El desgast de la marca catalanisme

Des del 1886 i fins al 2012, el nacionalisme catal¨¤ es va caracteritzar per una l¨ªnia ideol¨°gicament ambivalent i en aix¨° va residir el seu ¨¨xit. Encarnava una vaguetat expressa, que va tenir impacte en una part significativa dels votants. A la llarga, aquesta orientaci¨® es va adaptar, amb un efectiu joc de contradiccions, a les exig¨¨ncies canviants de la pol¨ªtica de masses. Aquesta ambig¨¹itat va ser anomenada catalanisme, una paraula que originalment significava un gir ling¨¹¨ªstic catal¨¤ en castell¨¤, o, per extensi¨®, un estudi¨®s de temes de la literatura o els assumptes del pa¨ªs pirinenc i mediterrani.

Cap al 1880, el ric publicista i agitador Valent¨ª Almirall, cam¨ª de la ruptura amb Pi Margall, va assumir el terme com a marca pr¨°pia de la seva innovaci¨® pol¨ªtica. Home que coneixia la pol¨ªtica nord-americana, va voler aprofitar el mateix canvi que va mostrar el terme nord-americ¨¤ americanism, que de mat¨ªs dialectal va passar a principis del segle XIX a significar patriotisme o adaptaci¨® a la nova naci¨®. El 1886, Almirall va batejar oficialment la seva idea amb un llibre hom¨°nim, Lo catalanisme. La iniciativa no li va funcionar personalment, per¨° la idea va tenir una difusi¨® viral. La prova la van oferir els que el van desbancar, que el 1891 van fundar la Uni¨® Catalanista.

A partir de llavors, tota afirmaci¨® nacionalista catalana es va entendre com a ¡°catalanisme¡±. De manera impl¨ªcita va tenir significaci¨® transversal: autonomisme, regionalisme, federalisme mon¨¤rquic o republic¨¤, fins i tot sobiranisme. El sentit subjacent era senzill: tots aquells que se sentien patri¨°tics, per sobre de les seves opinions pol¨ªtiques m¨¦s concretes (dreta o esquerra) o els seus sentiments religiosos (cat¨°lic creient o heterodox anticlerical), estaven units per una afinitat nacional comuna.

El fons alhora auda? i brillant del concepte era la seva capacitat per comunicar a la vegada dues idees ideol¨°giques molt contr¨¤ries: l'afirmaci¨® intensa de l'excepcionalisme catal¨¤ davant d'Espanya, per¨° aix¨ª mateix l'exist¨¨ncia d'un projecte hisp¨¤nic que des de Barcelona bolcaria i deixaria potes enlaire el poder i l'autoritat investides a la capital r¨¨gia, Madrid. Durant m¨¦s d'un segle, aquest equ¨ªvoc, gr¨¤cies al marge de maniobra que oferia, es va constituir en la columna vertebral de la pol¨ªtica catalana. Des del 1914 en endavant, va permetre l'exist¨¨ncia d'un sistema pol¨ªtic regional dins de la pol¨ªtica espanyola. L'alternativa a aquest sistema dual, espanyol i catal¨¤, ha estat una dictadura centralista i militarista: la dictadura per antonom¨¤sia del general Primo de Rivera (1923-1930) i el r¨¨gim del general Franco (1936-1975). El dualisme hispano-catal¨¤ ha resultat doncs de llarga durada, tot i que es va fer menys excepcional amb la Transici¨® democr¨¤tica del 1976-1978 i la invenci¨® de l'Estat de les autonomies.

A partir del 2012, s¡¯ha produ?t un canvi radical, com demostren les enquestes, en el colorit desplegament de protestes massives als carrers

En aquest context dualista, el sentiment independentista catal¨¤ s'exhibia com una opini¨® clarament minorit¨¤ria, amb un potencial electoral molt redu?t, fins i tot amb cap en absolut en el mateix marc catal¨¤. No obstant aix¨°, de manera visible a partir del 2012, s'ha produ?t un canvi radical, com des de llavors demostren les enquestes, el colorit desplegament de protestes massives als carrers cada Onze de Setembre i finalment en les ¨²ltimes eleccions.

Cap al 1972, els polit¨°legs catalans van deixar de banda l'exploraci¨® de la nebulosa ideologia nacionalista i van establir un model d'an¨¤lisi basat en el comportament de partits, dins del marc del reconeixement de la primacia de la pol¨ªtica electoral. Ho van fer amb una perspectiva a llarg termini que es remuntava a finals del segle XIX, cosa que va facilitar que els historiadors acceptessin el seu paradigma, malgrat que aquesta metodologia ignora altres pres¨¨ncies pol¨ªtiques no orientades cap al sufragi. El catalanisme com a plataforma electoral ambigua va fer invisibles els extremistes independentistes, que durant un segle van tenir un enfocament que prioritzava l'acci¨® pol¨ªtica ¡°directa¡±, que emfatitzava la seva escassa capacitat d'obtenir vots.

Per¨° el recent canvi en el nacionalisme catal¨¤ ha invertit els valors operatius: avui la indeterminaci¨® resulta inacceptable i l'expl¨ªcit s'ha convertit en el nou estil, aparentment correcte. L'anomenada dominant rebutja les institucions representatives. La democr¨¤cia plebiscit¨¤ria s'ha convertit en una obsessi¨®, amb una conseg¨¹ent desconfian?a cap als ¡°pol¨ªtics¡±, i per tant, una suspic¨¤cia impl¨ªcita cap als parlaments. Si es revela encertada a llarg termini la hip¨°tesi de la fi del consens catalanista iniciat el 2012 i sostingut en els ¨²ltims comicis, llavors el corrent majoritari a favor de la independ¨¨ncia als carrers i en la premsa nacionalista implica una ruptura amb la votaci¨® parlament¨¤ria de tipus cl¨¤ssic i acabar¨¤ de fagocitar els seus partits hist¨°rics.

El criteri va durar uns 130 anys. Va ser un gran invent. Per¨° avui ja no funciona com a ideal pol¨ªtic.

Enric Ucelay-Da Cal ¨¦s historiador.