Filla del PSUC i n¨¦ta de bruixa

Anna Gabriel ¨¦s una criatura de la pol¨ªtica en el sentit m¨¦s pur de la paraula. Gabriel porta el socialisme m¨¦s doctrinari a la sang, heretat a casa, al poble miner de Sallent. Per Gabriel sembla que no hi hagi marge per a l'espectacle de cara a la galeria ¨Ccom David Fern¨¤ndez quan va increpar Rodrigo Rato amb la sand¨¤lia¨C ni per fer conyes cada tres frases ¨Cespecialitat d'Antonio Ba?os. En una entrevista recent a Vilaweb, la n¨²mero dos de la CUP al Parlament va dir que la seva mare era tant del PSUC que ella era el partit, i que va beure del comunisme i l'anarquisme dels avis. Gabriel ¨¦s l'esquerra m¨¦s ideologitzada i m¨¦s centrada a capgirar-ho tot de deb¨°.

Contra les corbates i els perfums

Hi ha un discurs de Gabriel, de l'onze de setembre del 2013, en qu¨¨ sembla que la ideologia la posseeixi. Gabriel no crida en p¨²blic, fins i tot en m¨ªtings ¨¦s poc propensa a elevar el to. Aquella Diada, per¨°, no nom¨¦s va apujar el volum sin¨® que l'expressi¨® de la cara li va mudar cap a un dolor aut¨¨ntic quan cridava que el sistema capitalista ¡°genera odi, odi i m¨¦s odi¡±. En aquella intervenci¨® p¨²blica ¨Cconsultable a YouTube¨C, Gabriel carregava contra la gran burgesia descrivint-la aix¨ª: ¡°Els corruptors, aquells empresaris, aquelles grans fam¨ªlies catalanes; la gent de corbata, la gent del Liceu, la gent perfumada¡±. Qui m¨¦s qui menys coneix persones humils que han de treballar encorbatades a les masmorres d'alguna oficina, o la ve?na pensionista que es perfuma amb col¨°nies que no costen un ull de la cara. I qu¨¨ es pot dir del Liceu? El Liceu fa molts anys que est¨¤ dominat per la classe mitjana, ciutadans normals amb gust per l'¨°pera.

L'est¨¨tica de Gabriel ¨¦s netament cupaire: serrell rectangular borroka i m¨²ltiples arracades. A l'acte central de la campanya del 27-S, Gabriel va proclamar que la gent de la CUP ¡°som les n¨¦tes de les bruixes que no van poder cremar¡± ¨Cel llenguatge ofici¨®s de la CUP utilitza el femen¨ª com a gen¨¨ric¨C. Gabriel va estudiar Dret, ha estat professora d'Hist¨°ria del Dret a la UAB, ¨¦s educadora social de professi¨® i afiliada a la CGT. La seva dedicaci¨® a la CUP ha ocupat bona part del seu temps des del 2003. Ha estat 8 anys regidora a Sallent i coordinadora de la CUP al Parlament. La seva experi¨¨ncia pol¨ªtica ¨¦s extensa, a difer¨¨ncia de Ba?os i d'altres noms nous del partit. En una altra entrevista amb Vilaweb, del 2012, Gabriel recordava els seus inicis a la CUP entrant-hi des de moviments ve?nals de Sallent, o com va haver d'inscriure's la primera a la junta electoral improvisant el logotip amb un adhesiu.

La lluita de Gabriel ha estat feixuga i llarga, consolidant-se encara m¨¦s en els seus ideals. Des d'aquesta convicci¨® s'ent¨¦n que al debat electoral a 8TV demostr¨¦s tanta confian?a en ella mateixa. Les seves intervencions van ser amb comptagotes i concises, amb un punt de memoritzaci¨® pr¨¨via. Hi va haver dos moments en qu¨¨ va lamentar que el debat fos crispat, quan en cap moment ho va ser; la ra¨® per haver-ho dit ¨¦s que probablement va compar¨¨ixer al plat¨® amb missatges assumits per dir pr¨¨viament, en conson¨¤ncia amb l'habitual recurs de la CUP d'assenyalar els altres pel politiqueig i el partidisme.

Aquest setembre, en una entrevista a Cr¨ªtic, Gabriel va insistir en una visi¨® dels grans mitjans de comunicaci¨® que ja havia exposat amb altres declaracions p¨²bliques: la CUP no pot confiar en ells, ¡°farem b¨¦ de ser amables i correctes amb tothom que parli b¨¦ de nosaltres per¨° tenint permanentment l¡¯alerta posada. I tenint clar que, si aix¨° ha de respondre a algun inter¨¨s, segur que no ¨¦s el nostre, i no el nostre com a CUP, sin¨® com a classe¡±. La premsa sembla que s'hagi enamorat de la CUP, els uns perqu¨¨ les troben simp¨¤tiques i aire fresc; els altres, perqu¨¨ s¨®n una aliat per a la causa nacional. Gabriel pot desconfiar-ne, per¨° la CUP s¨®n els primers que semblen alimentar i gaudir de l'impacte medi¨¤tic.

Canvis de parer

La CUP, i encara m¨¦s una dirigent amb conviccions tan gran¨ªtiques com Gabriel, tenen molts n¨²meros de la rifa de desdir-se d'algunes de les seves idees m¨¦s inamovibles davant la cruesa del m¨®n real. Gabriel va revelar dijous passat que una proposta per a l'acord amb Junts pel S¨ª ¨¦s substituir la figura del president de la Generalitat ¡°per un ¨°rgan col¡¤legiat de tres, quatre persones que pugui representar la transversalitat de l'independentisme¡±. En canvi, el 2012, Gabriel opinava aix¨°: ¡°Gent com Vila d¡¯Abadal no forma part de la meva trinxera, nom¨¦s que si s¡¯apunta al carro de la independ¨¨ncia, resultar¨¤ que coincidim en un objectiu pol¨ªtic. Prou. Jo no treballo per construir espais transversals, hi ha altra gent per fer-ho. Nosaltres hem de poder organitzar el major nombre possible de gent al voltant de la unitat popular i de postulats radicalment d¡¯esquerres i transformadors¡±.

En aquell acte popular de la Diada del 2013, Gabriel va defensar l'inter¨¨s de la CUP en una Catalunya independent amb unes condicions ben clares: ¡°Enfront d'un discurs pseudoesquerran¨®s dels de sempre, que ens fan creure que un Estat propi per se comporta que hi haur¨¤ pol¨ªtiques socials. 'Madrid ens roba i si ens deixa de robar, tindrem una Catalunya pr¨°spera'. Mentida! Un pa¨ªs nom¨¦s ¨¦s pr¨°sper si ¨¦s lliure. Un Estat propi no serveix de res ¨Cvegeu Gr¨¨cia¨C, si no ¨¦s anticapitalista, si no s'apliquen pol¨ªtiques anticapitalistes¡±. Ara que la CUP tindr¨¤ la clau de la governabilitat, ha arribat el moment que la n¨¦ta dels vells combatents de la CNT de Sallent demostri si pot fer realitat el seu concepte de llibertat.