Qui t¨¦ por de la Capmany?

Ara que a Barcelona tenim una alcaldessa potser va sent hora que l¡¯Ajuntament recuperi l¡¯enyorada Maria Aur¨¨lia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Escriptora, directora teatral, actriu, dramaturga, activista cultural, traductora, pedagoga, feminista, i la regidora al consistori que va pilotar la cultura de la capital catalana de la m¨¤ de Pasqual Maragall entre 1983 i 1991. El periodista Agust¨ª Pons ens l¡¯ha mostrada gegantina i profundament coherent ¡ªmalgrat les contradiccions circumstancials i perfectament humanes que la caracteritzaven¡ª a la magn¨ªfica biografia que li va dedicar. Entre d¡¯altres noms de relleu que es refereixen sovint a la Capmany, cal esmentar Jordi Font i Guillem-Jordi Graells, gran defensor de la seva literatura i curador de les obres completes.

Malgrat aix¨°, la Maria Aur¨¨lia catalanista d¡¯esquerres i existencialista, feminista valenta i amb sentit de l¡¯humor, novel¡¤lista seriosa i escriptora brillant, avui sembla haver desaparegut del nostre panorama cultural i pol¨ªtic. L¡¯han fet desapar¨¨ixer perqu¨¨ encara ara les seves idees i la seva actitud resulten inc¨°modes, i perqu¨¨ avui impera un concepte de literatura sense voluntat de fer obra, sense ¨¤nima i sense comprom¨ªs, i que t¨¨cnicament s¡¯arrela en els pitjors t¨°pics de la tradici¨® del XIX.

Deixant de banda l¡¯obra de creaci¨® estricta, i cenyint-nos a la gesti¨® pol¨ªtica que Capmany va fer de la cultura a la ciutat de Barcelona ¡ªi que va ultrapassar els l¨ªmits municipals¡ª, tamb¨¦ semblen haver-se oblidat alguns fets m¨¦s del seu llegat. El primer, amb un alt¨ªssim significat simb¨°lic, ¨¦s haver-se entossudit a dur la regidoria de Cultura al Palau de la Virreina. ?s a dir: la gesti¨® de la cultura de la ciutat es feia des de la Rambla, a tocar del Mercat de la Boqueria, en un edifici noble i concebut com un espai obert a les exposicions i els debats. Recordo la seva reacci¨® quan, pocs dies despr¨¦s d¡¯haver-se instal¡¤lat al seu nou despatx, li vaig dir que en aquell marc comen?ava a semblar una patum¡­ I, ella, r¨¤pida, somrient, afable com sempre amb mi, em va respondre: ¡°Ara patum, i d¡¯aqu¨ª dos dies patam¡­!¡±.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ del s¨ªmbol plenament encertat del Palau de la Virreina, no podem oblidar la seva aposta per endegar el Mercat de les Flors. Aquest espai singular, obert accidentalment pel teatre de la m¨¤ de Peter Brook, el va convertir en el millor aparador del que es feia al m¨®n. A trav¨¦s de la gesti¨® de Joan Maria Gual, durant anys es va oferir a Barcelona el millor teatre del moment, vingu¨¦s d¡¯on vingu¨¦s i en totes les seves tend¨¨ncies, alhora que es posava la primera pedra de l¡¯anomenada Ciutat del Teatre, que encara ara no s¡¯ha aconseguit malgrat aplegar-s¡¯hi tots els elements necessaris. La Capmany va apostar per aquest espai singular, per la visi¨® profundament moderna i oberta del teatre que propiciava Gual, per una programaci¨® exemplar, diversa, de gran nivell cultural, gens elitista i lluny de les servituds comercials, tal com pertoca a un espai finan?at amb diner p¨²blic.

La regidoria a la Virreina,

La gesti¨® de la pol¨ªtica cultural que Capmany va fer a l¡¯Ajuntament tamb¨¦ passa per endegar un pla de museus concretat per l¡¯arquitecte Llu¨ªs Dom¨¨nech, una de les opcions del qual va ser la restauraci¨® del Palau Nacional per ubicar-hi el Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC), d¡¯acord amb el gran arquitecte Oriol Bohigas. Capmany tamb¨¦ va impulsar l¡¯any 1985 l¡¯exposici¨® Homenatge a Barcelona, que revisava la pres¨¨ncia de les arts a la ciutat des de 1888 fins a 1936 i que, entre altres coses, va servir per internacionalitzar la capital catalana de cara als Jocs Ol¨ªmpics de 1992. Igualment, va actualitzar el cat¨¤leg del Museu d¡¯Art Modern, que era dels anys vint, i va impulsar una ambiciosa pol¨ªtica de publicacions gestionades per Joaquim Horta, una de les fites de la qual van ser els Di¨¤legs a Barcelona, escrits per Xavier Febr¨¦s, que reprodu?en l¡¯esperit de debat obert de la Capmany, sempre tossuda i pol¨¨mica.

?s impossible detallar la feina feta per Maria Aur¨¨lia Capmany. Cal tenir en compte, aix¨° s¨ª, la coher¨¨ncia que hi ha entre la noieta que es formava a l¡¯Institut-Escola d¡¯abans de la guerra amb els antecedents familiars de catalanisme gens enyorad¨ªs, i com va integrar, per exemple, la influ¨¨ncia de la cultura francesa i italiana, l¡¯impacte profund de l¡¯existencialisme, les dificultats d¡¯escriure durant la postguerra, la fundaci¨® del millor PSC¡­ Tanmateix, hi ha un moment que no podem deixar de remarcar: la seva pres¨¨ncia decisiva a l¡¯Escola d¡¯Art Dram¨¤tic Adri¨¤ Gual (EADAG), dirigida per Ricard Salvat. Salvat, una altra figura encara avui inc¨°moda i essencial per entendre qu¨¨ ens ha passat, viatjava molt, impulsava mil projectes alhora, per¨° la Capmany sempre era a la trinxera, col¡¤laborant en els muntatges, propiciant els contactes amb Salvador Espriu, establint di¨¤legs amb els companys de generaci¨® i amb els m¨¦s joves¡­ El teatre catal¨¤ actual no s¡¯ent¨¦n sense l¡¯EADAG, i l¡¯EADAG no s¡¯ent¨¦n sense la Capmany.

Amiga dels m¨¦s joves, afable amb els que form¨¤vem part de l¡¯anomenada generaci¨® dels setanta, no puc oblidar quan la vaig con¨¨ixer, abans d¡¯haver editat res, per demanar-li que col¡¤labor¨¦s en una obra de Joan Brossa, o els sopars a casa seva escoltant Bach mentre ella preparava unes sardines en escabetx, o les mil an¨¨cdotes divertides que van sorgir d¡¯una llarga entrevista per a la revista Serra d¡¯Or, la meva perplexitat davant d¡¯alguna baralla ¨¨pica entre ella i Jaume Vidal Alcover, les reunions a la Virreina perqu¨¨ m¡¯encarregava una exposici¨®, el seu m¨¨tode expeditiu a l¡¯hora de la feina, un sopar entranyable a Lleida al voltant de l¡¯obra de Manuel de Pedrolo, el dia de l¡¯enterrament de Vidal Alcover, quan em va abra?ar amb tendresa i, desfeta, em va dir: ¡°Ai, Jordi¡­¡±.

Aquesta era la dona dura, ¨¤gil, brillant, apassionada, vulnerable, amant del cabaret, la intel¡¤lectual l¨²cida, tossuda i insubornable, que va acabar la seva vida culminant heroicament la traducci¨® que Vidal Alcover havia iniciat de Proust. Per¨° la imatge d¡¯una Aur¨¨lia devastada pel c¨¤ncer, sense cabells, traduint en el seu pis immens de la pla?a Reial ? la recherche du temps perdu, no ha de fer oblidar el seu llegat intel¡¤lectual i c¨ªvic, la seva concepci¨® de la pol¨ªtica com a comprom¨ªs ineludible, i la valentia de viure, tal com ella mateixa deia amb relaci¨® a Vidal Alcover, amb ¡°un aire feli? del tot indecent¡±, que a les mentalitats m¨¦s tronades del nostre pa¨ªs se¡¯ls feia i se¡¯ls fa literalment insofrible.