La ideologia de les lleng¨¹es

L'independentisme catal¨¤ s'encamina cap a la ruptura sense que l¡¯Espanya monoling¨¹e en castell¨¤ acabi d'assumir que les din¨¤miques d'implosi¨® de l¡¯Estat auton¨°mic es nodreixen del conflicte ling¨¹¨ªstic entre centre i perif¨¨ria desencadenat al nostre pa¨ªs. ?s com si el sistema mateix no hagu¨¦s ent¨¨s que els processos secessionistes avancen en gran mesura seguint el cam¨ª de les pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques, en qu¨¨ la ideologia se solapa amb la pedagogia. Les elits pol¨ªtiques dominants i bona part de la poblaci¨® tenen l'assignatura pendent d'acceptar que el catal¨¤, el gallec i l'euskara s¨®n lleng¨¹es plenament espanyoles, tan pr¨°pies com el castell¨¤. "El nostre problema territorial ¨¦s un problema essencialment ling¨¹¨ªstic. Si desactivem el problema ling¨¹¨ªstic, desactivarem el problema territorial", argumenta l'assagista i diplom¨¤tic Juan Claudio de Ram¨®n.

Hi ha una enginyeria i una ind¨²stria nacionalistes aplicades a la gesti¨® interessada en r¨¨gim de gaireb¨¦ monopoli de les lleng¨¹es auton¨°miques i hi ha abandonament i inhibici¨®, pol¨ªtica estatal, indifer¨¨ncia i fins i tot desafecci¨® cap a unes lleng¨¹es que sovint s¨®n vistes m¨¦s com a problema que no pas com a riquesa col¡¤lectiva que calgui defensar i cuidar. Molta gent obvia al nostre pa¨ªs que milions d'espanyols somien i pensen en catal¨¤, en euskara o en gallec i que molts d'aquests parlants donen suport a la causa secessionista perqu¨¨ se'ls ha conven?ut, sovint des de les seves institucions, que la seva llengua ¨¦s menyspreada a la resta d¡¯Espanya o que corre el risc d'extingir-se. Qu¨¨ cal fer perqu¨¨ les lleng¨¹es, que no tenen la culpa de ser manipulades i instrumentalitzades pol¨ªticament, deixin de llaurar el camp de la desuni¨® i suscitin el respecte i l'afecte general? Per qu¨¨ el nostre pa¨ªs no troba les solucions que s¨ª que s'han procurat altres pa?sos multiling¨¹es amb problemes similars?

A Espanya fa temps que es lliura una gran batalla no declarada per la ideologia de les lleng¨¹es perif¨¨riques, que l¡¯Estat espanyol perd sistem¨¤ticament per incompareixen?a. I el que ¨¦s paradoxal del cas ¨¦s que aquest Estat, condemnat pels nacionalismes perif¨¨rics, s¨ª que fa formalment els seus deures en la defensa i promoci¨® de totes les seves lleng¨¹es, encara que no posi el cor en l'obstinaci¨® i es mostri ali¨¨ a l'alt valor afectiu i simb¨°lic de les parles perif¨¨riques. "Hi ha ¨¤mbits, com el judicial, en qu¨¨ Espanya no compleix les obligacions de la Carta Europea; per¨° ¨¦s un ¨¤mbit problem¨¤tic a tots els pa?sos. Espanya va assumir els compromisos al m¨¦s alt nivell ¨Ccosa que han fet molt pocs pa?sos¨C i el seu nivell de compliment ¨¦s dels m¨¦s alts, tot i que transmet la impressi¨® que ha deixat la q¨¹esti¨® en mans de les comunitats aut¨°nomes i que no ¨¦s conscient de tot el que es fa per a la seva protecci¨® i impuls ni l¡¯assumeix com a propi", testifica Alberto L¨®pez Basaguren, catedr¨¤tic de Dret Constitucional, antic membre del comit¨¨ d¡¯experts en mat¨¨ria de pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques del Consell d¡¯Europa i integrant del Consell Assessor de l¡¯Euskara. En el camp de les legitimitats nacionalistes, la l¨°gica "Una naci¨®, una llengua" ha anat guanyant terreny gr¨¤cies a un discurs, soterrat o expl¨ªcit, que presenta el castell¨¤ com un idioma imposat, colonitzador, ali¨¨, al mateix temps que intenta fer de la llengua auton¨°mica la palanca amb la qual marcar la difer¨¨ncia.

"La difer¨¨ncia del llenguatge ¨¦s el gran mitj¨¤ de preservar-nos del contagi dels espanyols i evitar el creuament de les dues races. Si els nostres invasors aprenguessin el basc haur¨ªem d'abandonar-lo, arxivant acuradament la seva gram¨¤tica i el seu diccionari, i dedicar-nos a parlar el rus, el noruec o qualsevol altre idioma desconegut per a ells, mentre estigu¨¦ssim subjectes al seu domini", va deixar escrit el fundador del PNB, Sabino Arana, el 1894. Noranta anys m¨¦s tard, el bertsolari Xabier Amuriza, figura destacada de l'esquerra abertzale, va fer aquest vers que avui segueix rebotant als tuits: "Euskal Herrian euskara hitz egiterik ez bada, bota dezagun demokracia zerri askara" (Si a Euskal Herria no es pot parlar euskara, tirem la democr¨¤cia als porcs).

La llengua ¨¦s el nervi de la naci¨® Jordi Pujol, expresident de la Generalitat

La idea que "la llengua [catalana] ¨¦s el dip¨°sit de l'¨¤nima catalana", expressada pel fundador del nacionalisme catal¨¤ Prat de la Riba a final del segle XIX, batega en la consideraci¨® formulada per Jordi Pujol que "la llengua ¨¦s el nervi de la naci¨®", per¨° tamb¨¦ en les declaracions del seu successor al capdavant de la Generalitat, el socialista Pasqual Maragall: "La llengua catalana ¨¦s l¡¯ADN de Catalunya". En el seu assaig?Morte e Resurrecci¨®n (1932), el considerat patriarca de les lletres gallegues Ram¨®n Otero Pedrayo va establir: "A l¨ªngua, o primeiro. A l¨ªngua, forma psicol¨®xica da Raza ten de ser a primeira obligaci¨®n de todos. (...) Mellor unha Galicia probe falando galego que unha Galicia rica usando otra l¨ªngua". I Ant¨®n Villar Ponte, figura del galleguisme de preguerra, va sentenciar en el seu Discursos a naci¨®n galega: "A nosa l¨ªngua ¨¦ o cami?o de ouro da nosa redenci¨®n e do noso progreso; sin a l¨ªngua morreremos como pobo... somente co emprego da l¨ªngua propia, obra da naturaleza, poder¨¢ selo".

No s¨®n nom¨¦s ressons de superats temps d'a?llament, en qu¨¨ les lleng¨¹es minorit¨¤ries estaven recloses a l'¨¤mbit familiar i a tot idioma se li atribu?a la qualitat d'impregnar els seus parlants amb un pensament propi, una cosmovisi¨® particular espec¨ªfica, diferencial. Les mobilitzacions "en defensa" de "la llengua" ¨C20.000 gallecs es van manifestar al febrer amb aquesta reivindicaci¨®¨C, s¨®n recurrents a l¡¯Espanya plural que contempla abstreta i estupefacta com les llargues marxes per la independ¨¨ncia de Catalunya i Euskadi continuen el seu curs sense que l'aplicaci¨® de pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques m¨¦s i m¨¦s vigoroses i atrevides hagi redu?t el permanent sentiment de greuge pels presumptes "atacs" estatals a la llengua. I ja s'ha vist que el nacionalisme catal¨¤ toca a sometent i crida a la desobedi¨¨ncia total quan els tribunals de just¨ªcia q¨¹estionen la seva pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica. Aquest ¨¦s territori sagrat i qui gosi trepitjar-lo ser¨¤ expulsat a les tenebres exteriors de la p¨¤tria i carregar¨¤ amb el t¨ªtol de "fatxa" o "tra?dor".

"Des de la Transici¨® democr¨¤tica, tots els governs centrals han optat per inhibir-se en aquesta mat¨¨ria. No han posat traves a la rehabilitaci¨® de les altres lleng¨¹es espanyoles, per¨° tampoc fre a la p¨¨rdua del biling¨¹isme practicat per governs de caire nacionalista", indica Merc¨¨ Vilarrubias, catedr¨¤tica de Llengua Anglesa a la Escola Oficial d¡¯Idiomes de Drassanes de Barcelona. Hi ha resist¨¨ncia monoling¨¹e en castell¨¤ a acceptar el biling¨¹isme i efervesc¨¨ncia militant contr¨¤ria al castell¨¤. A Gal¨ªcia, on la pr¨¤ctica totalitat de la poblaci¨® ¨¦s biling¨¹e, adquireix perfil propi la figura del "neoparlant¡±, c¨°pia de l'euskaldunberri basc, persones que, malgrat el seu pobre domini de l'idioma, decideixen despla?ar la seva llengua materna castellana i parlar de manera priorit¨¤ria en gallec, fins i tot amb persones que prefereixen expressar-se en espanyol. "Hi ha una tensi¨® permanent entre una ideologia emancipadora del gallec, que pot aconseguir la defensa d'un monoling¨¹isme en aquesta llengua, i una altra que es caracteritza per la defensa de m¨¦s castellanitzaci¨®", descriu Fernando Ramallo, professor de Ling¨¹¨ªstica de la Universitat de Vigo i membre del comit¨¨ d¡¯experts del Consell d¡¯Europa.

Tot i que la causa general de la independ¨¨ncia es refor?a argumentalment amb invocacions obligades a un futur de m¨¦s desenvolupament econ¨°mic i social, els nostres no deixen de ser nacionalismes ling¨¹¨ªstics, deutors de l'obsessi¨® identit¨¤ria rom¨¤ntica que creia en un patrimoni espiritual sagrat immemorial: una ¨¤nima, un car¨¤cter, una cosmovisi¨®, una manera de ser col¡¤lectiva... transmesa de generaci¨® en generaci¨®. "Hi ha la temptaci¨® d'explicar la psicologia nacional, cultural o social a partir de les distincions del vocabulari d'una llengua per¨° en una comunitat ling¨¹¨ªstica no hi ha una cultura ¨²nica", explica Jos¨¦ Antonio D¨ªaz Rojo, del Consell Superior d¡¯Investigacions Cient¨ªfiques (CSIC). De fet, com argumenta el mateix D¨ªaz Rojo, una professora xilena, un pag¨¨s castell¨¤, un artista uruguai¨¤, un obrer argent¨ª o un executiu mexic¨¤ pot ser que no comparteixin la mateixa visi¨® sobre la fam¨ªlia o les relacions socials, per exemple.

La llengua ¨¦s un factor fort d¡¯identitat per¨° no ofereix cap cosmovisi¨® Sara Berbel, psic¨°loga?

"La llengua ¨¦s un factor fort d'identitat per¨° no ofereix cap cosmovisi¨®. ?s, justament, a l'inrev¨¦s. El que fa la llengua ¨¦s reflectir, vehicular, els valors culturals. Per aix¨° els esquimals tenen 17 maneres de dir neu i blanc, per aix¨° la llengua alemanya d¨®na m¨¦s valor als conceptes filos¨°fics i l'angl¨¨s a la pragm¨¤tica de les coses", assenyala la psic¨°loga catalana Sara Berbel. "Que jo no tingui una paraula per designar l'olor del metro a l'hora punta o l'olor de la gespa acabada de tallar no vol dir que confongui les dues experi¨¨ncies. Acceptar que la llengua fonamenta la naci¨® deixa fora la majoria dels catalans que tenen com a llengua materna el castell¨¤. I, d'altra banda, des del punt de vista de la identitat semblen m¨¦s rellevants altres circumst¨¤ncies com el sexe, la classe social i fins i tot les condicions ambientals", indica F¨¦lix Ovejero, doctor en Ci¨¨ncies Econ¨°miques per la Universitat de Barcelona.

I, no obstant aix¨°, la convicci¨® que la llengua ¨¦s la base de la identitat amb qu¨¨ es construeix la naci¨® i que tota naci¨® pel fet de ser-ho t¨¦ dret a la independ¨¨ncia segueix estant ben present en els esquemes mentals nacionalistes. Caldria dotar d¡¯Estat propi cadascuna de les m¨¦s de 6.700 lleng¨¹es que sobreviuen al m¨®n? Qu¨¨ passaria a Europa, que t¨¦ avui 225 lleng¨¹es i 49 estats? Dels dos centenars d¡¯Estats existents, nom¨¦s 25 poden ser considerats ling¨¹¨ªsticament homogenis, entenent-los com a aquells en qu¨¨ el 90% de la poblaci¨® parla la mateixa llengua. Conv¨¦ tenir en compte que a B¨°snia i Hercegovina compartir la llengua no va impedir a la gent matar-se per raons etnicopoliticoreligioses i que hi ha nacionalismes d¡¯Estat llatinoamericans que parlen la mateixa llengua que els seus ve?ns.

A difer¨¨ncia del component originalment ¨¨tnic, racial, del nacionalisme basc, el catal¨¤ es va significar sempre com un model culturalista permanentment basat en la llengua, tot i que, com proclamava Sabino Arana, del que es tracta ¨¦s de marcar la difer¨¨ncia, tasca en principi prou complicada en un vell solar com l'espanyol altament transitat al llarg de la seva hist¨°ria. De fet, els Garc¨ªa, Mart¨ªnez, L¨®pez, S¨¢nchez, Rodr¨ªguez, Fern¨¢ndez, P¨¦rez, Gonz¨¢lez..., tan poc presents en les nomenclatures i candidatures electorals nacionalistes catalanes, s¨®n els cognoms que m¨¦s abunden en aquesta comunitat.

Albert Branchadell, ling¨¹ista respectat en una disciplina que, com la de la hist¨°ria, est¨¤ sent molt treballada per militants nacionalistes, explica que el que passa a Espanya ¨¦s un cas t¨ªpic d'encreuament de models. "Des del segle XIX i molt especialment durant el franquisme, Espanya va seguir el model anomenat nation building, dirigit a unificar ling¨¹¨ªsticament la societat a for?a d'eliminar m¨¦s o menys subtilment les lleng¨¹es diferents del castell¨¤. En contraposici¨® a aquest model es va bastir el model "preservacionista" de les lleng¨¹es minorit¨¤ries, primer a Catalunya i despr¨¦s a la resta de les avui comunitats aut¨°nomes. El que ha passat despr¨¦s ¨¦s que els preservacionistes (especialment els catalans) han adoptat t¨¨cniques de nation building en la seva pr¨°pia pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica i el catal¨¤ seria ara una llengua disposada a despla?ar el castell¨¤ com a llengua de comunicaci¨® inter¨¨tnica, afirma Albert Branchadell. Encara que les lleng¨¹es perif¨¨riques s¨®n oficials en les seves respectives comunitats, la meta del biling¨¹isme pel qual clamava l'esquerra catalana est¨¤ sent substitu?da per les tend¨¨ncies monoling¨¹es i la immersi¨® educativa obligat¨°ria en catal¨¤, mentre part de la intel¡¤lectualitat migra cap a l'independentisme.

"L'hegemonia nacionalista ha aconseguit establir un marc conceptual ideologitzat en el qual pronunciar la paraula Espanya arriba a fer-te sospit¨®s d'estar vinculat a posicions de dretes o de ser nacionalista espanyol", afirma l'escriptor i periodista Antonio Santamar¨ªa, autor del llibre Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya. De los or¨ªgenes al giro sobiranista, com han resolt altres pa?sos aquestes pulsions ling¨¹¨ªstiques que tant descol¡¤loquen a les esquerres espanyoles? "Legislant, involucrant-se en el problema, assumint veritablement com a pr¨°pies les lleng¨¹es perif¨¨riques, no permetent que els nacionalismes assumeixin en exclusiva la seva representaci¨®, defensa i gesti¨®", assenyala Merc¨¨ Vilarrubias, autora del treball Sumar y no restar. No est¨¤ sola en aquest plantejament. Tamb¨¦ Juan Claudio de Ram¨®n creu que l'Estat ha de retre tribut a la pluralitat ling¨¹¨ªstica espanyola elevant el catal¨¤, el gallec i el basc al rang de lleng¨¹es d'Estat, de manera que es puguin utilitzar a les institucions comunes, com ja passa amb el Senat, i incorporar-les als s¨ªmbols estatals. Al mateix temps, es tracta de partionar clarament els drets dels usuaris i les obligacions de les administracions.

"Cal una llei de lleng¨¹es perqu¨¨ no tenim una legislaci¨® estatal clara en aquesta mat¨¨ria i aix¨° obliga els tribunals a suplir el buit de forma alambinada, at¨¨s que han d'emparar els drets ciutadans per¨° no volen tombar lleis auton¨°miques. L'Estat tamb¨¦ hauria de fer expl¨ªcit el que ja fa ara. Tots els documents que expedeixen les terminals de l'Estat: DNI, llibres de fam¨ªlia, passaports etc. ja s¨®n biling¨¹es. El BOE es tradueix a les lleng¨¹es cooficials, subvenciona les ind¨²stries culturals en catal¨¤, gallec i euskara, sufraga una televisi¨® i una r¨¤dio p¨²bliques en catal¨¤, promou aquestes lleng¨¹es a l'exterior a trav¨¦s de l'Institut Cervantes... Crear una Administraci¨® tetraling¨¹e seria absurd, per¨° Espanya necessita imperiosament fer valer els seus m¨¨rits i parlar les quatre lleng¨¹es en les ocasions solemnes, ser conscient de la import¨¤ncia integradora de l'element simb¨°lic i sentimental", proposa Juan Claudio de Ram¨®n.

Sembla clar que qualsevol reforma, constitucional o no, que pretengui evitar el descarrilament i fractura de l'Estat haur¨¤ d'abordar aquest assumpte, vital per a la conviv¨¨ncia entre els espanyols. La tasca ¨¦s bandejar el fonamentalisme ling¨¹¨ªstic, evitar la guerra entre les lleng¨¹es i fondre l'Espanya comuna amb l'Espanya plural.