L¡¯escuma dels dies

Iceta torna a ballar, aquesta vegada a Gav¨¤, a la Festa de la Rosa, l'invent dels socialistes del Baix Llobregat que va acabar convertint-se en el gran esdeveniment del socialisme catal¨¤. Iceta, el pol¨ªtic que cada dia penja al seu Twitter un haiku de Buson, d'Espriu..., al?a els bra?os i es balanceja al ritme de Tina Turner davant els vells militants. Vint mil diuen que se n'han ajuntat aquesta vegada. Aqu¨ª estan: les agrupacions de l'¨¤rea metropolitana expirant amb la platja de Gav¨¤ com un leviatan vermell a qui ning¨² ha estat capa? de ca?ar, per¨° que ara morir¨¤ de vell. ?s la gent de les primeres urnes, que s'ha assegut al llarg de fileres de taules, de tovalles, ampolles de vi, plats de pl¨¤stic, tovallons de paper, ocupant la pineda. ?s el p¨ªcnic de la m¨¤ d'obra, a la qual ja no li queda m¨¦s for?a de treball per vendre. Aquest diumenge es veu poc personal amb menys de 50 anys. Mocadors vermells del partit lligats al coll. Gorres vermelles i gorres blanques amb el puny i la rosa. Iceta acaba de dir-los que ells v¨¦nen directament de la Revoluci¨® Francesa, i ha acabat ballant sobre l'escenari en companyia de Pedro S¨¢nchez i Carme Chac¨®n; per¨° aquests no ballen, reparteixen roses. Tamb¨¦ Iceta d¨®na roses, i quan ja no en t¨¦ cap torna a agitar els bra?os com celebrant una festa de l'escuma dels dies.

Els dies del socialisme es consumeixen sota aquests pins de platja en els quals hi ha lligats altaveus, extintors. Els avions del Prat encara volen baix i passen a prop de la terra, ja que de la terra no hi ha escapat¨°ria. En la intervenci¨® de Pedro S¨¢nchez, un Airbus de Dubai ha travessat la festa. S¨¢nchez anuncia als assistents la p¨¤tria dels socialistes, i es veu que?ja?no ¨¦s la mateixa p¨¤tria de la qual parlava Jean Jaur¨¨s.?S¨¢nchez?acaba prometent que si guanyen portaran el senat a Barcelona. Un altre animal moribund.

El vent empeny el fum de les barbacoes fins a l'escenari, un vent que fa olor de menjar, de xistorra, de caragols, de fideu¨¤ per a 800 persones, d'arr¨°s a balquena. ?s una fumera entre garrula i dickensiana. Dos cartells enormes, maoistes, flanquegen l'escenari, tots dos amb la foto d'Iceta, que ha sortit amb aquell escor? seu tan fr¨¤gil d'home amb ulleres, a la manera d'Hollande. Ara, en viu, va sense jaqueta. Camisa arremangada i un pin socialista per sota del pit. A tots aquests jubilats els crida que ¨¦s feli?. ¡°S¨®c feli?!¡±, exclama esgargamellant-se; perqu¨¨ per fi Iceta, l'¨¤nima de l'home sota el socialisme, ha vist com la seva ¨¤nima, ¨¦s a dir, els seus constants anys de milit¨¤ncia, s'han fet carn entre els pins, entre la nit, entre la hist¨°ria.