Eleccions estranyes

Cal recon¨¨ixer que les properes eleccions a Catalunya s¨®n molt estranyes. D'una banda, el partit que governa (ja no en coalici¨® amb UDC) convoca unes eleccions auton¨°miques en clau plebiscit¨¤ria. Aquest mateix partit es presenta a aquestes eleccions en coalici¨® amb altres partits i associacions afins, incl¨°s el que funciona com a oposici¨® institucional a la Cambra catalana. El seu candidat, per augmentar l'estranyesa, ¨¦s una esp¨¨cie de ninot parlant del candidat (el ventr¨ªloc que li indica el que no ha d'esmentar) que governar¨¤ si guanya les eleccions. La seva marca ¨¦s Junts pel S¨ª.

D'altra banda, hi ha un partit nou que no combrega absolutament amb l'independentisme, almenys no amb una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia i s¨ª amb un acord gestionat entre el Govern central i la Generalitat, a m¨¦s de proposar un pegat a la Constituci¨® sempre que es garanteixi una ordinalitat fiscal per a Catalunya. Es tracta d'una refundaci¨® d'UDC, un partit que va ser soci de coalici¨® amb CDC durant m¨¦s de tres d¨¨cades.

Amb un fort accent social i reivindicatiu, es presenta Catalunya S¨ª que es Pot, encap?alat per un dirigent?bregat de lluita de barri (encara que no gaire conegut pels electors), amb el qual es posiciona Podem (que no es mulla inequ¨ªvocament sobre la q¨¹esti¨® territorial) i ICV, sigles amb les quals fins fa una mica m¨¦s de quatre dies va militar amb altes responsabilitats europees qui ara encap?ala la llista independentista de Junts pel S¨ª. Hi ha tamb¨¦ el PSC, que orienta el seu discurs cap all¨° social, contra la corrupci¨® i una Espanya federal (sense con¨¨ixer-se amb certesa el grau de simetria o asimetria del seu federalisme i sense saber-se quants barons territorials donarien suport a aquesta posici¨®). I al final d'aquest espectre, a mig cam¨ª entre la independ¨¨ncia s¨ª o s¨ª i el dret a decidir hi trobem la CUP, partit que pot donar la majoria absoluta al Parlament a les sigles sobiranistes i que exhibeix pronunciaments anticapitalistes diametralment oposats als neoliberals de CDC, a m¨¦s d'una declaraci¨® d'independ¨¨ncia ipso facto. I queden PP i C's, units tots dos per la unitat d'Espanya i desunits per veure quin dels dos es queda amb el tros m¨¦s gros de la defensa del past¨ªs patri.

Enfront d'aquesta situaci¨® a Catalunya, hi tenim el Govern del PP, fent precampanya per a les eleccions generals de desembre. Per¨° sense perdre de vista el que passa a Catalunya. Per Rajoy, els comicis catalans s¨®n unes eleccions auton¨°miques ordin¨¤ries (per Artur Mas tamb¨¦, si aix¨° avala comptar nom¨¦s els escons). Per¨° el PP s'ha embarcat en una operaci¨® de desprestigi de l'independentisme a for?a de sostreure als l¨ªders mundials (des de Merkel fins a Obama) rotunds desfavors a l'envit independentista. El Govern central tamb¨¦ considera que les eleccions catalanes s¨®n auton¨°miques. Per¨° les seves operacions exteriors es mouen en el terreny del plebiscitari, una manera de desautoritzar Mas i, alhora, obtenir m¨¦s r¨¨dits per a la causa antiindependentista (o proespanyolista) de cara a properes generals.

Davant aquest c¨²mul de sigles, propostes i contrapropostes, nos i s¨ªs encoberts, auton¨°miques i plebiscit¨¤ries formulades segons convingui i la temperatura d'una altra precampanya dissimulada, es trobar¨¤ el votant el proper 27 de setembre. Tamb¨¦ es trobar¨¤ amb la sorpresa que el nostre president, a m¨¦s de castell¨¤, catal¨¤, angl¨¨s i franc¨¨s, parla el cherokee, com va demostrar diumenge passat en un m¨ªting.

Sumades a aquestes estranyeses, no ¨¦s menys estrany que una associaci¨® com l'ANC sigui tan marcialment manaire, tenint en compte que es proclama civil. D¨¦u n'hi do les ordres que va donar el seu president perqu¨¨ cap independentista de pro gos¨¦s apuntar-se als espais compensatoris que TV3 es va veure obligada a emetre el diumenge a la tarda. Veus d'ordeno y mando molt en la l¨ªnia de Carme Forcadell quan rugia davant la condescendent mirada del nostre president, comminant-lo fa un any a iniciar el proc¨¦s sense dilaci¨®. En fi, massa estranyesa per treure'n alguna conclusi¨® clara. Sobretot entre els abstencionistes de sempre en les eleccions auton¨°miques.

Finalment voldria fitar alguna cosa sobre la por en per¨ªodes de crisis. (Aix¨° que l'assagista franc¨¨s Serge Latouche anomena ¡°pedagogia del desastre¡±). Per la meva banda distingeixo entre la por que et fiquen al cos, la por ideol¨°gica (que fa servir el PP) i la por at¨¤vica, la que tot ¨¦sser hum¨¤ sent davant all¨° desconegut. L'independentisme no hauria de menysprear aquesta ¨²ltima.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari