¡°Catalunya, no te¡¯n vagis¡±

Am¨¨rica i Catalunya han constru?t una llarga relaci¨® d'intercanvi pol¨ªtic i cultural. Barcelona ha estat llar adoptiva, entre altres autors, de tres dels cinc premis Nobel de Literatura llatinoamericans: Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, Mario Vargas Llosa i?Pablo Neruda. Vuit escriptors i periodistes llatinoamericans han decidit pronunciar-se ara a EL PA?S sobre una eventual secessi¨® de Catalunya. Pr¨¤cticament tots coincideixen en una crida: ¡°Catalunya, no te'n vagis¡±.

Fa un any, quan la Generalitat de Catalunya ja estava ficada de ple en el seu pla cap a la independ¨¨ncia unilateral, l'escriptor colombi¨¤ H¨¦ctor Abad Faciolince es va adre?ar als catalans en un article al diari El Espectador?que duia aquest t¨ªtol: ¡°No te'n vagis, Catalunya¡±. Ara, quan queda menys d'una setmana per a les eleccions auton¨°miques catalanes del 27-S, diversos intel¡¤lectuals, escriptors i periodistes llatinoamericans se sumen a aquesta crida, subratllant que la separaci¨® de Catalunya de la resta d'Espanya implicaria tamb¨¦ en certa manera una ruptura dels lla?os amb Am¨¨rica Llatina.

El director de la revista mexicana Letras Libres, Enrique Krauze (M¨¨xic, 1947), desqualifica els fonaments de l'independentisme: ¡°El fanatisme de la identitat ¨¦s l'opi del segle XXI. El nacionalisme ¨¦s una variant comuna i pat¨¨tica d'aquest fanatisme. No el mou un sentiment d'amor, sin¨® una voluntat de poder¡±, afirma. Un punt de vista que comparteix Ibsen Mart¨ªnez, periodista i novel¡¤lista vene?ol¨¤: ¡°Tot em remet al que de deb¨° volia l'aristocr¨¤cia criolla de Caracas liderada per Bol¨ªvar: un mas propi, un vedat per a ells sols¡±, diu. Mart¨ªnez (Caracas, 1951) q¨¹estiona les difer¨¨ncies del president catal¨¤ respecte a la resta de pol¨ªtics espanyols: ¡°El sobiranisme d'Artur Mas t¨¦, tal com observava fa uns dies Javier Mar¨ªas, un esperit caciquil que, tot i ser?catalanista, ¨¦s de profund arrelament espanyol¡±.

Entre els autors llatinoamericans que van viure a Barcelona ¡ªNeruda, Garc¨ªa M¨¢rquez, Vargas Llosa, el poeta nicarag¨¹enc Rub¨¦n Dar¨ªo, el xil¨¨ Roberto Bola?o¡ª, hi ha el peru¨¤ Alfredo Bryce Echenique, guanyador del Premi FIL de Literatura 2012. Bryce Echenique (Lima, 1939) exposa un argument inflexible: ¡°No crec que a Catalunya li faci cap b¨¦ la independ¨¨ncia. Si la comunitat europea diu que no el reconeixer¨¤ com a pa¨ªs, aix¨° seria fatal¡±. El seu compatriota, l'escriptor Santiago Roncagliolo (Lima, 1975), va m¨¦s enll¨¤ i aprofundeix en la relaci¨® amb Llatinoam¨¨rica: ¡°Catalunya no nom¨¦s seria una p¨¨rdua d'Espanya. Ho seria per al m¨®n hisp¨¤. I aquest m¨®n seria tamb¨¦ una p¨¨rdua per a Catalunya, tot i que als nacionalistes no els importi¡±, assenyala.

Roncagliolo va desfermar el juliol passat una pol¨¨mica sobre la situaci¨® dels autors llatinoamericans a Catalunya. Va denunciar que escriptors, editors i periodistes d'Am¨¨rica Llatina estaven abandonant Barcelona, en bona mesura per una pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica que al seu parer exclou laboralment, sobretot en l'¨¤mbit p¨²blic, els autors en espanyol. H¨¦ctor Abad recorre a un poeta catal¨¤ per criticar el fenomen: ¡°Com diu Joan Margarit, renunciar al privilegi de ser biling¨¹es per odi al record de Franco ¨¦s una ximpleria¡±.

La crida d'Abad (Medell¨ªn, 1958) advoca per la conciliaci¨®: ¡°Les nacions tenen impulsos centr¨ªpets i centr¨ªfugs: Europa ha estat molt millor i m¨¦s pac¨ªfica amb els impulsos centr¨ªpets. Quan es van concentrar m¨¦s en les nacionalitats i en les peculiaritats de cada poble, va haver-hi m¨¦s disc¨°rdies i m¨¦s guerres¡±, afirma. Tamb¨¦ el mexic¨¤ H¨¦ctor Aguilar Cam¨ªn (Chetumal, 1946) ¨¦s clar: ¡°Caldria tornar a la taula dels acords, a l'estil de la Transici¨® espanyola, i suspendre els discursos del s¨ª i del no¡±, apunta. L'historiador i director de la revista?Nexos adverteix que aquest no ¨¦s el primer repte hist¨°ric del pa¨ªs: ¡°Espanya ha donat mostres de la seva capacitat de reformar-se i convertir els seus conflictes en consensos¡±.

Hi ha veus discordants, com la del periodista Juan Luis Font (Ciutat de Guatemala, 1966), que sost¨¦: ¡°Veig venir una relaci¨® m¨¦s estreta i espec¨ªfica entre els pa?sos d'Am¨¨rica Llatina i una Catalunya independent, sense que intervingui la relaci¨® amb Espanya entre ells¡±. Tot i que per fer-ho, adverteix Alejandro Mir¨® Quesada (Lima, 1944), exdirector del diari de Lima El Comercio, ¡°Catalunya hauria de treballar molt¡±, perqu¨¨ no li resultaria f¨¤cil ¡°ser reconeguda com a pa¨ªs per la poblaci¨®¡± americana.

Am¨¨rica t¨¦ un deute amb Catalunya. Barcelona els va donar una llar a diversos dels seus millors escriptors. Joan Grijalbo va fundar i va dirigir l'editorial que porta el seu nom a M¨¨xic. Ramon Vinyes li va ensenyar la literatura de Faulkner a Garc¨ªa M¨¢rquez. Pau Vila va modernitzar l'estudi de les Ci¨¨ncies Socials a Vene?uela i Col¨°mbia. Antoni L¨®pez Llaus¨¤s va liderar, amb Paco Porr¨²a, l'editorial Sudamericana a l'Argentina. Molt pocs intel¡¤lectuals llatinoamericans esperen que Catalunya se separi d'Espanya si aix¨° significar¨¤ que s'allunyi d'Am¨¨rica Llatina. ¡°No te'n vagis¡±, tornen a dir, ¡°no t'independitzis d'Am¨¨rica¡±.