Esp¨¨cies d¡¯habitacions

Esp¨¨ces d¡¯espaces ¨¦s el llibre de Georges Perec que inspira i d¨®na nom a l¡¯exposici¨® que es pot veure ara al Macba. El llibre ha estat durant molts anys, de manera intermitent per¨° insistent, llegit i rellegit al marge de les assignatures de les escoles d¡¯arquitectura, per la senzilla ra¨® que qualsevol mirada sobre all¨° que els arquitectes realitzem de manera professional, per¨° feta per altres i amb altres ulls, resulta d¡¯una curiositat dif¨ªcil de resistir. All¨° que hom dibuixa de manera quasi autom¨¤tica en projectar un edifici, com ara un passad¨ªs o una escala, ¨¦s motiu, en el llibre, d¡¯una reflexi¨® del tot original, i el resultat ¨¦s que qualsevol vulgar i banal edifici, porta o matal¨¤s, en el context de l¡¯exposici¨® que ens ocupa, ¨¦s observat ara d¡¯una altra manera.

La instal¡¤laci¨® est¨¤ clarament diferenciada en dues parts ocupant sales diferents, cadascuna amb una posada en escena. La primera ¨¦s un espai compartimentat i la segona un espai di¨¤fan, una decisi¨® potser massa literal per situar el m¨®n de l¡¯esfera privada i el de la p¨²blica, per¨° efectiu. D¡¯entre les peces que s¡¯exhibeixen, totes elles triades per la seva relaci¨® amb la particular col¡¤lecci¨® de termes apuntada per Perec en el seu text, destacaria les que tenen una relaci¨® amb els espais de la casa. Queden poques setmanes perqu¨¨ l¡¯exposici¨® Pis(o) pilot(o) al CCCB acabi, i no podem deixar de pensar en les dues exposicions alhora. Mentre que a la del CCCB passem per l¡¯exposici¨® com aquell que visita una fira instal¡¤lada en un carrer aturant-nos a les diferents parades que mostren idees sobre la casa, la present ens mostra una altra manera d¡¯assenyalar la casa com un dels escenaris que, per quotidi¨¤, no deixa de sorprendre¡¯ns i ens q¨¹estiona a nosaltres mateixos. Una i altra s¨®n dues maneres d¡¯aproximar-se a la casa, als espais en qu¨¨ vivim (o voldr¨ªem viure) i mostren l¡¯inexhaurible m¨®n dom¨¨stic.

En el muntatge es fa notar la forma de veure i explicar de Perec. El dibuix de Saul Steinberg, The art of living, exposat en entrar, no tan sols coincideix literalment amb el llibre, sin¨® tamb¨¦ amb la idea del disseny de l¡¯exposici¨®. Aquest mostra un edifici sense fa?ana on podem veure l¡¯interior amb les diverses habitacions detalladament dibuixades, com si fos un retrat dels seus inquilins. El dibuix ¨¦s disseccionat i inventariat en el text de Perec precisament abans de passar a explicar, en el cap¨ªtol seg¨¹ent, el projecte d¡¯una novel¡¤la que ¨¦s justament La vie mode d¡¯emploi. Aix¨ª ¨¦s que el dibuix de l¡¯immoble novaiorqu¨¨s de Steinberg ¨¦s una anticipaci¨® de la del n¨²mero 11 de la rue Simone-Crubellier de Par¨ªs en qu¨¨ discorre la novel¡¤la de Perec, la que ens va ensenyar que la casa ¨¦s un espai per a la col¡¤lecci¨® m¨¦s que no pas per a l¡¯exposici¨®. Si a aquest dibuix de Steinberg afegim una pintura de G. Rubert o la magn¨ªfica pel¡¤l¨ªcula Els dorments, de Jordi Colomer, tenim un conjunt d¡¯obres que miren els edificis seccionats, de manera semblant als artefactes que serveixen per poder veure un formiguer. Representen de manera impossible la curiositat que tenim per saber qu¨¨ passa dins de les cases, qu¨¨ hi ha i qu¨¨ s¡¯hi fa. L¡¯inter¨¨s no ¨¦s la casa en si, sin¨® l¡¯activitat, la vida en definitiva; i resulta com a m¨ªnim remarcable que sigui la secci¨® de l¡¯immoble, la visi¨® transparent, el que millor s¡¯ajusti a aquest desig.

El muntatge de la primera part utilitza un recurs molt intel¡¤ligent i absolutament complementari a l¡¯exposici¨®: compartimentar l¡¯espai per formar una mena de casa amb habitacions iguals i comunicades de manera poc corrent, amb portes a les cantonades, a m¨¦s d¡¯obertures com finestres que permeten travessar amb la mirada les ¡°habitacions¡± en diverses direccions. Habitacions iguals que contenen les obres i que ajuden en molts casos a donar-los sentit. La idea d¡¯aquests espais no molt grans, d¡¯uns 4,80 per 4,80 metres, permet escenificar d¡¯una altra manera, en planta per dir-ho aix¨ª, el recurs del tall de l¡¯edifici per mostrar els espais on vivim, afegint la nostra experi¨¨ncia. ?s la seva regularitat la que fa possible diversos assaigs sense condicionar-los.

El disseny de l¡¯exposici¨® sembla proposar un cam¨ª diferent al dels espais d¡¯exhibici¨® di¨¤fans i lliures dels centres d¡¯art contemporani, per abra?ar els espais d¡¯escala dom¨¨stica. La neutralitat de l¡¯espai d¡¯exhibici¨® reclamada insistentment pels comissaris d¡¯exposicions es troba aix¨ª contestada per una neutralitat diferent: la de la semblan?a entre les peces i la de la indeterminaci¨®. Espais que podr¨ªem definir com habitacions en blanc, no pel seu color, sin¨® per certa semblan?a amb una llibreta a estrenar, amb fulls iguals que estan a l¡¯espera que hi escrivim la nostra experi¨¨ncia, igual que aquestes esp¨¨cies d¡¯habitacions.

?