S¨®n bojos, aquests barcelonins

Al centre de la ciutat la Merc¨¨ 2015 va prendre el vol al ritme mest¨ªs de Marinah, la que va ser cantant d'Ojos de Brujo, en plena pla?a de Catalunya. Un concert que va servir tamb¨¦ per iniciar la parcel¡¤la musical de la celebraci¨® del vint¨¨ aniversari de la Mostra d'Associacions.

Un feli? comen?ament en un dels t¨ªpics empla?aments de la festa major barcelonina que aquest any ha canviat la seva fisonomia relegant a un dels laterals de la pla?a el tradicional escenari que se solia situar entre les dues fonts. El canvi resta espectacularitat a la proposta i li confereix una certa intimitat que al concert de divendres es va agrair per¨° que, sens dubte, quedaria totalment desbordat si s'haguessin programat actuacions amb important tirada popular, com altres anys. Programa en m¨¤, fa l'efecte que es vol restar protagonisme festiu a la pla?a de Catalunya i aix¨ª va succeir amb la primera proposta: es van omplir les cadires col¡¤locades a peu d'escenari, per¨° no van acudir grans marees humanes per gaudir de l'actuaci¨® de Marinah i Chicuelo, i va ser una ll¨¤stima perqu¨¨ la veritat ¨¦s que el concert hauria merescut una pla?a abarrotada, com qui diu a l'antiga.

La de Marinah continua sent una veu tan fascinant con mestissa, en el sentit m¨¦s ampli, profund i agra?t de la paraula. La seva proposta neix de la rumba, o almenys aix¨° sembla encara que el ventilador brilla per la seva abs¨¨ncia, i es passeja amb soltesa i desimboltura per tots els terrenys del flamenc i de la m¨²sica llatina. Composicions rodones que es bressolen en terra de ning¨² i inciten constantment al bellugueig. Aqu¨ª Marinah ha trobat un magn¨ªfic suport en la guitarra de Chicuelo, sempre segura i penetrant. Malgrat estar ben acompanyats per un trio r¨ªtmic, els millors moments de la nit es van aconseguir quan Marinah i Chicuelo es van quedar sols interpretant Garc¨ªa Lorca. Un duo que pot fer parlar molt.

Pr¨¤cticament quan Marinah i Chicuelo acabaven la seva actuaci¨® comen?aven els fastos a la pla?a de la Catedral, aquesta conservant l'atractiva estructura de l'any passat amb un escenari transparent a l'escalinata davant la fa?ana catedral¨ªcia. A aquesta hora El Petit de Cal Eril i Free Spirits cuinaven una proposta ca¨°tica i, per moments, molesta. Tot el contrari al que passava a la pla?a de Sant Jaume, on la banda barcelonina Moussakis, liderada pel violinista Branislav Grbic, oferia un agradable passeig per diferents sonoritats balc¨¤niques. Amb una primera l¨ªnia de viol¨®, clarinet i acordi¨®, el grup va contagiar ganes de ballar a una muni¨® que gaireb¨¦ omplia la pla?a inundant-la d'un bon rotllo idoni per a una festa major.

Ballarugues a la pla?a

El plat fort de la nit al centre de la ciutat el protagonitzaven Sisa, Joan Miquel Oliver i?Quimi Portet davant la catedral. El trio va tornar a desplegar el seu humor c¨ªnic i pujoli¨¤?(de Pujols que no de Pujol) sobre m¨²siques senzilles per¨° tremendament efectives. Sisa en abillament de cardenal gal¨¤ctic va ser la pedra sobre la qual va girar l'espectacle, per¨° van ser les guitarres de Portet i Oliver les que van aconseguir els cims m¨¦s alts. Una part del p¨²blic, la que ocupava les fileres de cadires, va gaudir d'all¨° m¨¦s per¨° una altra, els centenars de turistes que per all¨¤ passaven sorpresos, no van semblar entendre res i travessaven la pla?a amb un somriure obelixi¨¤?i cara d'anar pensant all¨° d'"Estan bojos aquests barcelonins".

?