La lluita lliure mexicana pren el CCCB

Quan a principis de la d¨¨cada dels vuitanta, Lourdes Grobet, fot¨°grafa mexicana de fam¨ªlia burgesa, va comen?ar a retratar-lo, el m¨®n de la lluita lliure mexicana encara no s'havia convertit en un fenomen de portada arreu del m¨®n. Tot i que ja aplegava multituds, es considerava un submon marginal, rebutjat per la classista societat mexicana com un entreteniment popular i inculte. ¡°Qui hauria dit que esdevindria un fenomen cultural, reivindicat per intel¡¤lectuals i artistes¡±, indica Ximena P¨¦rez Grobet, filla de la fot¨°grafa un¨¤nimement considerada la cronista oficial de la lluita lliure de M¨¨xic. Les seves obres, reunides a l'exposici¨® Lluita lliure. Retrats de fam¨ªlia,?s'exhibeixen fins a l'1 de novembre al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB), en el marc de MXaBCN, la primera edici¨® d'un festival que es proposa donar a con¨¨ixer les manifestacions contempor¨¤nies de la cultura mexicana a la capital catalana.

Hi ha combats cada dia, per¨° tots els fotografiats viuen dels seus oficis

La mostra, que presenta unes 40 imatges de gran format, inclou una s¨¨rie in¨¨dita dedicada a la vida personal i familiar dels lluitadors. ¡°No va ser f¨¤cil que l'acceptessin en un entorn tan tancat, per¨° precisament per aix¨° quan ho va aconseguir va tenir tota la seva confian?a¡±, indica P¨¦rez Grobet, recorrent les etapes de la traject¨°ria de la seva mare, que es va dedicar a aquest tema, entre d'altres, durant trenta anys. Tot i que no ha pogut viatjar a Barcelona, la fot¨°grafa ha enviat un v¨ªdeo, en el qual ofereix les claus del seu projecte. ¡°Vaig comen?ar fotografiant els protagonistes dels combats, despr¨¦s em vaig centrar en el p¨²blic, perqu¨¨ ¨¦s molt particular, molt actiu i gens violent, i al final els lluitadors em van obrir casa seva i es van deixar retratar amb les seves fam¨ªlies¡±, explica Grobet. Per permetre que els espectadors se sentin una mica m¨¦s part¨ªcips d'aquest m¨®n, la fot¨°grafa ha creat per a la mostra un muntatge de v¨ªdeo amb imatges del seu extens arxiu, amanit amb una banda sonora de l'artista franc¨¨s establert a Ciutat de M¨¨xic F¨¦lix Blume, que recrea els sons, crits i silencis que acompanyen les lluites. Tampoc hi podia faltar un conjunt de fragments de pel¡¤l¨ªcules del Santo, el lluitador que va fer el salt a Hollywood i entre els anys seixanta i vuitanta va protagonitzar mig centenar de pel¡¤l¨ªcules, que van comen?ar considerant-se de s¨¨rie B i ara s'han convertit en obres de culte.

La mostra inclou una s¨¨rie in¨¨dita sobre la vida familiar d¡¯aquests lluitadors

El Santo, Blue Demon i Mil M¨¢scaras s¨®n nom¨¦s la punta d'un iceberg que a partir dels anys quaranta tamb¨¦ inclou els ex¨°tics, que nom¨¦s des de fa una d¨¨cada s'identifiquen com a gai o queer, i les dones, com India Sioux, Diab¨®lica o Briosa, que Grobet va fotografiar alletant el seu fill i anys despr¨¦s donant-li el biber¨® al seu n¨¦t, amb m¨¤scara en tots dos casos. ¡°A difer¨¨ncia de totes les altres, la lluita mexicana no ve de la grecoromana. No ¨¦s violenta, ¨¦s la trobada de dos cossos a cops, per¨° coreografiats com si es tract¨¦s d'una dansa o una funci¨® teatral¡±, assegura Grobet, tot i que aix¨° no impedeix que hi hagi accidents, com el que al mar? li va costar la vida al Hijo del Perro Aguayo durant un combat amb el Rey Misterio. ¡°Sempre he detestat la fotografia folkl¨°rica, per¨° em vaig adonar que l'indi urb¨¤ de M¨¨xic ¨¦s el lluitador¡±, afirma Grobet. Tot i que hi ha combats cada dia, s¨®n pocs els lluitadors que en poden viure i la majoria fa altres oficis, com Vill¨¢n V, que ¨¦s dentista i es posa la m¨¤scara per fer broma amb els seus petits pacients, o el c¨¨lebre Fray Tormenta, un capell¨¤ que no dubta a fer processons i repartir la comuni¨® amb la seva indument¨¤ria de combat.

La mostra es complementa amb el mural Les m¨¤scares de Lourdes, que l'artista de Quer¨¦taro Miguel Vali?as est¨¤ fent al CCCB a partir de la reinterpretaci¨® de tres fotografies de Grobet.