El misteri d¡¯Artur Mas

El dilluns passat, l'endem¨¤ de les eleccions, vaig pensar que era molt possible que Artur Mas dimit¨ªs, deix¨¦s la pol¨ªtica, llanc¨¦s finalment la tovallola. Molts factors objectius, de car¨¤cter pol¨ªtic, abonaven aquesta possibilitat, per¨° potser la seva personalitat i temperament l'hi impedien. En efecte, Mas ¨¦s un tipus fred, t¨ªmid, seri¨®s, poc sociable i fins i tot avorrit. Ara b¨¦, t¨¦ un cap ben ordenat, una voluntat f¨¨rria, ¨¦s de moral puritana, est¨¤ t¨¨cnicament preparat, s'expressa i raona b¨¦.

Una persona d'aquestes caracter¨ªstiques pot convertir-se en un l¨ªder carism¨¤tic? Tot ¨¦s possible, per¨° el m¨¦s probable ¨¦s que fracassi, ja que no d¨®na el tipus de pol¨ªtic, ¨¦s massa racional i poc emotiu. Mas ¨¦s molt efectiu en el debat parlamentari, on domina no nom¨¦s l'argumentaci¨® sin¨® tamb¨¦ el gest, la mirada, les respostes sint¨¨tiques i ben explicades, fins i tot la ironia punyent. Per¨° no ¨¦s convincent en els m¨ªtings, m¨¦s encara quan actua com un orador populista. Aquestes dues ¨²ltimes setmanes em recordava Evita Per¨®n: ¡°El poder del poble est¨¤ per sobre del poder dels banquers¡±. Ha estat lamentable.

Per¨° tampoc Mas ha exercit el control del seu partit, m¨¦s aviat al contrari. En aspectes decisius han estat altres dirigents de Converg¨¨ncia els qui li han assenyalat el cam¨ª a seguir. Per tot aix¨°, potser Mas, cansat, ha arribat al final de la seva carrera. Altres vegades s'ha vaticinat i encara est¨¤ aqu¨ª. La seva capacitat de resist¨¨ncia ¨¦s notable. Per¨° el balan? dels ¨²ltims anys ¨¦s demolidor, letal, fins i tot si deixem a part la seva nul¡¤la obra de govern.

Vejam. Comen?a el seu mandat a finals de 2010, despr¨¦s del desprestigiat tripartit, com un pol¨ªtic que introduir¨¤ reformes liberals en un mercat econ¨°mic molt regulat. Per¨° alguna cosa es mou en el seu partit que ell no controla: se li imposa un full de ruta que t¨¦ com a primera etapa aconseguir un concert econ¨°mic per Catalunya a la manera de bascos i navarresos. Ell creu que ¨¦s impossible per¨° li va b¨¦ perqu¨¨ aix¨ª distreu l'opini¨® p¨²blica fent-se la v¨ªctima i pot acabar la legislatura. Per¨° certa part del seu partit li organitza un parany: anar en massa a la manifestaci¨® de l'11 de setembre per refor?ar aquesta petici¨® de concert que, al final, davant del seu estupor, es converteix en una manifestaci¨® per la independ¨¨ncia.

Mentre, Mas havia arribat a la presid¨¨ncia amb l'ajuda del PSC i aprovava els pressupostos amb l'ajuda del PP. Despr¨¦s de la manifestaci¨® veu que li ¨¦s impossible seguir amb aquests inc¨°modes socis i decideix anticipar eleccions per governar en solitari conven?ut que arrasaria. Doncs b¨¦, en lloc d'aconseguir la majoria absoluta perd dotze diputats i no li queda m¨¦s remei que buscar el suport parlamentari d'ERC, all¨° que volia evitar. I de seguida els republicans li imposen condicions: un full de ruta cap a la independ¨¨ncia.

Llavors empr¨¨n l'incert cam¨ª cap a la independ¨¨ncia. A m¨¦s, primer es dinamita el partit pel cas Jordi?Pujol; segon, els sondejos li mostren que el vot convergent est¨¤ en caiguda lliure; i, tercer, acaba anticipant noves eleccions en les quals es presenta dins d'una llista conjunta amb ERC, encap?alada per Ra¨¹l Romeva, que feia uns mesos havia abandonat ICV, i envoltat de les dirigents de les associacions ANC i ?mnium, Carme Forcadell i Muriel Casals, a m¨¦s del l¨ªder d'Esquerra Oriol Junqueras. M¨¦s humiliant impossible, encara que necessari perqu¨¨ la marca CiU ha d'ocultar-se.

Pel cam¨ª es trenca la tradicional coalici¨® amb Uni¨®, ara ja no ¨¦s CiU sin¨® Junts pel S¨ª, que obt¨¦ els mateixos 62 escons que tenia ell solet fa tan sols tres anys, abans de la dissoluci¨® anticipada de 2012. Dins d'aquesta coalici¨®, Converg¨¨ncia nom¨¦s t¨¦ trenta diputats. Resumint, de 62 a 30, amb CiU trencada i ell en mans d'ERC, o potser de la CUP o d'IC-Podem. Tots els seus plans s'han enfonsat.

Mas ¨¦s intel¡¤ligent, preparat, per¨° no ¨¦s un bon pol¨ªtic: ha perdut la meitat del seu electorat, ha trencat la seva coalici¨® i ha provocat que l'eix del nacionalisme es desplac¨¦s cap a l'esquerra. Ha fracassat en tot, nom¨¦s ¨¦s un mer supervivent. Hauria d'haver dimitit despr¨¦s de les eleccions de 2012, per¨° no ho va fer. Si ara tampoc dimiteix, la pregunta per la qual no tinc resposta ¨¦s: per qu¨¨ aguanta tant? Aqu¨ª hi ha un misteri.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.?