La devaluaci¨® del present

Sembla que en aquest Regne d¡¯Espanya i en la major part d¡¯Europa, una imatge o sensaci¨® de desastre domina els humors p¨²blics i privats: desastre de les finances, in¨¨pcia dels pol¨ªtics, humors p¨¨ssims, tanta gent abocada a una nova pobresa, i tot aix¨° que comentem cada dia i que ¨¦s llarg d¡¯enumerar. I malgrat tot, ¨¦s un desastre limitat, no una cat¨¤strofe c¨°smica, no el pitjor temps de la hist¨°ria: perqu¨¨ els segles passats ¡ªincl¨°s el segle XX amb l¡¯excepci¨® de poques d¨¨cades¡ª han estat molt pitjors que els inicis d¡¯aquest. Han estat plens de tiranies diverses, imperis opressors, dictadures, abund¨¤ncia de guerres, destruccions, explotaci¨® sense miseric¨°rdia, fams i mis¨¨ries sense fi, vellesa sense seguretat, salut sense protecci¨®, educaci¨® sense recursos.

Fet i fet, el passat, incl¨°s un passat ben recent, ha estat ple de tot all¨° que, d¡¯en?¨¤ de mig segle o poc m¨¦s, considerem el contrari de l¡¯estat natural de les coses. Per¨° sovint mirem el temps present com si l¡¯abund¨¤ncia de b¨¦ns, el menjar barat, el transport f¨¤cil, la comoditat dom¨¨stica, les diverses formes de seguretat social, foren adquisicions molt antigues de la hist¨°ria i no conquestes de fa quatre dies. Com si f¨®ra una forma de vida guanyada per sempre i com qui diu ja natural i segura. Com si el progr¨¦s hagu¨¦s de ser indefinit i etern.

I aix¨ª ens hem adaptat, en un estrany proc¨¦s evolutiu, a la convicci¨® que posse?m un dret natural inalienable a l¡¯augment permanent del benestar. On queda, doncs, la mem¨°ria d¡¯uns temps recents (nom¨¦s quaranta anys, o cinquanta o seixanta) m¨¦s modestos, quan els primers electrodom¨¨stics, el primer piset propi, el primer Seat 600 o equivalent, omplien de felicitat milions i milions de persones? I qu¨¨ se n¡¯ha fet, en aquest pa¨ªs nostre, d¡¯aquells primers anys de democr¨¤cia, quan cada elecci¨® era una festa, i els l¨ªders pol¨ªtics semblaven tan dignes d¡¯admiraci¨® i de lloan?a?

Deixant les preguntes ret¨°riques, i deixant de banda la mediocritat general i creixent dels pol¨ªtics, deixant els abusos innobles del m¨®n financer, la irresponsabilitat dels governants, la in¨¨pcia i rapinya, i algunes coses m¨¦s, deixant de banda tot aix¨° (que no ¨¦s poc i no es pot deixar de banda), la darrera pregunta seria: era assenyada i raonable la nostra fe en la prosperitat eterna, segura i creixent? I al costat i afegida: era raonable la confian?a p¨²blica en una ¡°classe pol¨ªtica¡± (expressi¨® abominable, a m¨¦s d¡¯incerta) composta nom¨¦s de persones honestes al servei del b¨¦ com¨², persones intel¡¤ligents, capaces de reproduir-se amb nous membres m¨¦s intel¡¤ligents encara, m¨¦s ben preparats i m¨¦s honestos?

I dit aix¨°, estimats lectors, ja que vost¨¨s i jo som gent assenyada, mirem de no deixar-nos arrossegar per aquest est¨²pid catastrofisme ambiental que ens volen encomanar els insensats.