La comunitat catalana a M¨¨xic celebra els resultats electorals

La comunitat catalana de M¨¨xic, la majoria fills i n¨¦ts d'exiliats republicans, ha seguit les eleccions auton¨°miques des d'un sal¨® gran de la instituci¨® cultural de l'Orfe¨® Catal¨¤, a la capital del pa¨ªs. Gaireb¨¦ tots han arribat amb l'esperan?a de celebrar junts un pas m¨¦s cap a la independ¨¨ncia. Mentre esperen el recompte, a la taula se serveix el plat estrella: botifarra.

¡°?s una jornada hist¨°rica per Catalunya i tots els que vivim a l'estranger. Els pocs que van poder votar des d'aqu¨ª fins i tot es feien selfies¡±, explica Sergi Marzabal, de 46 anys, fundador de la p¨¤gina catalansalmon.com. Marlene Fautsch, d'uns 30, resumeix el motiu principal de l'independentisme en aquesta banda de l'oce¨¤: ¡°Per nosaltres es tracta de la conclusi¨® d'una lluita que van iniciar els nostres familiars. ?s un dia de festa, s'aconsegueixi l'objectiu o no, perqu¨¨ el m¨¦s important ¨¦s que hem pogut decidir¡±.

?s una jornada hist¨°rica per Catalunya i tots els que vivim a l¡¯estranger

Encara que la majoria ha viscut m¨¦s temps aqu¨ª que on assenyala el seu altre passaport, en tot l'edifici nom¨¦s se sent la llengua dels seus avis. Un dels pocs que parla espanyol ¨¦s l'analista pol¨ªtic de la jornada, un basc que exerceix, a m¨¦s a m¨¦s, d'assessor d'Evo Morales. Katu Arkonada va interpretant els primers recomptes electorals a un p¨²blic que escolta per¨° no mira. Nom¨¦s la taula dels grans sembla que li faci cas. La resta est¨¤ enganxada al m¨°bil.?

Mireia Viladevall, de 50 anys, reconeix que es va fer independentista per "tocar els nassos¡±. Encara que els seus pares, catalans com ella, van arribar a M¨¨xic despr¨¦s de la Guerra Civil amb la il¡¤lusi¨® de veure algun dia una Catalunya independent, amb els anys han anat moderant la seva posici¨®. Ella, no obstant aix¨°, l'ha mantingut.

Rafael Vidal i Angl¨¨s, president de l'Orfe¨® Catal¨¤, una instituci¨® amb m¨¦s de 100 anys d'hist¨°ria, on es va refugiar el 70% del Parlament quan Franco va prendre el poder, explica orgull¨®s que el germen de la catalanitat es va gestar a M¨¨xic quan a Espanya no es podia. Destaca que aquests ¨²ltims anys hi ha hagut un acostament dels mexicanocatalans cap al que est¨¤ passant al Principat. Una proximitat que ha reviscut l'emoci¨® que tenien els seus familiars exiliats. L'objectiu de l'¨¤pat que ha organitzat l'Orfe¨® ¨¦s un altre pas per fer m¨¦s petit l'oce¨¤: ¡°?s una manera de sentir-nos part del que est¨¤ vivint la nostra gent i de fer-ho des de la nostra casa catalana a M¨¨xic¡±.

A les portes del sal¨® hi ha una urna improvisada de cartr¨® i diverses piles de paperetes. Cada assistent va deixant el seu vot de manera simb¨°lica. Alguns ho han pogut fer a l'ambaixada, per¨° s¨®n pocs. Dels 10.343 que estan registrats al CERA ( cens electoral de residents absents) han votat 150. En el refer¨¨ndum del 9 de novembre de l'any passat ho van fer 600. En aquella consulta nom¨¦s era necessari el DNI.

L'expectaci¨® cessa a mesura que avan?a el recompte. Molts arriben directament a l'hora de menjar, quan fa m¨¦s de dues hores que han tancat els col¡¤legis electorals. Perqu¨¨ a m¨¦s de les eleccions, la promesa d'aquest diumenge era la botifarra. El que potser alguns no sabien ¨¦s que l'embotit no va n¨¦ixer a Catalunya, sin¨® que, com la majoria d'ells, ¨¦s mexic¨¤.