Emigrants o refugiats: la batalla per la sem¨¤ntica

Des de comen?aments d'any, mig mili¨® d'homes, dones i nens han arribat a Europa procedents del Pr¨°xim Orient i el nord d'?frica. Bona part d'ells fugien de la guerra i les persecucions; altres, de la pobresa extrema. Els pa?sos de la Uni¨® Europea debaten aferrissadament sobre la f¨®rmula que s'ha d'adoptar per acollir-ne alguns. Una batalla sem¨¤ntica ha vingut a confondre's amb la lluita pol¨ªtica. Com anomenar-los: emigrants, refugiats, demandants d'asil?

La cadena Al Jazeera ha renunciat sobretot a utilitzar el terme gen¨¨ric emigrants, que considera una ¡°eina de deshumanitzaci¨®¡± referit a les persones que arriben a Europa pel Mediterrani. Algunes institucions i organitzacions insisteixen en la import¨¤ncia de fer servir termes diferents per designar les persones que arriben a Europa en funci¨® de la seva motivaci¨® en el moment d'abandonar el seu pa¨ªs d'origen. ?s el cas de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), que insisteix en la difer¨¨ncia des del punt de vista legal entre aquestes dues paraules. L'ACNUR utilitza el terme refugiats?per designar les persones que fugen dels conflictes i les persecucions; i la paraula emigrants per a aquelles que pretenen establir-se en un nou pa¨ªs.

Per entendre millor la problem¨¤tica, cal analitzar minuciosament les definicions dels diferents termes, aix¨ª com el context en qu¨¨ s'utilitzen.

Segons el diccionari, emigrant?¨¦s la persona que ¡°participa en una emigraci¨®¡±, ¨¦s a dir, en un ¡°despla?ament massiu de poblaci¨® que passa d'un pa¨ªs a un altre per establir-s'hi¡±. El terme ¨¦s, per tant, extremadament ampli i pot aplicar-se a totes les persones que creuen les fronteres, ja sigui per instal¡¤lar-se, per estudiar o a la recerca de refugi. Per la seva banda, l'ONU afegeix una noci¨® temporal: un viatger es converteix en ¡°emigrant¡± quan s'estableix en un altre pa¨ªs per un per¨ªode superior a un any, sigui quin sigui el motiu.

En canvi, l'estatut legal del refugiat el defineix la Convenci¨® de Ginebra del 1951, ratificada per 145 pa?sos. Una persona pot sol¡¤licitar asil si deixa el seu pa¨ªs ¡°a causa de fundats temors de ser perseguida per motius de ra?a, religi¨®, nacionalitat, pertinen?a a un determinat grup social o opinions pol¨ªtiques¡±. L'estudi de la sol¡¤licitud i la concessi¨® d'asil queden a c¨¤rrec del pa¨ªs d'acollida, que pot precisar les condicions en la seva legislaci¨®. Abans de convertir-se en refugiat, l'emigrant passa, per tant, per les situacions de sol¡¤licitant o demandant d'asil.

Traducci¨® de J. L. S¨¢nchez-Silva.