Diferents vots, moltes vides

La campanya s'ha anat tornant aspra i desagradable a mesura que les intu?cions, els prejudicis i les evid¨¨ncies (que hi ha de tot) apunten una gran i s¨°lida mobilitzaci¨® del vot a les candidatures expl¨ªcitament independentistes, mentre que, en canvi, existeixen molts dubtes sobre el sentit final del vot en una part gens menyspreable de la resta de l'electorat. Qualsevol an¨¤lisi una mica detallada de les enquestes del Centre d'Investigacions Sociol¨°giques o dels bar¨°metres del Centre d'Estudis d'Opini¨® apunten a aspectes de la conducta electoral que s'estan observant des de fa anys. Amb l'excepci¨® del 2012, era costum que a les eleccions auton¨°miques catalanes vot¨¦s menys gent que a les eleccions generals. Els perfils de la gent que va menys a votar a les catalanes s¨®n persones amb nivells educatius m¨¦s aviat baixos, amb rendes familiars inferiors a la mitjana, que viuen en barris populars i/o en ciutats de grand¨¤ria mitjana o gran, concentrats a les zones metropolitanes, en general s¨®n m¨¦s joves i, en molts casos, presenten perfils ling¨¹¨ªstics m¨¦s centrats en l'¨²s del castell¨¤ com a llengua prim¨¤ria, cosa que apuntaria a processos d'immigraci¨® antics o recents. No hi ha res nou en tot aix¨°. De fet, aquest tipus de caracteritzaci¨® correspon molt notablement al perfil d'abstencionista en qualsevol elecci¨®. L'¨²nica cosa que passa ¨¦s que a les eleccions auton¨°miques o, en menys mesura, a les eleccions locals el percentatge d'abstencionistes augmentava si ho compar¨¤vem amb el de les generals.

Incorporem-hi algunes dades. A Barcelona, el 2006 i el 2010, la dist¨¤ncia en l'¨ªndex de participaci¨® entre els barris de Marina o Torre Bar¨® i els de Tres Torres o Galvany era de m¨¦s de 40 punts. El 2012 les difer¨¨ncies es redueixen lleugerament, ja que si b¨¦ a tot arreu augmenta la participaci¨® (recordem que van ser les eleccions posteriors a la gran mobilitzaci¨® de l'11-S del 2012), creix proporcionalment m¨¦s la participaci¨® en barris populars que en els m¨¦s acomodats. Per¨° encara aix¨ª, s¨®n sempre m¨¦s de trenta punts els que separen les dues realitats socials. S¨®n dades nom¨¦s de Barcelona. Per¨° qualsevol que tregui el cap a les ciutats de la conurbaci¨® metropolitana barcelonina trobar¨¤ evid¨¨ncies semblants (Badia, Sant Adri¨¤, diferents barris de Badalona¡­), o en altres circumscripcions (Constant¨ª, barris com Bonavista o Campclar a Tarragona¡­) amb dist¨¤ncies potser menys ressenyables, per¨° igualment significatives. Amb tota aquesta argumentaci¨® tracto de situar el debat en una zona menys emocional, de m¨¦s normalitat, per¨°, al mateix temps, no conv¨¦ deixar de banda el tema.

Qu¨¨ ¨¦s el que ha passat perqu¨¨ ara tot siguin esments a or¨ªgens d'uns o uns altres, al fet que s'al¡¤ludeixi constantment a la ¡°majoria silenciosa¡± o s'emfatitzi la connexi¨® entre indecisi¨® i nivells de renda inferiors. La resposta ¨¦s f¨¤cil. Aquestes no s¨®n eleccions normals. S'estan posant en joc moltes coses. La mateixa candidatura clarament hegem¨°nica de Junts pel S¨ª caracteritza les eleccions de diumenge que ve com ¡°el vot de la teva vida¡±. Aquesta apel¡¤laci¨® a la vida suposa situar les opcions electorals a l'esfera del tangible i de l'intangible, incorporant-hi no nom¨¦s les condicions materials de la vida de cadasc¨², sin¨® tamb¨¦ l'espai dels sentiments i les emocions, les cru?lles de la identitat actual i futura de cadascun dels votants. No ens enganyem. Aquesta interpel¡¤laci¨® a pensar el vot en clau vital?despr¨¦s?no es pot rebaixar a aspectes merament racionals. ?s, per tant, normal que en un terreny que t¨¦ molt d'emocional, hi hagi nervis, tensions i sortides fora de to. Si les campanyes ja s¨®n terreny adobat per a aix¨°, aquesta molt m¨¦s.

Convindria, per tant, en aquesta setmana que ens queda per (no) sortir de dubtes, que moder¨¦ssim els arguments que tendeixin a mobilitzar els votants indecisos situant-los en dilemes que aprofundeixin solcs i fronteres que despr¨¦s ens costar¨¤ reduir o fer m¨¦s poroses. No crec de cap manera que el 27-S sigui el vot de la meva vida. ?s un vot de la meva vida que afegeix un esgla¨® m¨¦s, espero, a millorar la vida de tothom amb qui convisc. No d'uns o d'uns altres. En el cam¨ª de lluitar contra les desigualtats, per¨° reconeixent les difer¨¨ncies. Discutim de tot i acceptem els conflictes que ens enfronten, per¨° no situem la confrontaci¨® en dilemes que despr¨¦s resultin irresolubles.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ciencia Pol¨ªtica de la UAB.