La metamorfosi d¡¯Artur Mas

Artur Mas va iniciar la seva carrera pol¨ªtica els anys 90 del segle passat com a nacionalista i espera culminar-la aquest diumenge amb una vict¨°ria que catapulti Catalunya cap a la secessi¨®. Res a veure amb la reflexi¨® que feia el 2002, un any abans d'estrenar-se com a candidat, quan deia: ¡°La independ¨¨ncia ¨¦s un concepte antiquat i oxidat. Aposto per l'Espanya plurinacional. Un Estat organitzat sobre quatre nacions: Castella, Gal¨ªcia, Euskadi i Catalunya¡±.

El comentari est¨¤ recollit en l'assaig Qu¨¦ piensa Artur Mas, just abans que Pasqual Maragall arrib¨¦s al poder i impuls¨¦s el nou Estatut. La norma es va aprovar en refer¨¨ndum per¨° el PP hi va rec¨®rrer en contra al Tribunal Constitucional. L'independentisme, llavors minoritari, va convocar les consultes populars. Per¨° Mas, el 2009, insistia: ¡°No vull una consulta. Evidenciaria que Catalunya vol ser espanyola¡±. L'alt tribunal va dictar el juliol del 2010 la resoluci¨® que va retallar l'Estatut i va negar valor jur¨ªdic al fet que Catalunya es declar¨¦s naci¨®. Va ser llavors quan es va celebrar la primera marxa multitudin¨¤ria sobiranista que va anticipar el que vindria.

Mas va guanyar les eleccions el novembre d'aquell any desbancant el tripartit. En el seu discurs d'investidura, va anunciar que Catalunya encarava el seu proc¨¦s de ¡°transici¨® nacional¡± i va avisar, recorrent a les seves habituals met¨¤fores marines, que ¡°fixava rumb de col¡¤lisi¨®¡±. Com recorda el popular Enric Millo: ¡°No es mouria encara que s'estamp¨¦s o xoqu¨¦s amb un transatl¨¤ntic. Vaig sentir esgarrifances¡±. La reivindicaci¨® de Mas es limitava, no obstant aix¨°, al pacte fiscal ¡ªun concert econ¨°mic per¨° incloent-hi la solidaritat¡ª amb l'esperan?a que Mariano Rajoy no guany¨¦s el 2011 per majoria absoluta. Per¨° va anar aix¨ª. I, contra tot pron¨°stic, el 2012, es va produir la primera gran manifestaci¨® de la Diada que va desbordar el mateix Mas. I no va dubtar a fer surf sobre aquella marea que va deixar en paper mullat el pacte fiscal.

A partir d'aqu¨ª, el proc¨¦s va viatjar com un llamp. El president catal¨¤ va convocar eleccions al novembre incloent al seu programa la consulta i va demanar una ¨¤mplia majoria. La jugada li va sortir malament: va perdre 12 escons que van engrossir ERC. El viratge, acompassat amb les manifestacions gegantesques de cada 11-S, es va consumar: Mas va desafiar l'Estat amb el 9-N alternatiu, en el qual van participar dos milions de persones, i va votar per un inequ¨ªvoc s¨ª-s¨ª a la secessi¨®. I d'aqu¨ª fins al plebiscit d'aquest 27-S, que ha suposat la fi de CiU i l'obertura d'un escenari imprevisible. Tant ERC com la CUP, sempre recelosos amb els convergents, esperen que Mas superi la prova i que no faci marxa enrere davant d'una eventual oferta de l'Estat.