Gr¨¨cia tria el Govern encarregat d¡¯executar el tercer rescat

Enfosquides per una campanya ¨¤tona i decebedora, l'anticl¨ªmax de les eleccions d'avui a Gr¨¨cia ¡ªdespr¨¦s d'una revenja emocional amb sis anys de crisis de les dues cites anteriors¡ª suposar¨¤ l'aterratge definitiu en una realitat econ¨°mica complicada pels sobresalts financers (amena?a d'insolv¨¨ncia, corralito) i la inestabilitat pol¨ªtica, amb Syriza partida per la meitat en nom¨¦s set mesos de mandat. El marge de maniobra del vencedor per aplicar el tercer rescat ser¨¤ minso, i els matisos de la seva gesti¨® es mesuraran amb la duresa de les reformes, davant les quals el Govern d'Atenes tindr¨¤ les mans molt lligades. Nom¨¦s en els dos primers mesos, el nou Executiu haur¨¤ d'aprovar una llista de 60 accions priorit¨¤ries per rebre el primer tram del rescat.

Amb un resultat electoral que sembla m¨¦s un marge d'error estad¨ªstic ¡ªles enquestes xifren en 0,5%-2,5% la dist¨¤ncia entre Tsipras i el conservador Vanguelis Meimarakis, segon en intenci¨® de vot¡ª, el futur primer ministre haur¨¤ de posar fil a l'agulla al m¨¦s aviat que pugui perqu¨¨ la primera revisi¨® del rescat ¨¦s a tocar (a l'octubre, amb possible retard si es demora la formaci¨® de govern) i, hipot¨¨ticament, l'aixecament al gener dels controls de capital, segons estimacions de la Comissi¨® Europea.

M¨¦s enll¨¤ de les tripijocs postelectorales ¡ªqui pacta amb qui, a quin preu i amb quins aspectes d'estabilitat, at¨¨s que cap partit aconseguir¨¤ majoria absoluta¡ª, la tasca m¨¦s urgent ¨¦s l'econ¨°mica, despr¨¦s d'un comen?ament de l'any esperan?ador (el PIB va cr¨¦ixer el 0,9% en el segon trimestre), ja que per a finals de 2015 es preveu una recessi¨® de l'1,5%, com a m¨ªnim, per les turbul¨¨ncies del corralito i la consolidaci¨® fiscal addicional. Per 2016 s'espera tamb¨¦ un notable repunt de l'atur, actualment en el 24,6%, el seu nivell m¨¦s baix des de 2012. El deute ronda el 180% del PIB.

El tercer rescat pactat amb el Quartet (86.000 milions a tres anys) ¨¦s, fet i fet, el veritable protagonista de la cita electoral, i davant ell els candidats nom¨¦s han pogut manifestar la seva intenci¨® de millorar o suavitzar algunes de les seves condicions (una possibilitat que rebutgen de totes totes a Brussel¡¤les). Per¨° la fugida cames ajudeu-me del Govern de Syriza ¡ªprimer antiausteritat, despr¨¦s doblegada per l'amena?a del Grexit¡ª no ¨¦s in¨¨dita en el panorama pol¨ªtic dels ¨²ltims anys; tampoc la successi¨® de cites amb les urnes, de les quals es comenta amb humor que, si les eleccions fossin una empresa, Gr¨¨cia nedaria en super¨¤vits: tres convocat¨°ries aquest any (dos generals i el refer¨¨ndum de juliol); cinc eleccions anticipades en total des de 2009. I gaireb¨¦ sempre, en m¨¦s o menys mesura, per contagi d'un rescat i a la vora del Grexit.

Des d'octubre de 2009, quan el socialista Iorgos Papandreu va guanyar uns comicis anticipats amb el 44% dels vots, i amb el lema ¡°hi ha diners¡± (una negaci¨® su?cida de l'evid¨¨ncia de la crisi, ja que el primer rescat va arribar nom¨¦s sis mesos despr¨¦s, i a petici¨® seva), els successius governs grecs han ensopegat sempre amb la mateixa pedra. I en el mateix sentit: rebutjant-los d'entrada, assumint-los amb el cap cot i un posterior desgast pol¨ªtic.

Programes d'ajuda

Papandreu va negar en campanya l'evid¨¨ncia de la crisi, fins que va haver d'aprovar les primeres retallades, al febrer de 2010, i encaixar al maig el primer programa d'ajuda (110.000 milions); el conservador Andonis Samar¨¤s es va oposar fermament a l'austeritat que implicava un nou memor¨¤ndum durant 2011 (quan estava en l'oposici¨®) i va combregar amb el segon (130.000 milions) el 2012 ¡ªja en el poder¡ª, despr¨¦s de ser reconvenit per la canceller Angela Merkel en persona. Tsipras ha recorregut aquest tram m¨¦s de pressa, per¨° en el mateix sentit que els seus antecessors: d'entrada no a l'austeritat ¡ªel lema de la seva campanya al gener¡ª, fins a demanar el tercer al juliol, amb unes condicions m¨¦s dures fins i tot que els anteriors.

Igualment, el panorama d'inestabilitat pol¨ªtica que suposen tantes convocat¨°ries seguides no preocupa gaire a Brussel¡¤les: saben que Tsipras, el candidat favorit dels creditors, ha estat ¡°domesticat¡± (s¨ª que suposa una inc¨°gnita, en canvi, la proximitat impredictible del conservador Meimarakis). A m¨¦s, durant els propers mesos ¡ªen els quals molts no descarten una nova convocat¨°ria electoral¡ª, el veritable fact¨°tum a Gr¨¨cia no ser¨¤ el primer ministre, sigui que sigui, sin¨® un economista holand¨¨s, alt funcionari europeu, anomenat Maarten Verwey, des de mitjan setembre cap de la task force europea a Atenes, un grup d'inspectors de 20 persones. Amb poders sense precedents, Verwey ha posat feina fins i tot al govern inter¨ª; entre d'altres, exig¨¨ncies de control de l'evasi¨® fiscal, una pol¨ªtica energ¨¨tica, el nomenament d'un viceministre d'Administraci¨® P¨²blica amb un mandat de cinc anys, foment del turisme i acceleraci¨® de les inversions, segons el diari econ¨°mic Agor¨¢.