El refer¨¨ndum que vindr¨¤

Em sembla que Mariano Rajoy va infravalorar el paper d'Artur Mas en l'actual conjuntura pol¨ªtica catalana. Va comen?ar a fer-ho quan el president de la Generalitat, uns dies despr¨¦s de l'11 de setembre del 2012, amb un mili¨® de persones al carrer, es va traslladar fins a Madrid per demanar-li negociar un pacte fiscal. El president del Govern espanyol va rebutjar la sol¡¤licitud excusant-se en la crisi econ¨°mica. ¡°En parlarem un altre dia¡±, sembla que li va contestar. Tot i que en el fons es tract¨¦s de la cl¨¤ssica falta d'autoritat i convicci¨® davant dels seus barons territorials. (El mateix que li hauria passat sens dubte tamb¨¦ a qualsevol dirigent socialista en el seu lloc.)

Durant la tornada a Barcelona, el president de la Generalitat va comen?ar a pressentir el nou horitz¨® que se li presentava. Rajoy deixava via lliure per ampliar la base social de l'independentisme. De les zones suburbials de l'independentisme es va passar, en pocs anys, a territoris m¨¦s prestigiosos i transversals. Va ser llavors quan Artur Mas va decidir institucionalitzar l'independentisme. Fer-ho probable en l'imaginari de dos milions de catalans, injectar-ho fins a avorrir en els seus mitjans de comunicaci¨® p¨²blics i difondre-ho fins i tot a l'estranger.

Qu¨¨ hauria passat si Rajoy hagu¨¦s acceptat estudiar aquella sol¡¤licitud fiscal? Hauria desarmat Mas en el seu flanc m¨¦s versemblant i realista, la pela. Llavors ni tan sols se li demanava al cap del Govern espanyol que blind¨¦s compet¨¨ncies (llengua, educaci¨® i cultura). Com a m¨¤xim, alguna cl¨¤usula addicional a la Constituci¨® que reflect¨ªs una nova relaci¨® fiscal entre Catalunya i la resta d'Espanya. Per¨° Rajoy va preferir una altra vegada enviar missatges tranquil¡¤litzadors als seus votants i als seus caps regionals abans que fer-ho a Catalunya.

Al final va passar el que havia de passar. I avui som on som. Amb una Catalunya dividida en dues meitats. Dividida democr¨¤ticament, per¨° dividida. I crec que arribats a aquest punt i amb gaireb¨¦ el 50% dels vots i una majoria d'escons independentistes al Parlament, no t¨¦ cap altra opci¨®, qui es converteixi en el proper president del Govern espanyol (i aqu¨ª es veur¨¤ l'altesa de mires de l'esquerra ¨ªntegrament), que acordar un refer¨¨ndum vinculant. I fer-ho amb una pregunta clara (s¨ª o no).

Ning¨² pot negar que l'independentisme mai havia tingut m¨¦s del 20%. Ni abans del rebuig de l'Estatut del 2006 per part del Tribunal Constitucional el 2010, ni uns minuts abans del rebuig del pacte fiscal. Mariano Rajoy t¨¦ una gran responsabilitat en tots aquests desgavells t¨¤ctics i estrat¨¨gics del partit que dirigeix. Aquest dilluns tamb¨¦ el l¨ªder de Podem ha acceptat aquest refer¨¨ndum a Catalunya. Jo no votaria s¨ª. Per¨° aix¨° ho vull decidir jo. En pol¨ªtica cal equivocar-se. El que no s'ha de fer ¨¦s no arriscar per por de perdre la poltrona i la dels teus ajudants.