Espanya davant el 27-S

La hist¨°ria d'un frac¨¤s compartit: aix¨° ¨¦s el que ha passat els ¨²ltims anys entre la Generalitat i el Govern central. Per descomptat, la gran responsabilitat recau en el Govern de la Generalitat i les forces pol¨ªtiques i socials que li han donat suport. Per¨°, a un altre nivell, el Govern central no ha fet cap esfor? pol¨ªtic per canalitzar el problema. Sense voler equiparar la responsabilitat de tots dos, ni un ni un altre, cadascun en el seu ¨¤mbit, han estat a l'altura de les circumst¨¤ncies.

La Generalitat no hi ha estat perqu¨¨ el seu Govern ha actuat d'una manera populista i victimista, ha for?at al m¨¤xim la pressi¨® sobre les institucions de la societat catalana i sobre els mitjans de comunicaci¨® per donar a entendre que a Catalunya el desig d'independ¨¨ncia era pr¨¤cticament un¨¤nime. Els elements utilitzats amb aquest objectiu han estat, entre d¡¯altres, el c¨¤lcul esbiaixat de les balances fiscals, la demag¨°gia sobre el maltractament econ¨°mic a Catalunya, el falsejament de la hist¨°ria en la commemoraci¨® de l'any 1714, expressions insultants com el lema ¡°Espanya ens roba¡±, que f¨¤cilment poden provocar ressentiment entre ciutadans, o l'¨²s de s¨ªmbols com a instruments partidistes en comptes de com a lla?os d'uni¨®.

Cal destacar tamb¨¦ el perjudici a l'¨¨tica pol¨ªtica que ha provocat el menyspreu pel dret, en situar una suposada voluntat del poble per sobre de lleis i sent¨¨ncies, incomplides, a m¨¦s a m¨¦s, ostentosament per les autoritats catalanes, aix¨ª com la simplificaci¨® de la idea de democr¨¤cia en deixar-la redu?da a l'exercici d'un gen¨¨ric dret a votar, amb menyspreu dels principis de legalitat, representaci¨® pol¨ªtica, pluralisme i divisi¨® de poders, essencials i insubstitu?bles en qualsevol Estat democr¨¤tic de dret. Les tensions i fractures que tot aix¨° ha suscitat s¨®n responsabilitat del Govern de la Generalitat.

D¡¯altra banda, el Govern espanyol tampoc ha estat a l'altura de les circumst¨¤ncies perqu¨¨ ha rom¨¤s impassible davant aquesta situaci¨®, sense adoptar cap gest o mesura d'acostament, no tant a les institucions deslleials de Catalunya, sin¨® als ciutadans, tamb¨¦ ciutadans espanyols, que s'han sentit que no els han ajudat ni els han donat suport. El que esperaven molts catalans del Govern d¡¯Espanya eren r¨¨pliques rigoroses als arguments nacionalistes (balances fiscals, presumpta discriminaci¨® econ¨°mica, tergiversacions hist¨°riques, perman¨¨ncia en la UE), informes d¡¯especialistes respectats sobre les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques, jur¨ªdiques i c¨ªviques d'una ruptura territorial, aix¨ª com m¨¦s proximitat emocional. El Govern d¡¯Espanya no ha fet res d¡¯aix¨°. Simplement s'ha limitat, en els sup¨°sits m¨¦s cridaners, a interposar recursos judicials ¨Cun deure estricte, d'altra banda¨C que han resultat insuficients per evitar que s'instal¡¤l¨¦s en la mentalitat de molts catalans la idea que una ruptura era possible, f¨¤cil i convenient.

Ni d'una part ni de l¡¯altra, a m¨¦s a m¨¦s, s'ha volgut considerar que en el desenvolupament dels esdeveniments durant aquests ¨²ltims anys ha influ?t, i potser de manera determinant, el clima social, econ¨°mic i pol¨ªtic que ha dominat a Espanya. Heus aqu¨ª una altra conseq¨¹¨¨ncia de la crisi econ¨°mica i institucional: interessadament magnificada per a l'ocasi¨®, ha aportat nous motius per a la separaci¨®, posant en q¨¹esti¨® les bases constitucional, econ¨°mica, social i cultural del conjunt. Dit col¡¤loquialment: nom¨¦s en una Espanya que funcioni b¨¦ recuperar¨¤ la societat catalana la seva vitalitat, embranzida i sensatesa.

Cal recuperar l¡¯¨ªmpetu intel¡¤lectual i el coratge civil, pol¨ªtic i moral de la Transici¨®

Ha arribat, doncs, el moment de reflexionar amb urg¨¨ncia sobre les reformes que poden resultar convenients, des de canvis en la Constituci¨® fins a canvis avui necessaris en economia, educaci¨® i cultura, Estat del benestar, amb l'objectiu de contribuir a un augment de la riquesa i a la reducci¨® de la desigualtat social. La nova etapa de la vida espanyola ha d'estar presidida per un esperit reformista, que recuperi l'¨ªmpetu intel¡¤lectual i el coratge civil, pol¨ªtic i moral, dels millors passatges de la Transici¨®.

?nicament aix¨ª podr¨¤ superar-se el mal anomenat problema catal¨¤. I ¨¦s millor confiar m¨¦s en l'embranzida de la societat, dels individus que la componen, que esperar-ho tot, passivament, de les institucions p¨²bliques. Aquestes institucions mai exerciran la seva funci¨® adequadament sense uns ciutadans que les impulsin, les controlin, hi participin i, a trav¨¦s dels mecanismes democr¨¤tics, les liderin. La classe pol¨ªtica no pot distanciar-se tant de la societat com ha passat en l'¨²ltima d¨¨cada, per¨° tampoc la societat ha de menysprear tant els pol¨ªtics, escollits directament o indirectament pels ciutadans, en certa manera el seu mateix reflex. Regenerar implica, primer de tot, reformar les institucions p¨²bliques i dinamitzar la vida social.

La soluci¨®, en tot cas, exigir¨¤ pedagogia democr¨¤tica i canvis en el model territorial de l¡¯Estat. Aquests canvis han de basar-se en els valors de llibertat i igualtat dels ciutadans, no en el cultiu abstret i narcisista de les petites difer¨¨ncies, amb freq¨¹¨¨ncia m¨¦s inventades que reals. Un Estat ¨¦s nom¨¦s un instrument per garantir aquesta llibertat i aquesta igualtat, inseparables de la solidaritat, i no ¨¦s la seva missi¨® fomentar motlles identitaris que solen posar l¨ªmits il¡¤leg¨ªtims a l'exercici dels drets fonamentals basats en aquests valors. Una societat lliure mai ¨¦s homog¨¨nia sin¨® que ¨¦s plural. Plural ¨¦s Catalunya, plural, tamb¨¦, la resta d¡¯Espanya, plural, el conjunt de les dues. Una societat en la qual els individus gaudeixin dels mateixos drets ¨¦s l'¨²nica garantia per superar conflictes territorials.

La societat catalana nom¨¦s recobrar¨¤ la vitalitat, embranzida i sensatesa en una Espanya que funcioni b¨¦

?s l'hora de defensar la naci¨® constitucional, ¨¦s a dir, el conjunt dels espanyols units pels principis i les regles de la Constituci¨®. Aquesta naci¨® necessita reformes que millorin l'articulaci¨® i el funcionament de l¡¯Estat en qu¨¨ est¨¤ organitzada. Aquesta naci¨® ¨¦s el nostre ¨¤mbit de conviv¨¨ncia i la seva fallida suposaria la ruptura d'aquesta conviv¨¨ncia, ens conduiria cap a divisions i enfrontaments que no beneficiarien ning¨² i perjudicarien a tothom.

La naci¨® constitucional no ¨¦s el conjunt d'espanyols a la recerca d'una pretesa identitat col¡¤lectiva basada en la llengua, la cultura o la tradici¨® hist¨°rica, sin¨® el conjunt de ciutadans units pels valors constitucionals, els grans valors provinents de la Il¡¤lustraci¨®: la llibertat, la igualtat, la solidaritat, el respecte als drets fonamentals, la democr¨¤cia, el pluralisme ideol¨°gic, pol¨ªtic i cultural. El C¨ªrculo C¨ªvico de Opini¨®n defensa aquesta idea de naci¨® constitucional com el millor ant¨ªdot de fractures internes i, al mateix temps, subratlla la necessitat de mostrar-se obert a totes les reformes constitucionals i institucionals necess¨¤ries per millorar el funcionament del nostre Estat.

Francesc de Carreras, professor de Dret Constitucional, i Jos¨¦ Luis Garc¨ªa Delgado, catedr¨¤tic d¡¯Economia, en representaci¨® del C¨ªrculo C¨ªvico de Opini¨®n.