¡®Loreak¡¯ camina cap a l¡¯Oscar

L'actriu Irene Escolar va agafar el sobre, i mentre l'obria¡­ i la xarxa social Periscope, per la qual l'Acad¨¨mia retransmetia la lectura del nom de la pel¡¤l¨ªcula que representar¨¤ Espanya als Oscar, es va penjar. A l'oficina de la productora de Loreak, a Pasai San Pedro (Guip¨²scoa), els seus creadors es van posar molt nerviosos, tot i que no es consideraven favorits. Finalment, per Twitter es van assabentar que aquest drama de Jon Gara?o i Jose Mari Goenaga, parlat en basc, entrava a la cursa cap als Oscar. Quedaven eliminades Magical girl, de Carlos Vermut, i Felices 140, de Gracia Querejeta.

¡®Loreak¡¯ camina cap a l'Oscar

?s la primera vegada que una pel¡¤l¨ªcula ¨ªntegrament en un idioma cooficial que no sigui el castell¨¤ representa Espanya a l'Acad¨¨mia de Hollywood. Pa negre, d'Agust¨ª Villaronga, tenia bona part dels di¨¤legs en catal¨¤, per¨° respectava la idiosincr¨¤sia de l'¨¨poca, la postguerra a la Catalunya rural, amb la policia parlant en castell¨¤. No va passar el tall. A?Secretos del coraz¨®n, de Montxo Armend¨¢riz, que va arribar fins a la cerim¨°nia del 1998, se sentien algunes paraules en basc. Pot ser que aquesta singularitat sigui la seva millor arma. ¡°Als Estats Units els agrada destacar coses diferents, i nosaltres tenim en aix¨° un actiu¡±, assegura Xabier Berzosa, productor de Loreak. ¡°Cal implicar-hi les institucions, perqu¨¨ ¨¦s una campanya cara, llarga, i no se m'acut millor carta de promoci¨® de l'idioma i de la capitalitat cultural de Sant Sebasti¨¤ 2016. ?s la presentaci¨® perfecta de la campanya de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica del Govern basc i de publicitat tur¨ªstica¡±. Sobre els passos previs, Berzosa riu feli?: ¡°Hav¨ªem parlat informalment sobre la campanya, per¨° em donava malastrugan?a avan?ar per aquest cam¨ª. Ara correrem amb totes les nostres forces perqu¨¨ t¨¦ mil avantatges i algun inconvenient¡±. Entre ells, que han d'aturar la incipient producci¨® de la seva nova pel¡¤l¨ªcula.

Aquest any l'Oscar a pel¡¤l¨ªcula de parla no anglesa ser¨¤ una batalla aferrissada entre films molt d'autor. Hi haur¨¤?L'assassina, de Hou Hsiao-Hsien (Taiwan); Fill de Sa¨¹l, de L¨¢szl¨® Nemes (Hongria); Arabian nights (segona part), de Miguel Gomes (Portugal); El clan, de Pablo Trapero (Argentina); El club, de Pablo Larra¨ªn (Xile), o Un colom¡­, de Roy Andersson (Su¨¨cia). Per¨° tamb¨¦ les propostes s¨®n plenes de singularitats: Ixcanul, de Guatemala, est¨¤ parlada en maia; la francesa Mustang, en turc; It¨¤lia presenta Non essere cattivo, de Claudio Caligari, desaparegut; per la Xina participa el franc¨¨s Jean Jacques Annaud amb L'¨²ltim llop¡­ I el m¨¦s estrany: l'Institut del Cinema Cub¨¤ va decidir no enviar film als Oscar ¡ªs¨ª als Goya i als Ariel mexicans¡ª justament ara, en ple desgla? diplom¨¤tic, mentre que la representant d'Irlanda, Viva, est¨¤ rodada a Cuba, amb actors cubans i en castell¨¤.

Sense estrena als EUA

Loreak segueix sense distribu?dor nord-americ¨¤. ¡°Ha agradat en sessions de mercat en diversos cert¨¤mens, per¨° ens faltava un ganxo com a element de venda. El Zinemaldia no ens el va donar perqu¨¨ no va tenir repercussi¨®, per¨° ara ja el tenim¡±, explica el productor. Loreak s'ha projectat als EUA als festivals de Palms Springs (va guanyar el premi a millor film llat¨ª), Miami, Cleveland, Seattle, Washington o Santa B¨¢rbara.

Mentrestant, els directors tamb¨¦ es preparen. ¡°No som una proposta radical ni de superautor¡±, afirma Goenaga. ¡°I aquests ¨²ltims anys han apostat per autors¡±. Per¨° en la passada edici¨® va entrar la georgiana Mandarines, ¡°amb cert aire formal a Loreak¡±. I apunta: ¡°Estem molt agra?ts a l'Acad¨¨mia espanyola per recon¨¨ixer el cinema basc. Entonem el mea culpa, perqu¨¨ vam pensar que no ho farien¡±.

Propera parada: l'anomenada llista curta, amb nou preseleccionats, a meitat de desembre. I despr¨¦s, el 14 de gener, les candidatures, i el 28 de febrer, la cerim¨°nia. Goenaga confessa: ¡°S¨ª, ja m'he imaginat amb el premi gros¡±.