbit de compet¨¨ncies de la Generalitat, aix¨° est¨¤ fet. Faltaria m¨¦s. Per¨° el que no ¨¦s just ¨¦s que un governant decideixi sense encomanar-se a D¨¦u ni al dimoni que la Constituci¨® i l'Estatut s¨®n paper mullat, i que a sobre es pretengui que el conjunt dels ciutadans respectin el seu desacatament i hi donin suport.

Els ciutadans de Catalunya tenim el 27-S l'oportunitat de demostrar que Catalunya no ¨¦s propietat dels nacionalistes. No l'haur¨ªem de desaprofitar.