El gran viatge a les pel¡¤l¨ªcules

Una de les cases m¨¦s famoses d¡¯Astoria (Oregon) viu des de fa un mes coberta per una immensa tela blava. No hi estan fent obres: ¨¦s l¡¯¨²ltim invent de la seva propiet¨¤ria per intentar frenar l¡¯allau de visitants (m¨¦s d¡¯un miler diari) que volen veure la llar dels Goonies. L¡¯¨¨xit del poble i de la pel¡¤l¨ªcula, que acaba de fer 30 anys, demostren que el turisme cinematogr¨¤fic ni ¨¦s nou ni ¨¦s inusual, per¨° per primera vegada s¡¯ha comen?at a quantificar la dimensi¨® del fenomen. Barcelona va acollir el passat cap de setmana el Cineposium 2015, el congr¨¦s anual de Film Comissioners, consagrat aquest cop a les relacions fructuoses entre el cinema i el sector tur¨ªstic.

Algunes de les xifres s¨®n de g¨¨nere ¨¨pic: 40 milions de turistes a tot el m¨®n trien la seva destinaci¨® motivats per llocs que han vist en s¨¨ries o pel¡¤l¨ªcules, segons l¡¯estudi de la Tourism Competitive Intelligence. Per a un territori no hi ha campanya promocional comparable al poder de la pantalla, com b¨¦ saben a Esc¨°cia, on les visites al monument de William Wallace, l¡¯heroi nacional, van cr¨¦ixer un 300% despr¨¦s de l¡¯estrena de Braveheart (1995). O a la mateixa Barcelona, on les refer¨¨ncies a la ciutat associades a Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen, van arribar als 300 milions abans i despr¨¦s de l¡¯estrena.

Fins i tot un escenari tan carregat d¡¯hist¨°ria (b¨¨l¡¤lica) com Normandia va rebre el 1998 un 40% m¨¦s de visitants nord-americans atrets per l¡¯hiperrealisme de Salvar el soldat Ryan. L¡¯habilitat a l¡¯hora de gestionar el turisme de pantalla pot comportar un gir notable en el binomi cinema i paisatge: fins fa poc era el film (o el llibre) el que generava el despla?ament; ara els territoris han ent¨¨s els beneficis de fabricar la seva pr¨°pia iconografia cin¨¨fila, de projectar-se a trav¨¦s d¡¯una ficci¨® audiovisual. Kevin Clark, director executiu de l¡¯Associaci¨® Internacional de Film Commissioners (AFCI), recomana a les institucions ¡°implicar-s¡¯hi des del principi: fins i tot quan la producci¨® est¨¤ encara en marxa, el govern ja ha de comen?ar a pensar com rendibilitzar¨¤ el turisme vinculat a la pel¡¤l¨ªcula¡±. I subratlla la necessitat que ¡°els escenaris siguin recognoscibles, que siguin identificables per tal que els visitants puguin trobar-los de seguida¡±.

Barcelona va acollir

Dues lli?ons que han aplicat a la perfecci¨® ciutats com Londres, on l¡¯ag¨¨ncia Visit Britain va treballar conjuntament amb la producci¨® de la pel¡¤l¨ªcula Paddington (2015), la versi¨® en carn i p¨¨l de l¡¯¨®s m¨¦s c¨¨lebre d¡¯Anglaterra. Com a resultat, la campanya Paddington is great (Britain) ha potenciat les visites de fam¨ªlies amb nens d¡¯entre 5 i 13 anys. De fet, el mercat brit¨¤nic ¨¦s un terreny adobat per a l¡¯anomenat screen tourism. El consultor d¡¯estrat¨¨gies Jonathan Olsberg va estudiar el perfil dels visitants en sis localitzacions repartides per tot el pa¨ªs (del castell de Harry Potter a la mansi¨® de Downton Abbey) i va comprovar que, durant el 2014, el 47,7% de la gent hi anava atreta sobretot per la pel¡¤l¨ªcula o la s¨¨rie.

El gran plat¨® de Barcelona. Si l¡¯ou ¨¦s el cinema, sovint la gallina t¨¦ forma de llibre. No ¨²nicament pel fet de ser l¡¯origen de moltes produccions, sin¨® perqu¨¨ la mateixa idea de ruta t¨¦ una tradici¨® novel¡¤l¨ªstica dilatada, com posa de relleu la guia Passejades per la Barcelona liter¨¤ria (2005), de Sergi D¨°ria i Sergio Vila-Sanju¨¢n (amb cicerones com Cervantes, Sagarra, Mendoza...) i, m¨¦s modernament, les diverses Barcelones de Ruiz Zaf¨®n. En el cas de l¡¯audiovisual, la ciutat no ha deixat de cr¨¦ixer com a escenari: durant el 2014 va acollir m¨¦s de 3.000 filmacions, entre les quals 33 llargmetratges i 24 s¨¨ries, segons l¡¯informe de la Barcelona Film Commission, l¡¯oficina que promou i gestiona els rodatges a la ciutat. La seva coordinadora, Montserrat Guiu, explica que no proposen espais per filmar, per¨° s¨ª que en recomanen. I procuren obrir el focus: ¡°S¡¯hauria d¡¯evitar la concentraci¨®; la Boqueria, per exemple, est¨¤ molt b¨¦, per¨° hi ha mercats preciosos que tamb¨¦ poden funcionar¡±. Les dificultats que han de combatre les produccions que volen gravar a la ciutat sovint tenen a veure amb les queixes dels ve?ns, d¡¯aqu¨ª que demanin un canvi d¡¯actitud des de la Film Commission: ¡°El ciutad¨¤ hauria de positivar les gravacions, intentar veure¡¯n el benefici per al barri i per a la ciutat¡±, opina Clara Sendra, t¨¨cnica en gesti¨® de rodatges. Un dels incentius per atreure projectes ¨¦s l¡¯exempci¨® de taxes (les produccions culturals no n¡¯han de pagar per filmar a la ciutat), i l¡¯altre el va establir el govern central ara fa un any: la deducci¨® del 15% de les despeses per a produccions estrangeres i de fins el 20% en el cas de les espanyoles. Suficient? Segons Jaume Roures, productor i soci fundador de Mediapro, cal m¨¦s implicaci¨® de les institucions: ¡°Aqu¨ª ni l¡¯Ajuntament ni la Generalitat no han tingut mai una l¨ªnia que afavoreixi el sector com a ind¨²stria; les subvencions s¨®n necess¨¤ries per intentar construir un projecte audiovisual global, com ha fet Fran?a¡±. Roures, productor de Vicky Cristina Barcelona, considera que Catalunya ¨¦s ¡°un gran plat¨®: hi ha mar i muntanya, tradici¨® i modernitat... per¨° darrere d¡¯aix¨° no queda res. S¡¯han d¡¯aprofitar els rodatges per crear postproducci¨® i ind¨²stria, si no la gent marxa fora¡±.

El cas de la s¨¨rie Cites, que adapta el format brit¨¤nic Dates, ¨¦s l¡¯¨²ltim exemple de fusi¨® entre la ciutat i la pantalla. En termes d¡¯espai narratiu, la seva aposta va fugir des del principi tant de Gaud¨ª com de la Rambla. Per a Ivan Mercad¨¦, cap de Desenvolupament d¡¯Arca Audiovisual i guionista de la s¨¨rie, era important ¡°reflectir la ciutat que no surt a les guies¡±. 13 cap¨ªtols, 26 cites i gaireb¨¦ tots els districtes representats. La Barcelona de Cites ¨¦s una projecci¨® esteticista i nocturna ¡ªalmenys en la primera temporada¡ª que en un mateix cap¨ªtol pot saltar del barri G¨°tic a un restaurant de disseny. ¡°Necessit¨¤vem la complicitat dels locals, que hi apareixen de franc per¨° que en treuen un gran rendiment, perqu¨¨ hi ha 400.000 persones veient aquell espai¡±, explica Mercad¨¦. A TV3 esperen que la s¨¨rie pugui marcar tend¨¨ncia tamb¨¦ dins de la ind¨²stria: ¡°Pot ser el primer cas a crear les sinergies entre la producci¨® i els encarregats de la promoci¨® tur¨ªstica¡±, aventura Joan Sol, coordinador de continguts de ficci¨®. I recorda un dels primers casos d¡¯¨¨xit del matrimoni s¨¨rie-paisatge: Ventdelpl¨¤, ¨¦s a dir, el poble de Breda, que va veure (no sempre amb alegria) com proliferaven els autocars per rec¨®rrer els carrers de la teles¨¨rie, en un exemple local de producte tur¨ªstic associat a una ficci¨® audiovisual.

Un anell per atreure¡¯ls a tots.La idea de viatjar a escenaris de cinema t¨¦ uns antecedents musicals el 1965, quan els Beatles van revolucionar les Bahames durant el rodatge de Help. Just el mateix any en qu¨¨ s¡¯estrenava una altra cinta pionera a l¡¯hora de generar turisme: The Sound of Music, amb Salzburg i les valls d¡¯?ustria com a focus principals. Per¨° l¡¯abans i el despr¨¦s el va marcar, amb perm¨ªs de Tolkien, Peter Jackson amb la trilogia de l¡¯anell (2001-2003), ¡°la pel¡¤l¨ªcula que ho va canviar tot¡±, recorda Kevin Clark: ¡°Abans d¡¯El senyor dels anells viatjaves a Nova Zelanda; ara viatges a la Terra Mitjana¡±. De com capitalitzar l¡¯¨¨xit d¡¯una superproducci¨® tamb¨¦ n¡¯han apr¨¨s a Irlanda del Nord, que ha constru?t tota una ind¨²stria promocional al voltant de Joc de Trons i dels paisatges que hi apareixen. En col¡¤laboraci¨® amb HBO, Tourisme Ireland ha aconseguit posicionar-se en el primer lloc del Game of Thrones Territory, per davant de Cro¨¤cia i Isl¨¤ndia, amb m¨¦s de 20 tours, safaris, busos tur¨ªstics i itineraris basats en la s¨¨rie, i una llista envejable d¡¯escenaris entre el parad¨ªs i la fantasia: els arbres de The Dark Hedges, el Castle Ward, el riu Quoile o la impressionant Cal?ada del Gegant i les seves 40.000 columnes bas¨¤ltiques.

I Girona? La ciutat va viure aquest estiu la seva pr¨°pia febre de trons amb el rodatge ultradiscret (com d¡¯habitud) de la sisena temporada. Laura Merino, responsable de la Girona Film Office, t¨¦ ganes de ¡°treure rendiment i de poder explotar¡± la imatge del barri vell vinculada als escenaris de la s¨¨rie, per¨° no hi ha gaire marge abans de l¡¯estrena perqu¨¨ fins i tot les imatges oficials s¨®n, de moment, propietat de la HBO. En canvi s¨ª que han pogut calcular l¡¯impacte directe del rodatge sobre la ciutat: des de l¡¯1 de maig fins al 13 de setembre, un total de 10.443 publicacions (premsa, xarxes i blogs) van parlar de Girona en relaci¨® a Joc de Trons, amb m¨¦s de 1.300 milions de visualitzacions a tot el m¨®n. El resultat ¨¦s una campanya de publicitat abracadabrant que l¡¯estudi valora en 3.670.244 euros.

L¡¯an¨¤lisi de quina incid¨¨ncia real t¨¦ una producci¨® sobre el territori ¨¦s un camp encara verge a Catalunya, per¨° compta amb bons exemples en llocs com Andalusia, que acull alguns dels paisatges amb m¨¦s tradici¨® de rodatges i amb la Film Commission m¨¦s veterana d¡¯Espanya, amb 18 anys d¡¯antiguitat. L¡¯any 2014 les produccions que van triar Andalusia com a escenari van deixar m¨¦s de 78 milions d¡¯euros i van donar feina a m¨¦s de 14.000 professionals. De fet, el seu litoral pot vantar-se de moment d¡¯haver acollit la filmaci¨® m¨¦s important de les ¨²ltimes dues d¨¨cades a Espanya: el rodatge d¡¯Exodus (filmada a Almeria), de Ridley Scott, va generar 43 milions directes en l¡¯economia andalusa. Molt m¨¦s lluny, per¨° amb un estadi de felicitat similar, la Tennessee Film Commission celebra comptar amb una s¨¨rie que ha convertit la seva capital en l¡¯atractiu tur¨ªstic m¨¦s gran de la seva hist¨°ria.

Nashville, el drama musical de la cadena ABC sobre dues estrelles del country, no nom¨¦s ha revitalitzat la ind¨²stria de la m¨²sica local (la banda sonora supera els quatre milions de desc¨¤rregues), sin¨® que ha fet de Nashville un personatge central, en una estrat¨¨gia conjunta de m¨¤rqueting entre la cadena i l¡¯estat de Tennessee amb resultats poderosos: per un anunci promocional de 42 minuts (el temps d¡¯un cap¨ªtol) que glos¨¦s les bondats del seu paisatge, la ciutat hauria de pagar m¨¦s de 8 milions de d¨°lars. Fins i tot territoris com Santa Barbara i la seva regi¨® vin¨ªcola han sabut rendibilitzar l¡¯¨¨xit derivat del cinema: en les seves vinyes es va rodar la com¨¨dia Entre copes (2004), i el Santa Barbara Wine County, amb una ruta de vins calcada a la pel¡¤l¨ªcula, va poder comprovar com les visites i els tastos augmentaven un 150% i les vendes de la varietat pinot noir, un 25%. No ¨¦s estrany que en el m¨¨tode Entre copes s¡¯emmiralli la DO Pened¨¨s per intentar reproduir algun dia un model similar. Regalar-se un viatge de cine ha deixat de ser definitivament un somni.