Tup-tup-tup, la mar tranquil¡¤la

Era un tup-tup-tup lent per¨° ferm, sec i espaiat, card¨ªac, captivador potser. Amb cad¨¨ncia, aquells sons com trets, buits, id¨¨ntics, en s¨¨rie, decoraven instants de l¡¯ambient portuari, aleshores net de renous i fues.

El detall del fet previst, intransferible, privat, marc¨¤ d¨¨cades de vida arran de mar, marinera, als ports. M¨²sica de solista sense harmonia, fascin¨¤ el temps perdut i la imaginaci¨® de generacions de nins litorals, urbans i forans.

Era un murmuri d¡¯explosions d¡¯un sol pist¨® mec¨¤nic, distant, concret. L¡¯esclafit encadenat de vent calent i petroli, entre canonada sorda i toc de timbal afric¨¤ elegant, fou com un himne de pas i pau: la sortida i l'arriba de les barques de bou, dels pescadors. Fins fa unes d¨¨cades, encara, aquests trons afables i distingits eren marques en el silenci pret¨¨rit a la mar i la vorera encara humanitzades.

¡°Era la meva can?¨® de bressol, la companyia per a un al¡¤lot com jo d¡¯es Puig de Sant Pere [antic barri de pescadors aferrat per dins murada a la mar de Palma]. Esperava, escoltava, botava i anava al port¡±, evoca Xisco Pol, que ara col¡¤lecciona imatges i detalls d¡¯¨¨poca per documentar la seva mem¨°ria.

¡°Tup-tup-tup¡±, verbalitza Pol amb la boca closa i plena de vent per recordar els seus dies tendres del?vou-veri-vou [la mar com una mare] per a un navegar imaginari, melangi¨®s i viu.

Els sons dels bous eren?salves sense p¨®lvora, explosions d¡¯un motor primitiu, solitari, lent de semidi¨¨sel. La m¨¤quina d¡¯un sol pist¨®, enorme, dreta dins els cl¨¤ssics bous que anaven amb vela, a colla, per arrossegar la xarxa, que duia cadenes i ploms per llaurar el fons mar¨ª i treure el peixos enterrats.

L¡¯estrena dels arcaics motors fou una fita pionera, la revoluci¨® en la navegaci¨® pesquera despr¨¦s de segles en qu¨¨ l'¨²nica for?a la donaven els bra?os, els rems, o venia de la ind¨°mita natura, al vent.

El so identificable, isolat, de la m¨¤quina era el fruit de la pistonada ¨²nica, d¡¯un ¨¨mbol gegant armat amb un volant enorme. El motor es posava en marxa amb un cap calent. Era com encendre un cigar amb un encenedor de metxa, calant foc. S¡¯escalfava la culata amb la flameta utilitzada per socarrar els p¨¨ls del porc a la matan?a. La m¨¤quina no tenia marxa enrere i el motorista quasi havia de parar el pist¨®, i a la for?a, a m¨¤, virava l¡¯ordre de voltes aferrat del volant extern del motor, i aix¨ª de l¡¯h¨¨lix mudava tamb¨¦.

Als molls, a mitja fosca, comen?ava a rodar el motor, com si an¨¤s ofegat, a pas ag¨°nic. Prenia for?a i girava temptant, tira a tira. Uns primers toc-toc, l¡¯av¨ªs de l¡¯explosi¨® i una mica de via i renou. Damunt la barca, amb el sons compassats a les pistonades, naixien cercles de fum.

Uns rotlles perfectes, negres, ballaven; partien drets de la boca gran de la xemeneia de la barca, en un estol de corones fumades. El bram del bou tenia subtilesa, una certa m¨¤gica de novetat i relat.

Els sons i les senyes indicaven instants buits de l¡¯horabaixa o s¡¯imaginaven dins la fosca closa de la matinada, com en una desfilada d¡¯ordre.

Els bous anaven i tornaven entre el trenc d¡¯alba i mitjan horabaixa. De bell nou cada dia sonava la marxa amable del pescadors i mariners, dels nadius d'illa. Els pescadors, esclavitzats ells, sols paraven el Divendres Sant i el dia de Sant Pere, el patr¨® que cada any volia endur-se un mariner, deien.

Suara la mar no pot ¨¦sser tranquil¡¤la quasi mai, ni quan ¨¦s plana, de vidre o?pudent, per calma, sense ones, correnties i vents. Sempre passa i amena?a un?camioner, llanxa o lla¨¹tot de motors gegantins que bramulen i fan onatges, espenyen el paisatge i el benestar dels banyistes i, sobre tot, fan nosa, posen en perill els navegants tradicionals.