Detinguts a Fran?a els caps d¡¯ETA

La policia francesa, en col¡¤laboraci¨® amb la Gu¨¤rdia Civil, ha detingut David Pla, de 40 anys, i Iratxe Sorzabal, de 43, que junt amb Jos¨¦ Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, s¨®n els actuals m¨¤xims caps d'ETA, com a dirigents del seu aparell pol¨ªtic. L'operaci¨® ha estat duta a terme en una casa rural de la localitat de Baigorri, al Departament de Pirineus Atl¨¤ntics. El Ministeri de l'Interior ha confirmat oficialment nom¨¦s dues detencions. No obstant aix¨°, el titular de la cartera, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, ha dit a Brussel¡¤les que han estat quatre les persones detingudes. "Dos s¨®n la c¨²pula pol¨ªtica d'ETA, els m¨¤xims dirigents i els m¨¦s buscats", ha informat en refer¨¨ncia a Pla i Sorzabal.

Malgrat que en els primers moments s'ha apuntat la possibilitat que entre els detinguts hi havia el mateix Josu Ternera, ja est¨¤ confirmat que no ¨¦s un dels quatre arrestats aquest mat¨ª. Fa un any i mig, tamb¨¦ es va donar per detingut err¨°niament Josu Ternera, per¨° era Egoitz Urrutikoetxea, el seu fill. El quart arrestat aquest dimarts ¨¦s el responsable de l'habitatge on s'ha produ?t l'assalt de les forces de seguretat franco-hispanes.

Els agents de la Direcci¨® General de Seguretat francesa i de la Gu¨¤rdia Civil feia dies que s'havien col¡¤locat als voltants de l'habitatge, anomenat Chambrs h'Hotes Agorerreka, on tenien informaci¨® que s'havia de produir una reuni¨® de la totalitat de la c¨²pula de la banda, segons fonts de la lluita antiterrorista. El ministre de l'Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, ha manifestat a Brussel¡¤les que aquest cop suposa "l'acta de defunci¨® d'ETA", i que l'¨²nic que queda ¨¦s que la banda admeti que ha estat desmantellada. La policia espanyola calcula que menys de mitja dotzena d'etarres continuen residint en la clandestinitat a Fran?a.

El ministre ha afegit que l'estructura militar i log¨ªstica d'ETA ja estaven extingides i que quedava aquesta pota, la pol¨ªtica, que ara fins i tot s'encarregava de vigilar els zulos o amagatalls d'armes i explosius de la banda. D¨ªaz, que est¨¤ negociant les quotes de refugiats que li correspon a Espanya, ha felicitat la Gu¨¤rdia Civil i ha agra?t la col¡¤laboraci¨® de Fran?a. "Es passa una p¨¤gina negra", ha concl¨°s, tot i que creu que ETA mai emetr¨¤ un comunicat de dissoluci¨®.

Aquesta operaci¨® ha estat batejada per l'institut armat com operaci¨® Pardines, en homenatge al gu¨¤rdia civil Jos¨¦ Antonio Pardines, considerada la primera v¨ªctima mortal d'ETA. Va ser assassinat el 1968 a Villabona (Guip¨²scoa) en un control de carretera. Els dos detinguts ara s¨®n els que "gestionaven la superviv¨¨ncia d'ETA" i el desarmament. Les fonts consultades donen per acabada definitivament ETA, per l'abs¨¨ncia de relleu generacional i de persones amb pes espec¨ªfic amb capacitat per substituir-los. Fins i tot diversos veterans de la lluita antiterrorista neguen que Josu Ternera, amb 66 anys, tingui capacitat per prendre el liderat: "?s una figura m¨¦s simb¨°lica que res m¨¦s".

Els dos detinguts acumulen diverses ordres de recerca, detenci¨® i ingr¨¦s a la pres¨® emeses per diferents jutjats centrals d'instrucci¨® de l'Audi¨¨ncia Nacional.

Els detinguts han participat en les negociacions per a la dissoluci¨® de la banda, sense que s'arrib¨¦s a cap acord. Pla, Sorzabal i Izaskun Lesaka van ser les tres persones que el 20 d'octubre del 2011 van llegir el comunicat que tancava m¨¦s de 40 anys d'atemptats sagnants de la banda terrorista amb l'anunci del cessament definitiu de la viol¨¨ncia. Fonts d'Interior han confirmat les detencions de Pla i Sorzabal, per¨°, de moment, no la de Josu Ternera, que altres fonts de la investigaci¨® donen per feta.

David Pla (Pamplona, 1975) va ser identificat com la veu en castell¨¤ de l'alto el foc del 10 gener del 2011. Va ser detingut a Fran?a?l'abril del 2010 per la seva presumpta relaci¨® amb la xarxa d'advocats (H-Alboka) que ETA utilitzava per transmetre indicacions als seus presos (Makos). La policia gal¡¤la el va deixar en llibertat perqu¨¨ no havia trobat proves contra ell, moment que Pla va aprofitar per fugir i passar a la clandestinitat. Alfredo P¨¦rez Rubalcaba el va qualificar llavors com un dels "homes forts" de l'aparell pol¨ªtic d'ETA.

Iratxe Sorzabal (Irun, 1971) va entrar a la banda a principis dels noranta. Des de finals del 2010 se la considera la m¨¤xima responsable de l'organitzaci¨® terrorista. ?s qui va pronunciar en basc el comunicat de la fi de l'activitat armada, tal com va fer en l'alto el foc del passat 5 de setembre del 2010 i en ocasi¨® del 50¨¨ aniversari de la banda. Com a membre del comando Ibarla va participar en tres assassinats entre el 1994 i el 1997.

Abans d'entrar a formar part de la c¨²pula de l'organitzaci¨® terrorista va ser responsable de l'aparell que controla els presos. Va ser detinguda el 2001 i va denunciar que havia patit tortures. Posteriorment va ser posada en llibertat sota fian?a i va ocupar el c¨¤rrec de portaveu de Gestores Pro Amnistia. Va passar a la clandestinitat i va fugir a Fran?a el 2002, on va protagonitzar freq¨¹ents escapades. T¨¦ un fill amb l'excap dels comandos d'ETA, Mikel Kabikoitz Carrera Sarobe, Ata, detingut el 20 de maig del 2010 i condemnat a cadena perp¨¨tua a Fran?a. Se la considera una de les representants del sector m¨¦s dur de la banda, poc inclinada a abandonar la lluita armada i contr¨¤ria a la via institucional i pac¨ªfica que ara lidera l'esquerra abertzale i Bildu.

Josu Ternera?ara t¨¦ 66 anys. Va entrar a ETA a finals dels anys seixanta, de la m¨¤ del seu l¨ªder hist¨°ric m¨¦s carism¨¤tic, Jos¨¦ Miguel Be?ar¨¢n, Argala, assassinat el 1978 per un comando parapolicial. Ternera creua la hist¨°ria d'ETA, des de l'atemptat contra l'almirall Carrero Blanco el 1973 fins avui. Va ser responsable de l'aparell internacional, del pol¨ªtic i militar fins que va ser detingut el 1989 a Fran?a. El 1998, despr¨¦s de complir condemna a Fran?a i Espanya, va ser escollit diputat al Parlamento basc per una de les marques de Batasuna, per¨° va fugir a finals del 2002 en ser processat per la seva presumpta relaci¨® amb l'atemptat de la casa-caserna de Saragossa, el 1987, en el qual van morir 12 persones.