L¡¯art de l¡¯assaig

El que en general entenem per obra liter¨¤ria no pot sin¨® contenir una determinada proporci¨® de llenguatge po¨¨tic. Entre un poema de St¨¦phane Mallarm¨¦ i un assaig d¡¯idees que no descuidi el ritme de les frases, que es deixi vertebrar per una elevada sintaxi i que s¡¯expressi ocasionalment amb s¨ªmils i met¨¤fores, no hi deixa d¡¯haver una continu?tat que es troba en la decisi¨® de compondre el text amb una constant preocupaci¨® per l¡¯est¨¨tica i de rec¨®rrer, del tot o en combinaci¨® amb altres possibilitats, a les formes connotatives del llenguatge.

La novel¡¤la i el conte, que han tingut sempre aquesta aspiraci¨® po¨¨tica, a partir d¡¯un moment es van proposar competir amb la poesia pura. Marcel Proust, James Joyce, Franz Kafka, Samuel Beckett, William Faulkner i molts altres intenten compondre el relat amb algunes de les eines amb qu¨¨ el simbolisme construeix els versos. Entre els escriptors moderns temptats de convertir la narraci¨® en poesia, les difer¨¨ncies s¨®n molt notables, de vegades extremes, per¨° tots ells apunten en una mateixa direcci¨®, i el resultat d¡¯aquesta tend¨¨ncia ¨¦s la creaci¨® d¡¯una nova perspectiva, una perspectiva que es podr¨¤ abandonar gaireb¨¦ del tot ¡ªcom de fet passa en el moment present¡ª, per¨° que marcar¨¤ per sempre m¨¦s la difer¨¨ncia entre el relat concebut com una forma de coneixement o com una forma d¡¯entreteniment.

En menor mesura que els narradors, alguns assagistes tamb¨¦ han procurat assimilar-se als poetes. Eliot Weinberger (Nova York, 1949) ¨¦s un dels autors que m¨¦s s¡¯han aventurat per aquest cam¨ª. Una part de la seva producci¨® assag¨ªstica ¨¦s de contingut pol¨ªtic, i una altra part ¡ªla m¨¦s ambiciosa¡ª ¨¦s netament liter¨¤ria, i ¨¦s en aquesta ¨²ltima on ha transcendit com pocs les convencions del g¨¨nere. En els seus textos hi ha rastres estil¨ªstics d¡¯Octavio Paz i de Jorge Luis Borges ¡ªautors que Weinberger ha tradu?t a l¡¯angl¨¨s¡ª, per¨° el seu ¨¦s un estil molt personal que busca, i aconsegueix plenament, la conversi¨® de l¡¯assaig en un objecte d¡¯art. Probablement, ning¨² ha arribat tan lluny en aquest esfor? com Octavio Paz, que amb El mono gram¨¢tico (1974) produeix un enigm¨¤tic text assag¨ªstic capa? d¡¯apoderar-se dels atributs del poema, per¨° l¡¯obra de Weinberger, m¨¦s que no pas cap a la poesia pura ¡ªcom ¨¦s el cas de Paz¡ª, valent-se de digressions que sovint semblen no encaixar les unes amb les altres fins que es compr¨¨n l¡¯absoluta identitat de les idees que la governen, apunta a la necessitat de rescatar el llenguatge conceptual de les pretensions academicistes i de situar l¡¯assaig en un pla netament literari, i el resultat ¨¦s tan po¨¨tic com si Weinberger hagu¨¦s optat per expressar-se nom¨¦s amb fosques met¨¤fores. L¡¯efecte el fa, a m¨¦s del neguit estil¨ªstic de l¡¯autor, la dispersi¨® harm¨°nica del c¨²mul de refer¨¨ncies que aboca sobre el lector. L¡¯erudici¨® de Weinberger ¨¦s tremenda i constant, i acaba produint un efecte hipn¨°tic.

En conson¨¤ncia amb altres obres seves, Una cosa elemental, el llibre que ara es publica en catal¨¤, ¨¦s una descripci¨® admirable de la inconcebible ment humana, una extracci¨® minuciosa de la pedra de la follia, cultura per cultura, cosmogonia per cosmogonia. La traducci¨®, de Ferran R¨¤fols, conserva molt b¨¦ la for?a original de l¡¯estil. Si fem veure que no reparem els errors gramaticals i tipogr¨¤fics que hi anem trobant ¡ªen aix¨° s¡¯assembla tristament a moltes de les edicions en catal¨¤ que avui ens cauen a les mans¡ª, no es pot dir que no tingui els seus m¨¨rits.