El quiosc de Madrid

S¨®n moltes les raons que expliquen l'augment de l'opini¨® favorable a la independ¨¨ncia a Catalunya. Al nucli minoritari d'independentistes hist¨°rics, de car¨¤cter eminentment cultural, se li ha sumat en els ¨²ltims anys un sector que ha vist en el d¨¨ficit fiscal i la gesti¨® centralista de l'aeroport, el tren d'alta velocitat o el corredor del Mediterrani, l'esgotament del sistema de les autonomies. La pol¨ªtica d'infraestructures ¨¦s una q¨¹esti¨® clau que no nom¨¦s confirma el car¨¤cter radial d'Espanya sin¨® que posa punt i final a la voluntat d'una gran majoria de catalans d'entendre's amb els governs de Madrid.

La independ¨¨ncia ha crescut com a opci¨® pol¨ªtica perqu¨¨ ha barrejat els que prioritzaven la defensa de la hist¨°ria, la cultura i la llengua pr¨°pies amb els ciutadans que, sense ser expl¨ªcitament nacionalistes, exigien una pol¨ªtica econ¨°mica i fiscal m¨¦s equilibrada i una gesti¨® de les infraestructures en xarxa. El respecte pel catal¨¤ i la vocaci¨® de capital de Barcelona, dos vectors essencials per entendre Catalunya, han estat cont¨ªnuament menyspreats per Madrid.

La crisi del r¨¨gim sorgit de la Transici¨® ha estat un altre factor determinant. La desafecci¨® per la pol¨ªtica tradicional i la corrupci¨® han accelerat la voluntat de refundar el sistema pol¨ªtic trencant amb els l¨ªmits del marc constitucional de 1978. Quaranta anys despr¨¦s de la mort de Franco, ha explotat el debat que es va aparcar a la Transici¨®. L'article 2 de la Constituci¨® (la indissoluble unitat d'Espanya i el reconeixement, sense anomenar-les, de nacionalitats i regions) est¨¤ assentat sobre silencis que han deixat de ser un tab¨² per a les generacions de catalans que han vingut despr¨¦s.

Nascuts en democr¨¤cia, formats en catal¨¤, biling¨¹es i ciutadans de la Uni¨® Europea, aquests nous catalans donen per descomptat que Catalunya ¨¦s una naci¨® i atorguen a la independ¨¨ncia certa carta de normalitat. ¡°Per qu¨¨ no?¡±. A Espanya, ¡°naci¨®¡±, ¡°Estat¡± i ¡°pa¨ªs¡± han estat sempre conceptes polis¨¨mics per¨° fins ara, entre tots, m¨¦s o menys ja ens enten¨ªem. Quatre d¨¨cades despr¨¦s, Espanya ha conven?ut els catalans que nom¨¦s un Estat pot protegir la llengua i garantir el desenvolupament d'un pa¨ªs. Aquell Estat plurinacional que havia d'integrar la diversitat dels seus pobles, aquell Estat precursor de l'Europa diversa i cosmopolita, s'ha limitat a aspirar a ser un Estat-naci¨® de manual, per¨° sense tenir a les seves esquenes els segles de democr¨¤cia dels seus ve?ns europeus.

Aquell Estat plurinacional que havia d'integrar la diversitat dels seus pobles s'ha limitat a aspirar a ser un Estat-naci¨® de manual

La crisi econ¨°mica ha estat el detonant que ha sumat tots aquests factors i disparat l'independentisme a Catalunya. En el context de recessi¨®, la falta de transpar¨¨ncia de les balances fiscals, combinada amb les acusacions constants de falta de solidaritat, ha irritat els catalans. I l'atur i la falta de perspectives de futur han trobat en la independ¨¨ncia la il¡¤lusi¨® i l'esperan?a que cap altre projecte pol¨ªtic ha estat capa? d'embastar.

La immensa sorpresa que aquestes ¨²ltimes setmanes ha causat l'independentisme catal¨¤ a la resta d'Espanya confirma que, a m¨¦s, han fracassat els mecanismes de coneixement mutu. Perqu¨¨ una cosa ¨¦s el desacord pol¨ªtic i l'altra l'estupefacci¨® dels ¨²ltims dies. Han fallat la cultura i l'educaci¨® en la diversitat. I en aquesta falta de contacte hi han tingut una enorme responsabilitat els mitjans de comunicaci¨®. Mentre la societat catalana evolucionava en aquesta direcci¨®, els diaris i televisions estatals es recentralitzaven, entotsolats en la seva doble crisi, l'econ¨°mica, que redu?a redaccions i tancava delegacions regionals, i la del paper, fruit de la revoluci¨® digital.

En una esfera p¨²blica m¨¦s plural i fragmentada, les xarxes socials van contribuir a aglutinar el malestar catal¨¤. A Catalunya, que ja disposava d'un sistema social i de partits m¨¦s complex, naixien nous projectes period¨ªstics i tres dels grans diaris inauguraven versi¨® en catal¨¤. Mentrestant, el quiosc de Madrid romania immutable veient el m¨®n des de la capital. Veus com Ignacio Escolar o Suso de Toro no s'han cansat de repetir que els diaris madrilenys en paper, els que es llegeixen en ministeris i ambaixades, tenen agenda pr¨°pia, han fallat en la seva responsabilitat de reflectir el conjunt d'Espanya i ni tan sols s¨®n un reflex de la seva pr¨°pia ciutat. Madrid irradia per¨° ¨¦s incapa? d'impregnar-se del que li arriba de la perif¨¨ria. El desajustament entre la realitat catalana i el quiosc de Madrid nodreix l'independentisme i explica part del desconcert de la capital.

Judit Carrera ¨¦s polit¨°loga