Obama, davant el nus siri¨¤
Els Estats Units eviten involucrar-se en una guerra civil en qu¨¨ veuen poques opcions beneficioses per als seus interessos
El president Barack Obama torna a revisar la seva estrat¨¨gia a S¨ªria. Quatre anys despr¨¦s d'esclatar la guerra civil, Obama vol obrir converses amb R¨²ssia, una pot¨¨ncia protectora del r¨¨gim de Baixar al-Assad. Tamb¨¦ corregeix els plans per entrenar rebels moderats. Els Estats Units, oposat tant a Al-Assad com als insurgents gihadistes, ¨¦s reticent a involucrar-se en un conflicte que ha deixat 200.000 morts i milions de refugiats.
L'inici, aquest divendres, del di¨¤leg entre els m¨¤xims comandaments militars nord-americ¨¤ i rus sobre el futur de S¨ªria representa un ¨²ltim viratge de l'Administraci¨® Obama a S¨ªria. Obama creu que, en una guerra que enfronta un dictador com Al-Assad i uns fan¨¤tics religiosos com l'Estat Isl¨¤mic i altres grups, no existeix una opci¨® bona.
A Obama encara li cou l'experi¨¨ncia de L¨ªbia. El 2011, despr¨¦s d'intenses discussions a la Casa Blanca, el president va v¨¨ncer el seu escepticisme inicial i va posar la maquin¨¤ria militar dels EUA al servei d'una alian?a que inclo?a Fran?a i el Regne Unit. La intervenci¨® va acabar amb la caiguda d'un altre dictador, Moammar al-Gaddafi.
En pocs dies, l'Administraci¨® Obama ha passat de les paraules amena?adores a R¨²ssia a acceptar l'oferta de di¨¤leg
Tres anys despr¨¦s, el caos a L¨ªbia i els avan?os gihadistes, facilitats pel buit de poder, a Washington?es veuen?com una lli?¨®. A aix¨° s'hi afegeix l'experi¨¨ncia de la invasi¨® terrestre de l'Iraq el 2003 i el frac¨¤s de l'ocupaci¨®. ?s una altra lli?¨®, no nom¨¦s sobre els perills de desplegar tropes al Pr¨°xim Orient, sin¨® de prendre partit en conflictes civils enquistats.
¡°El president creu que una conversa de militars a militars ¨¦s un pas important i espero que es produeixi en breu¡±, va dir el secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, a Londres. Poc despr¨¦s, el Pent¨¤gon va anunciar que el secretari de Defensa, Ash Carter, havia parlat per tel¨¨fon amb el seu hom¨°leg rus, Serguei Shoigu, per primera vegada d'en?¨¤ que Carter va accedir al c¨¤rrec fa set mesos.
L'objectiu immediat del di¨¤leg ¨¦s desactivar les tensions per la implicaci¨® creixent de R¨²ssia a S¨ªria. En les ¨²ltimes setmanes, R¨²ssia ha augmentat el suport militar al r¨¨gim siri¨¤. L'ajuda inclou l'enviament d'armament i personal militar. Tot i que els EUA comparteixen enemic amb Al-Assad i amb R¨²ssia ¨Cels gihadistes de l'Estat Isl¨¤mic¨C es resisteix a formalitzar una alian?a amb Al-Assad i veu amb inquietud la pres¨¨ncia russa a S¨ªria.
El caos a L¨ªbia i els avan?os gihadistes, facilitats pel buit de poder, es veuen a Washington com una lli?¨®
Al-Assad ja no ¨¦s, com al principi de la guerra, l'enemic a batre: ara ¨¦s el gihadisme. Per¨° tampoc ¨¦s un aliat. Des de fa un any els EUA bombardegen posicions de l'Estat Isl¨¤mic.
En pocs dies, l'Administraci¨® Obama ha passat de les paraules amena?adores a R¨²ssia a acceptar l'oferta de di¨¤leg. I ¨¦s possible que a finals de mes Obama es reuneixi amb el president rus, Vlad¨ªmir Putin, en el marc de l'Assemblea General de l'ONU a Nova York. Seria la primera reuni¨® en m¨¦s d'un any.
El di¨¤leg sobre S¨ªria reflecteix la complexitat de les relacions entre les dues pot¨¨ncies. El pols per Ucra?na no va ser obstacle perqu¨¨ Kerry i el seu hom¨°leg, Serguei Lavrov, col¡¤laboressin en la negociaci¨® de l'acord nuclear amb l'Iran al juliol. Els nord-americans necessitaven els russos en la negociaci¨® iraniana. I avui els necessiten un altre cop davant la sagnia siriana i la crisi dels refugiats.
S¨ªria ¨¦s un trencaclosques per a Obama. Quan va comen?ar la guerra, demanava la marxa d'Al-Assad. Despr¨¦s, va dir que, si aquest feia servir armes qu¨ªmiques, els EUA intervindria. Quan el 2013 Washington va tenir proves que les va fer servir, va evitar intervenir. Ho va fer un any despr¨¦s, per¨° no contra Al-Assad sin¨® contra els seus enemics gihadistes. Despr¨¦s va engegar un pla de 500 milions de d¨°lars per armar i entrenar rebels moderats. Havien de ser 5.400 el primer any. Segons ha adm¨¨s el Pent¨¤gon, nom¨¦s quatre o cinc estan en combat.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.