Tradicions americanes

Que tres congressistes nord-americans donin suport a un refer¨¦ndum sobre la independ¨¨ncia de Catalunya no hauria de sorprendre. El dret a l¡¯autodeterminaci¨® dels pobles forma part de l¡¯ADN dels Estats Units.

Aquest ¨¦s el pa¨ªs que va n¨¦ixer amb una DUI, per utilizar la terminologia catalana actual. El 4 de juliol del 1776, les 13 col¨°nies americanes van proclamar la separaci¨® de la Gran Bretanya amb la Declaraci¨® d'Independ¨¨ncia.

Els Estats Units tamb¨¦ s¨®n la p¨¤tria d¡¯un president, Woodrow Wilson, que va popularitzar el dret a l¡¯autodeterminaci¨® com a principi de les relacions internacionals. De la derrota a la Gran Guerra dels imperis centreeuropeus en van sortir nous estats emparats per aquest dret, des de Iugosl¨¤via fins a Txecoslov¨¤quia.

S¨ª, els Estats Units s¨®n el pa¨ªs del dret a l¡¯autodeterminaci¨®, per¨° tamb¨¦ el de la integritat territorial

¡°Las aspiracions nacionals han de ser respectades; els pobles nom¨¦s podran ser dominats i governats amb seu propi consentiment¡±, va dir Wilson en un fam¨®s discurs al Congr¨¦s, l¡¯11 de febrer del 1918. "L'autodeterminaci¨® no ¨¦s una mera frase. ?s un principi imperatiu d¡¯accions que a partir d¡¯ara els homes d¡¯Estat ignoraran al seu compte i risc¡±.

El dret a l¡¯autodeterminaci¨® per a pobles i nacions havia entrat amb honors al vocabulari de la pol¨ªtica exterior nord-americana. El 25 de setembre del 1961, al seu primer discurs davant l¡¯Assemblea General de l¡¯ONU, el president John F. Kennedy va dir: ¡°L¡¯onada cont¨ªnua d¡¯autodeterminaci¨®, que avan?a tan forta, t¨¦ la nostra simpatia i el nostre suport¡±. Era l¡¯¨¨poca de la descolonitzaci¨®.

La paraula autodeterminaci¨® apareix sovint en discursos i declaracions del president Barack Obama. ¡°El dret del poble palest¨ª a l¡¯autodeterminaci¨®, i el dret a la just¨ªcia, tamb¨¦ ha de ser reconegut¡±, diu per exemple. O: ¡°El que ens juguem ¨¦s que el poble d¡¯Ucra?na pugui actuar sobre la base de l¡¯autodeterminaci¨® i pugui definir tot sol quin cam¨ª desitja cap al futur¡±.

S¨ª, els Estats Units s¨®n el pa¨ªs del dret a l¡¯autodeterminaci¨®, per¨° tamb¨¦ el de la integritat territorial. Nom¨¦s cal veure els dos monuments m¨¦s imponents del National Mall, l¡¯avinguda central de la capital, Washington.? Un ¨¦s l¡¯obelisc dedicat a George Washington, pare de la DUI americana i primer president. L¡¯altre ¨¦s el temple neocl¨¤ssic dedicat a Abraham Lincoln, el Gran Unificador, com l¡¯anomenen alguns.

Obama parla de l¡¯autodeterminaci¨® dels ucra?nans, per¨° no reconeix la dels crimeans que es van separar d¡¯Ucra?na per ser R¨²ssia

Lincoln ¨¦s l¡¯home que fa una guerra, i la guanya, per impedir la secessi¨® dels estats esclavistes del Sud. L¡¯home que allibera els esclaus. El segon fundador dels Estats Units. ¡°Per dir-ho de manera planera, la secessi¨® ¨¦s l¡¯ess¨¨ncia de l¡¯anarquia¡±, va dir Lincoln en el seu primer discurs inaugural, el 4 de mar? de 1861. La vict¨°ria de la Uni¨® a la Guerra Civil va tancar el debat sobre la possible secessi¨® d¡¯un o m¨¦s estats.

¡°Cap estat, per molt frustrats que els seus ciutadans estiguin amb l¡¯actual estat del govern a Am¨¨rica, ser¨¤ capa? d¡¯abandonar la Uni¨® i anar a la seva. Aquest ¨¦s un dels temes menys discutibles sobre el significat de la Constituci¨®¡±, va escriure el 2012 Lyle Denniston, expert en dret constitucional, al blog del Centre Nacional de la Constituci¨®. ¡°Si la Guerra Civil no ho va decidir al camp de batalla, i amb quasi tota seguretat ho va decidir, el Tribunal Suprem dels EUA ho va resoldre completament fa 143 anys¡± .

Denniston es referia a la sent¨¨ncia Texas contra White, de 1869, originada en una disputa sobre els bons que l¡¯estat secessionista de Texas havia em¨¨s durant la guerra. El tribunal, explica Denniston, va sentenciar que Texas i els altres estats secessionistes, encara que haguessin declarat la independ¨¨ncia, mai no havien abandonat la Uni¨®, perqu¨¨ la Constituci¨® nord-americana els ho prohibia. ¡°Quan Texas va convertir-se en un dels Estats Units¡±, va escriure el president del tribunal, Salmon P. Chase, ¡°va ingressar en una relaci¨® indissoluble¡±.

La decisi¨® es basava en el Pr¨¨ambul de la Constituci¨®, que parla d¡¯¡±una uni¨® cada cop m¨¦s perfecta¡± i en l¡¯article 4, que parla d¡¯¡±una forma republicana de govern¡± per cada estat. Per canviar la Constituci¨®, continua Denniston, caldrien dos ter?os de les dues cambres del Congr¨¦s i una ratificaci¨® a 38 dels 50 estats.

Mirar-se en el mirall nord-americ¨¤ des de Barcelona o Madrid confon el debat m¨¦s que l¡¯aclareix

Quan, mig segle m¨¦s tard, Wilson va propugnar el dret a l¡¯autodeterminaci¨®, el seu secretari d¡¯Estat, Robert Lansing, s'hi va oposar. ¡°La frase [dret a l¡¯autodeterminaci¨®] simplement est¨¤ carregada de dinamita¡±, va escriure Lansing. "Despertar¨¤ esperances que mai no podran ser realitzades. Temo que costi milers de vides. Al final est¨¤ destinada a ser desacreditada, que diguin que ¨¦s el somni d¡¯un idealista que no va aconseguir adonar-se del perill fins que va ser massa tard per controlar els que intentarien posar en pr¨¤ctica el principi. Quina calamitat que aquesta frase es pronunci¨¦s! Quanta mis¨¨ria causar¨¤!¡±

Kennedy defensava el dret a l¡¯autodeterminaci¨® dels pa?sos colonitzats, per¨° tamb¨¦ va iniciar el proc¨¦s per posar fi al dret del estats de la Uni¨® a imposar les seves pr¨°pies lleis segregacionistes; en la pr¨¤ctica, va limitar les seves compet¨¨ncies. I Obama parla de l¡¯autodeterminaci¨® dels ucra?nans, per¨° no reconeix la dels crimeans que es van separar d¡¯Ucra?na per ser R¨²ssia. La setmana passada, despr¨¦s d¡¯una intensa feina de lobby del Govern espanyol, va declarar-se partidari d¡¯una Espanya ¡°forta i unificada¡±.?

Tot aix¨° significa alguna cosa per a Catalunya? Ben poc. Si significa alguna cosa, ¨¦s que les comparacions hist¨°riques, i les comparacions amb altres pa?sos, s¨®n arriscades.

Els Estats Units s¨®n el pa¨ªs de l¡¯autodeterminaci¨® i, al mateix temps, el de la uni¨® a tot cost, fins i tot al preu d¡¯una guerra. Per cada esment de la Declaraci¨® d¡¯Independ¨¨ncia del 1776 se¡¯n pot fer una altra a la Guerra Civil del 1861. Per cada al.lusi¨® a Rosa Parks, la dona negra que el 1955 es va negar a cedir el seient de l¡¯autob¨²s a un blanc i va violar les lleis injustes d¡¯Alabama, es pot al¡¤legar que precisament van ser la Constituci¨® nord-americana i el Tribunal Suprem els que protegien la seva conducta i van acabar donant-li la ra¨® i posant fi a la segregaci¨® al transport p¨²blic.

Ara cada b¨¤ndol busca els precedents que s¡¯adeq¨¹in a la seva agenda i confirmin els seus pron¨°stics. Per¨° mirar-se en el mirall nord-americ¨¤ des de Barcelona o Madrid confon el debat m¨¦s que l¡¯aclareix.