Els ¨²ltims d¡¯ETA

La majoria dels membres d'ETA estan a la pres¨®. En presons espanyoles o franceses. En total, 439 reclusos si s'inclouen els dos membres de la seva c¨²pula dirigent detinguts ahir al Pa¨ªs Basc franc¨¨s: David Pla i Iratxe Sorzabal. Fonts policials van donar tamb¨¦ per detingut en la mateixa operaci¨® Josu Ternera, el membre de la banda amb m¨¦s anys (47) de milit¨¤ncia ininterrompuda. Per¨° la novetat va ser despr¨¦s desmentida.

L'informe de la fiscalia general de l'Estat presentat al comen?ament de mes considera que no hi ha indicis de risc de tornada de l'activitat armada, interrompuda de fet en territori espanyol des de juliol del 2009 i suspesa formalment des d'octubre del 2011. Aquesta suspensi¨® va ser gestionada per una troica integrada pels dos detinguts d'ahir m¨¦s una tercera persona, Izaskun Lesaka, detinguda el 2012. Segons la policia aquest trio ¨¦s el que va compar¨¨ixer encaputxat per anunciar el 20 d'octubre del 2011 el cessament de la viol¨¨ncia, i ha estat el que ha anat prenent les decisions (sobre segellament d'amagatalls, per exemple) que apareixien signades per la banda. Ells eren pr¨¤cticament el que quedava d'ETA.

La fiscalia tamb¨¦ reconeix que pret¨¦n perpetuar-se com un agent pol¨ªtic amb capacitat per intervenir en el ¡°proc¨¦s d'alliberament¡±. En un document d'agost de 2009 ETA advertia que no lliuraria mai les armes, sin¨® que les guardaria i que no desapareixeria, sin¨® que seguiria ¡°com a organitzaci¨® pol¨ªtica dins de l'esquerra abertzale fins que un altre tipus de situaci¨® i debats diguin el contrari¡±.

Posteriorment ha adm¨¨s la seva disposici¨® a lliurar les armes, per¨° en el marc d'una negociaci¨® que inclouria la retirada de les Forces de Seguretat de territori basc. Segons la fiscalia, l'any passat es van registrar deu actuacions de kale?borroka (viol¨¨ncia de carrer) i es van produir 31 detencions per vinculacions amb ETA i 48 per enaltiment del terrorisme. El document tamb¨¦ adverteix que la banda mant¨¦ les seves estructures clandestines a Fran?a, m¨¦s o menys adaptades a la situaci¨® de cessament del terrorisme, la qual cosa implica el desmantellament d'algunes estructures.

Les detencions d'ahir poden considerar-se com la clausura de l'exist¨¨ncia de l'organitzaci¨® fundada el 1958. El perill no vindria tant d'una possible tornada a les armes, cosa que l'esquerra abertzale seria la m¨¦s interessada a impedir, com de la possible aparici¨® de sectors disposats a comen?ar de nou amb altres sigles. Hi ha algun s¨ªmptoma d'aix¨°, com la pres¨¨ncia de dos o tres grupuscles que s'han manifestat aquest estiu amb matisos diferents entre si per¨° amb el denominador com¨² de posar al centre la causa dels presos, i de retreure a l'esquerra abertzale oficial tebiesa en la seva defensa. Un d'aquests grups va reivindicar l'any passat la crema de diversos autobusos en solidaritat amb els presos malalts, per¨° despr¨¦s dels advertiments de Sortu no hi han insistit.