Un pa¨ªs com¨² per a Gasol i Piqu¨¦

Com ¨¦s natural, parlo d¡¯en Pau (encara que valdria amb en Marc) i d¡¯en Gerard (res a veure familiarment amb mi, que jo s¨¤piga, malgrat compartir cognom, encara que ja em vindria b¨¦ gaudir d'una part del seu talent extraordinari). Tots dos s¨®n esportistes excel¡¤lents, amb ¨¨xits indiscutibles que els fan excepcionals. Per¨°, evidentment, no vull parlar avui dels seus assoliments esportius. Voldria referir-me al que representen com a retrat d'un pa¨ªs complex.

En Pau ¨¦s espanyol, en tant que catal¨¤. I ho manifesta amb total naturalitat. Sense problemes emocionals. I transmetent uns valors absolutament admirables. En Gerard ¨¦s catal¨¤, i juga amb la selecci¨® espanyola. I se sent m¨¦s catal¨¤ que espanyol. Per¨° comparteix amistats i sentiments molt profunds amb els companys d'equip. I vol seguir jugant a la selecci¨® espanyola.

Aix¨° ¨¦s Catalunya. I aix¨° ¨¦s, per tant, Espanya. Pa?sos complexos i plurals. Amb sensibilitats m¨²ltiples i diverses, que els enriqueixen i els fan particularment atractius.

I aquesta rica complexitat ¨¦s la que hem de preservar. Perqu¨¨ ¨¦s on descansa la nostra conviv¨¨ncia, basada en el respecte mutu, per¨° sobretot, en l'admiraci¨® i l'afecte compartits.

Estic conven?ut que a en Pau i en Gerard, a en Gerard i en Pau, no els costaria gens ni mica posar-se d'acord molt r¨¤pidament a veure com seguim sent part d'una mateixa col¡¤lectivitat, que desitja conviure, gaudir junts, tenir horitzons de prosperitat i de superaci¨®, i de fer-ho en un marc de llibertat, d'igualtat de drets i de toler¨¤ncia fraternal sobre les difer¨¨ncies, no nom¨¦s acceptant-les sin¨® assumint que ens enriqueixen a tots.

Recuperem un dels valors tradicionals de la Revoluci¨® Francesa, la fraternitat

I seria una pena que no ho vei¨¦ssim d'aquesta manera. Perqu¨¨ el resultat seria terrible: que en Pau no pogu¨¦s seguir vivint ¨ªntimament la seva condici¨® de catal¨¤ i espanyol, sense contradiccions, o que en Gerard pens¨¦s que, al final, la seva condici¨® de catal¨¤ el fa incompatible amb el seu comprom¨ªs amb Espanya, a trav¨¦s de la seva selecci¨®.

Per als dos, el trencament emocional, crec, seria inassumible. I no podem permetre que la pol¨ªtica arribi a aquests extrems. Perqu¨¨ la pol¨ªtica ha d'estar al servei de la inclusi¨® emocional de tots i cadascun dels ciutadans, entorn de valors compartits de llibertat, d'igualtat de drets i d'oportunitats, i d'horitzons de futur. En el nostre cas, la pertinen?a i el protagonisme en aquell gran projecte de construcci¨® d'una Europa com a llar comuna, i que constitueix una de les grans gestes de la nostra hist¨°ria col¡¤lectiva com a europeus.

Per aix¨°, hem de ser capa?os, i sobretot els nous responsables pol¨ªtics sortits de les eleccions auton¨°miques recents, i que una part molt significativa, per¨°, al final, no majorit¨¤ria, ha volgut plantejar com un plebiscit, de reconstruir el que s¡¯ha destru?t. Incloent-hi coses elementals, que, al marge, sens dubte, de moltes d¡¯altres, podrien ser les seg¨¹ents:

1. El respecte a la legalitat i a les regles del joc, una cosa b¨¤sica en qualsevol sistema democr¨¤tic. No crec que necessiti m¨¦s discussi¨®.

2. La devoluci¨® del car¨¤cter integrador de les institucions, renunciant al fet que tornin a ser instrument de projectes pol¨ªtics parcials, com aix¨ª ha estat ¡°obscenament¡±, i que tornin al car¨¤cter de servei per al conjunt dels ciutadans. Espero i desitjo que el nou Parlament, fins i tot qui el presideixi, ho entengui aix¨ª. Ha de ser l'expressi¨® de tots i cadascun dels ciutadans a trav¨¦s dels seus representants. I tots han de ser iguals.

Les institucions han de recuperar el seu car¨¤cter integrador; no s¨®n d¡¯¨²s per a projectes parcials

3. Un feina conjunta per superar els trencaments emocionals, tant en la societat catalana, tr¨¤gicament dividida, en les fam¨ªlies, en els amics o a la feina¡­ com entre una part significativa d'aquesta i una part, tamb¨¦ significativa, de la societat espanyola. Absurdament trist.

4. Un esfor? com¨² i compartit perqu¨¨ els sistemes educatius no serveixin per dividir i emfatitzar difer¨¨ncies, sin¨® perqu¨¨ serveixin per unir i compartir, amb independ¨¨ncia de la llengua utilitzada per vehicular aquests valors. Les lleng¨¹es no divideixen mai. El que divideix ¨¦s el que s'expressa amb els idiomes. I aqu¨ª s'ha fet molt de mal. I el que s'ha sembrat durant, almenys, dues generacions, necessita un per¨ªode de temps similar. Recuperem un dels valors tradicionals de la Revoluci¨® Francesa i probablement el menys esmentat: la fraternitat.

5. Un esfor? com¨² i compartit perqu¨¨ els mitjans de comunicaci¨®, p¨²blics i privats, contribueixin a vertebrar i no a dividir: que estiguin al servei de tots els ciutadans que, amb els seus impostos, els financen o els subvencionen. I, altre cop, fa falta temps.

6. El respecte als s¨ªmbols i a les institucions que els representen. No neix res positiu del menyspreu i l'ofensa. I moltes coses s¨®n positives si es fan des del respecte i l'afecte compartit. Una altra vegada, necessitem temps.

7. La voluntat de refer el gran pacte que ens va permetre sortir de la dictadura i instaurar un sistema plenament democr¨¤tic i homologable, que ens va permetre la integraci¨® en la construcci¨® europea. I es va fer amb gran generositat i altesa de mires.

En definitiva, ¨¦s urgent reconstruir el pacte constitucional del 1978. Amb el mateix esperit gener¨®s i de voluntat de consens. I fer-ho de forma inclusiva, com el 1977, incorporant no nom¨¦s els dos grans partits, sin¨® les noves forces pol¨ªtiques emergents i, en la mesura del possible, els nacionalismes perif¨¨rics, si es deixen¡­ Per¨° no hi ha cap m¨¦s sortida si volem cimentar les bases per a una conviv¨¨ncia que ens duri, almenys, uns trenta o quaranta anys m¨¦s.

Un marc de conviv¨¨ncia renovat que ens permeti que els Gasol i els Piqu¨¦ se sentin raonablement confortables, i que els agradi viure en com¨². Una cosa que, lamentablement, no estic segur que estigui garantit despr¨¦s dels resultats de diumenge. Una societat tr¨¤gicament dividida en dues meitats i que tenim, entre tots, l'obligaci¨® moral de superar.

I, efectivament, tenim l'obligaci¨®, entre tots, perqu¨¨ aix¨° sigui possible. O, ens imaginem un pa¨ªs en qu¨¨ Gasol i Piqu¨¦ no puguin estar junts? Un pa¨ªs on un dels dos se senti estranger. On un o un altre tinguin passaports diferents¡­ Un pa¨ªs en qu¨¨ no puguin conviure com a compatriotes i que, al mateix temps, puguin compartir amb una cosa tan comuna i compartida com una Espanya que un conegut nacionalista catal¨¤ va definir com una realitat entranyable.

Compartireu amb mi que estem parlant d'un escenari tr¨¤gic. I absolutament indesitjable. Tant de bo tots els Gasol i tots els Piqu¨¦ tinguin en compte el que ens estem jugant. I reaccionin adequadament. Assumint que val tant la llibertat o la igualtat com la fraternitat. Valors republicans. Valors universals.

Josep Piqu¨¦ va ser ministre d'Afers Exteriors entre el 1996 i el 2000.