Espanyols, a les urnes com m¨¦s aviat millor

Si a qualsevol analista li haguessin dit fa nom¨¦s un parell d'anys que l'electorat catal¨¤ elegiria una majoria independentista al Parlament disposada a reclamar la secessi¨® immediata de l¡¯Estat, probablement hauria respost amb l'escepticisme i la desgana que el mateix president del Govern central ha evidenciat sobre aquest tema fins fa molt pocs mesos. En realitat ha estat freq¨¹ent el comentari a c¨¤rrec dels sobiranistes moderats i dels catalans oposats a l'anomenada desconnexi¨® en el sentit que al final no passar¨¤ res. Probablement es referien al fet que no hi haur¨¤ viol¨¨ncia als carrers ni els castellanoparlants es veuran discriminats, almenys no de moment, per¨° aix¨° no significa que no passi res.

La not¨ªcia d'ahir ¨¦s d'una import¨¤ncia ineludible: consisteix en la ruptura del consens constitucional en una comunitat aut¨°noma que representa el 20% del producte interior brut d¡¯Espanya i el 15% de la seva poblaci¨®. En la consecuci¨® d'aquesta ruptura, els seus promotors no han dubtat a vulnerar totes les regles de la dec¨¨ncia democr¨¤tica, mitjan?ant la utilitzaci¨® sect¨¤ria dels mitjans p¨²blics al seu abast i la ren¨²ncia dels governants a exercir el seu mandat en benefici de tots els ciutadans a canvi de ser fidels a la seva particular parr¨°quia. Per¨° aix¨° ni invalida el resultat ni aclareix el futur, entre altres coses perqu¨¨ aquest tamb¨¦ ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de la confrontaci¨® amb prou feines manifesta entre dos nacionalismes, cada un dels dos m¨¦s temible: el catal¨¤ i l'espanyol.

La publicaci¨® a EL PA?S d'ahir de l¡¯article excel¡¤lent de F¨¦lix Ovejero sobre patriotes i nacionalistes m'excusa d'insistir en les aberracions comeses freq¨¹entment per aquests en nom dels valors de la identitat comunit¨¤ria, es defineixi aquesta per l'¨²s d'una llengua, la pr¨¤ctica d'una religi¨®, el somni de la tradici¨® hist¨°rica o un sentiment generalitzat, de privilegi o de greuge, respecte a l'altre. ?s precisament aquesta difer¨¨ncia entre uns altres i nosaltres, la declaraci¨® d'aquell l¨ªmit invisible ancorat en els sentiments, o en presumptes valors i formes de ser que defineixen la identitat d'un grup, el que acaba per establir com ja s¡¯ha estat fent les fronteres entre bons i mals catalans i bons i mals espanyols. I aix¨° ¨¦s el que precisament ha passat en les eleccions de diumenge: una ruptura gens subtil i menys pac¨ªfica del que sembla entre els ciutadans d'una comunitat aut¨°noma ara partida en dues i d'un Estat sobir¨¤, els governants del qual s'han dedicat a atiar la flama de la confrontaci¨® en nom de la seva particular visi¨® d¡¯Espanya i a la recerca de r¨¨dits electorals.

Els m¨¨todes usats pels promotors de la ruptura no invaliden el resultat d¡¯ahir

Hem insistit massa poc que la Transici¨® espanyola, tan blasmada ara per alguns aprenents de bruixot, va suposar entre altres coses la recuperaci¨® dels valors de la Il¡¤lustraci¨® inherents a la construcci¨® democr¨¤tica. En contraposici¨® de l'exacerbaci¨® de la identitat com a icona i subjecte dels drets i deures pol¨ªtics, la Il¡¤lustraci¨® enarbora la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, independentment del sexe, la ra?a, la religi¨® que professi i la naci¨® (lloc de naixement) que tingui. Aquesta contesa es lliura tamb¨¦ entre la modernitat i la tradici¨®, la conservaci¨® i el progr¨¦s, els sentiments i la ra¨®. No ¨¦s infreq¨¹ent, per aix¨°, que les passions sacsegin el debat pol¨ªtic, per¨° les passions s¨®n sempre totalit¨¤ries per la seva mateixa naturalesa.

En contraposici¨® dels que clamen i sospiren pels desitjos del poble i les tribulacions de la gent, el pol¨ªtic il¡¤lustrat lluita pels drets dels ciutadans. No obstant aix¨°, aquesta manera de veure les coses t¨¦ en l'actualitat i en molts llocs cada vegada menys prestigi. Al nostre pa¨ªs ho posa en evid¨¨ncia el fet que el Govern central decid¨ªs fa ben poc eliminar l'educaci¨® per a la ciutadania del curr¨ªculum dels nostres escolars, i prioritz¨¦s l'ensenyament de la fe enfront de l'¨²s de la ra¨®.

En aquest context, molts es pregunten qu¨¨ passar¨¤ d'ara endavant despr¨¦s de la jornada d'ahir, i acostumen a respondre's que res de bo en realitat. Dep¨¨n, per descomptat, de quins siguin els objectius i m¨¨todes que els vencedors indiscutibles de les eleccions catalanes, al marge de quin hagi estat el percentatge de vots obtinguts, es disposin a aconseguir. Per¨°, tamb¨¦, i molt, de l'actitud del Govern de Madrid i dels partits amb representaci¨® i arrels a tot Espanya, Catalunya inclosa, a qui es deu fonamentalment les gaireb¨¦ quatre d¨¨cades d'estabilitat pol¨ªtica i desenvolupament econ¨°mic que hem gaudit des de la desaparici¨® de la dictadura.

Sembla irresponsable que el president del Govern central vulgui fer durar la legislatura fins a Nadal

Si no es prenen mesures que reforcin el comprom¨ªs democr¨¤tic dels espanyols, els resultats d'aquestes eleccions poden ser l'anunci d'una crisi global del nostre sistema pol¨ªtic, v¨ªctima d'una desafecci¨® cada vegada m¨¦s estesa com a conseq¨¹¨¨ncia de la corrupci¨® i de la falta d'un projecte de futur. Aquest no pot construir-se a for?a de discursos i promeses, sin¨® d'objectius clarament delimitats respecte a qu¨¨ cal fer amb el pa¨ªs, quin model d¡¯Estat de benestar volem i quina classe de conviv¨¨ncia aspirem a construir entre les diverses nacionalitats d¡¯Espanya que la mateixa Constituci¨® del 1978 reconeix.

En una situaci¨® com l¡¯actual sembla del tot irresponsable que el president del Govern espanyol vulgui fer durar la legislatura fins a la vig¨ªlia de Nadal, aprovar un pressupost que, si les enquestes no s'equivoquen, dif¨ªcilment ser¨¤ capa? de gestionar, i allargar durant encara m¨¦s de dos mesos un interregne in¨²til que nom¨¦s ha de servir, si tenim en compte el que hem vist, per alimentar les passions de pol¨ªtics i tertulians a la recerca de m¨¦s vots i m¨¦s audi¨¨ncies. Tan irresponsable com el silenci inaudit que va guardar ahir a la nit davant l'opini¨® p¨²blica. Si persisteix la seva obstinaci¨® nom¨¦s aconseguir¨¤ promoure m¨¦s inestabilitat i incertesa de cara al futur, per la qual cosa si ¨¦s el b¨¦ d¡¯Espanya i no el gaudi del poder el que el mou, hauria de convocar eleccions legislatives.

Els catalans ja han anat a les urnes. Els espanyols tots han de fer-ho com m¨¦s aviat millor. Tant de bo assistim llavors al triomf de la Il¡¤lustraci¨®. Ahir no va poder ser.

Juan Luis Cebri¨¢n ¨¦s president d'EL PA?S.