El PP fracassa en el seu intent de liderar el front del no
La formaci¨® cau dels 19 als 11 escons, els seus pitjors resultats des de 1992
El PP catal¨¤ s'havia proposat liderar el vot del no a la independ¨¨ncia i evitar una sagnia de suports a favor de Ciutadans. No ha aconseguit cap dels dos objectius. Els populars s'enfonsen i, pr¨¤cticament amb la totalitat de vots escrutats, perden gaireb¨¦ la meitat de diputats i es queden amb 11. El resultat, tenint en compte l'elevada polaritzaci¨® de la campanya, ¨¦s discret. El 2012, en la seva millor campanya de la hist¨°ria a Catalunya, el PP va sumar 19 diputats.
El PP ha tret els pitjors n¨²meros des de 1992. Ha conven?ut 339.000 ciutadans (150.000 menys que fa tres anys), la qual cosa representa el 8,4% de les paperetes. El resultat relega el PP al paper de cinquena for?a al Parlament catal¨¤ (ara ¨¦s la quarta). ¡°No s¨®n els resultats que esper¨¤vem ni els que desitj¨¤vem¡±, ha valorat el candidat Xavier Garc¨ªa Albiol sense un bri d'autocr¨ªtica. Albiol va trobar consol en l'atac a les forces sobiranistes per no aconseguir la majoria absoluta en vots.
El frac¨¤s d'Albiol s'exemplifica a la seva ciutat, Badalona, que va governar durant quatre anys. A les ¨²ltimes municipals va revalidar la vict¨°ria, per¨° un pacte d'esquerres el va treure del poder. A la tercera ciutat de Catalunya, Junts pel S¨ª es va imposar per un ajustat 25% dels vots, gaireb¨¦ tres punts m¨¦s que els conservadors. El PP tamb¨¦ va punxar en el que fins ara era el seu altre feu catal¨¤, Castelldefels, on ha quedat com a quarta for?a pol¨ªtica darrere de Ciutadans, Junts pel S¨ª i PSC.
Durant la campanya, Albiol no va voler apostar per cap resultat, ni en p¨²blic ni en privat. Nom¨¦s va arribar a aventurar, fa 15 dies, que aspirava a ser la segona for?a (i primera dels no independentistes). El repte del PP era colossal: remuntar les enquestes internes que els situaven amb prou feines amb cinc diputats. Aquests mals auguris van precipitar la renovaci¨® de la llista, apartant Alicia S¨¢nchez-Camacho i apostant per Albiol, l'¨²nic a Catalunya que va resistir els mals resultats de les ¨²ltimes municipals. El PP va perdre llavors el 36% dels vots i la meitat dels regidors.
Discurs dur
Poc conegut pel p¨²blic catal¨¤ i el pitjor valorat per les seves declaracions de trets xen¨°fobs a Badalona, Albiol ha intentat fer-se un lloc en la fragmentada campanya a for?a de titulars incendiaris entorn de l'educaci¨®, la immigraci¨®, el tancament de canals p¨²blics catalans o les suposades conseq¨¹¨¨ncies negatives de la independ¨¨ncia. Ser el focus d'atenci¨® va ser el model que li va funcionar a Badalona, per¨° no ha aconseguit repetir aquest ¨¨xit. En la recta final de campanya, va endurir el discurs. ¡°No baixaren el to davant aquells que volen trencar Espanya¡±. Al final, aquesta actitud de confrontaci¨® tampoc no ha sedu?t.
Albiol sempre havia defensat que, si la participaci¨® superava el 73%, les candidatures beneficiades serien les que s'oposen a la secessi¨®. Per aix¨° havia enfocat la seva campanya a atreure el vot dels abstencionistes, b¨¤sicament d'aquells que van emigrar els anys 60 i 70 des d'altres comunitats aut¨°nomes. Es tracta d'un col¡¤lectiu que, segons Albiol, ¡°no acostuma a votar a les auton¨°miques perqu¨¨ considera que no s¨®n les seves¡±. Aquest mateix objectiu l'han perseguit, per¨° amb m¨¦s ¨¨xit, altres partits del no.
Amb to de resignaci¨®, Albiol ha tornat a oferir-se per liderar ¡°una alternativa¡± no sobiranista al Parlament i per ¡°iniciar un projecte il¡¤lusionant¡±. Durant la campanya, ha intentat en diverses ocasions proposar un acord de m¨ªnim a Ciutadans i PSC ¡ªque van rebutjar¡ª per ¡°intentar frenar els qui volen trencar Espanya¡±.
Els populars van treure, al principi, import¨¤ncia a les eleccions, tot i que la independ¨¨ncia ha copat els discursos d'Albiol. El candidat ha apostat per actes de petit format en els quals alertava, entre altres coses, dels riscos de la independ¨¨ncia per a les pensions.
El PP assumeix que els resultats no eren els esperats
El Partit Popular, que va caure dels 19 als 11 escons, va tenir ahir la seva pitjor collita electoral a Catalunya des de 1992. El candidat Xavier Garc¨ªa Albiol, exalcalde de Badalona (Barcelona) i conegut per les seves expressions xen¨°fobes, amb prou feines ha aconseguit millorar els resultats d'Aleix Vidal Quadras l'any ol¨ªmpic. La formaci¨® conservadora s'ha deixat enormes esquin?os electorals en benefici de Ciutadans, disparat al Parlament amb el t¨¤ndem d'In¨¦s Arrimadas i Albert Rivera.
Despr¨¦s de la compareixen?a de Garc¨ªa Albiol a Barcelona i una vegada va haver marxat el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, de la seu de G¨¨nova 13, al PP nacional ha estat el sotssecretari de Comunicaci¨® Pablo Casado l'encarregat de posar veu a la derrota. El rostre del frac¨¤s l'ha posat abans el secretari d'Organitzaci¨®, Fernando Mart¨ªnez Ma¨ªllo i els sotssecretaris Javier Maroto i Javier Arenas, que s'han deixat veure amb cares molt serioses a la sala de premsa de G¨¨nova 13. El portaveu Casado ha reconegut, igual que Albiol, que els resultats no eren els esperats, tot i que ha afirmat que l'escrutini d'aquest diumenge no prefigura el resultat de les eleccions generals de desembre, que va fiar la millora econ¨°mica.
Casado ha subratllat, no obstant aix¨°, que ¡°la majoria dels espanyols ha rebutjat la independ¨¨ncia¡±. ¡°El secessionisme no ha aconseguit trencar Espanya per¨° ha aconseguit dividir la societat catalana, ¨¦s l'hora de comen?ar a curar les ferides i demostrar que en escons i vots l'alternativa independentista ha fracassat¡±. El portaveu popular ha afirmat que el Govern ¡°ha de seguir garantint la legalitat i la unitat d'Espanya¡± i ha insistit a rebutjar portar l'alternativa en cap reforma constitucional.
Enrere queda una campanya electoral en la qual el president del Govern i del PP, Mariano Rajoy s'ha bolcat amb especial intensitat, com a pr¨°leg de les eleccions generals de desembre. El l¨ªder popular ha vingut cinc vegades a Cataluya i ha aconseguit el suport per a la causa de la unitat d'Espanya de l¨ªders mundials de la talla de Barack Obama, Angela Merkel o David Cameron. Fins i tot en l'¨²ltim acte electoral, el partit va comptar amb la pres¨¨ncia de l'expresident franc¨¨s Nicolas Sarkozy. A m¨¦s, les institucions europees han reiterat la idea que una secessi¨® de Catalunya implicaria la sortida d'aquesta regi¨® de la Uni¨® Europea. Aquestes sustentacions mundials, en part fruit de l'acci¨® exterior del Govern central, no s'han tradu?t en un suport electoral. Ans al contrari.
Rajoy ha protagonitzat alguna patinada sonada durant la campanya: en una entrevista a Onda Cero, el president del Govern central es va embolicar davant la pregunta de si la independ¨¨ncia de Catalunya suposaria la p¨¨rdua de la nacionalitat espanyola per als habitants d'aquest comunitat. El PP tamb¨¦ ha llan?at, dies abans del per¨ªode preelectoral, una reforma legislativa per fer executives les sent¨¨ncies del Tribunal Constitucional, que el seu candidat Albiol, aficionat a les frases rotundes, va presentar a les Cortes amb la frase ¡°s'ha acabat la broma¡±.
Una altra decisi¨® pol¨¨mica, de la qual Rajoy es va desvincular atribuint-l'hi al cap de campanya, Jorge Moragas, va ser al debat que el ministre d'Exteriores, Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa Margallo, va mantenir a 8 TV amb el n¨²mero cinc de Junts pel S¨ª i l¨ªder de Esquerra, Oriol Junqueras.
La nit electoral a la seu del Partit Popular va ser multitudin¨¤ria, almenys pel que fa a la pres¨¨ncia de l¨ªders de la formaci¨® conservadora. El president del partit i del Govern espanyol, Mariano Rajoy ha arribat al carrer G¨¨nova 13 a les 20.45. A la setena planta de l'edifici l'esperaven la vicepresidenta del Govern, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, la secret¨¤ria general, Dolores del Cospedal, el secretari d'organitzaci¨®, Fernando Mart¨ªnez Ma¨ªllo i els sotssecretaris Javier Arenas i Pablo Casado. Tot i que fonts oficials han assegurat que a la setena planta, on se situa la direcci¨® nacional popular, regnava la ¡°tranquil¡¤litat¡±, alguns l¨ªders creien amb preocupaci¨® que l'augment de la participaci¨®, especialment a les perif¨¨ries de Barcelona i a les capitals suposaria un enlairament del partit independentista antisistema CUP.
Les primeres dades de l'escrutini apuntaven una patacada del PP. Amb el 17% de les paperetes recomptades, han passat de 19 escons a 11. No obstant aix¨°, Jordi Cornet, secretari general del PP catal¨¤ augurava, en la seva primera intervenci¨® davant els mitjans, sobre les 20.30 que hi hauria ¡°sorpreses¡± al llarg de la nit, i les vinculava a l'augment de la participaci¨®. Les sorpreses que invocava Cornet no han aparegut per cap banda: el partit conservador es va mantenir clavat en els 11 diputats durant tot el recompte, i pugnava amb les CUP per no convertir-se en l'¨²ltim partit de la cambra en nombre de sufragis.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
