Crepuscle mariner

Als autors, quan parlen de la seva obra, se¡¯ls ha de fer un cas relatiu. El 1917, en publicar les obres completes, Joseph Conrad (1857-1924) va rebutjar que les tres narracions que havia aplegat el 1902 en un sol volum (Joventut, El cor de les tenebres i Amb la corda al coll) tinguessin cap relaci¨® art¨ªstica entre si tret d¡¯haver estat escrites en la mateixa ¨¨poca, al tombant de segle. Per¨° en la seva correspond¨¨ncia reconeix que hi retrata en cada una les tres edats de l¡¯home: la joventut, la maduresa i la vellesa. El fet que les reun¨ªs sota el t¨ªtol de Joventut. Un relat i dos contes, amb la c¨¤rrega simb¨°lica i moral que tradicionalment ha tingut el conte, subratlla aquesta plausible lectura. Totes tres, a m¨¦s, narren sengles travessies navals que responen, en part, a experi¨¨ncies de Conrad. Per¨° la fama assolida per El cor de les tenebres ha eclipsat les altres dues hist¨°ries, i sobretot Amb la corda al coll, l¡¯¨²nica de les tres que no est¨¤ narrada pel mariner Marlow, habitual ¨¤lter ego de Conrad.

?s clar que Amb la corda al coll, tradu?da ara amb encert per Marta Pera, que ja havia fet la versi¨® catalana de Nostromo fa 25 anys, s¡¯emmiralla de manera prou not¨°ria, com a tancament del cicle, en Joventut, una de les peces m¨¦s belles de Conrad. Perqu¨¨, en efecte, a Joventut Marlow narra als seus contertulians ¡ªels mateixos que escolten la misteriosa recerca de Kurtz a El cor de les tenebres¡ª el seu primer viatge, de jove, a Orient, que ¨¦s, alhora, l¡¯¨²ltima i dram¨¤tica navegaci¨® d¡¯una vella nau. Aix¨° mateix se¡¯ns presenta a Amb la corda al coll, nom¨¦s que mitjan?ant un narrador omniscient i sense mariner novell. Els ¨²ltims dies del capit¨¤ Whalley, un veter¨¤ llop de mar vidu i solitari, s¨®n una lluita desesperada per enllestir un ¨²ltim servei que li permeti garantir uns diners per al futur de la seva filla.

L¡¯al¨¨ tr¨¤gic, el fatalisme de les accions humanes, tan caracter¨ªstics de Conrad, s¨®n ben presents. Whalley ¨¦s conscient que la vida se li acaba, per¨° no es resigna a abandonar el mar: a terra nom¨¦s hi vol anar quan l¡¯enterrin. Tants anys al mar han creat un lligam indestriable, una simbiosi perfecta: ¡°Si un vaixell sense home¡±, pensa, ¡°era com un cos sense ¨¤nima, un mariner sense vaixell no feia gaire m¨¦s servei en aquest m¨®n que un tros de fusta a la deriva entre les ones¡±. Abocat a un ¨²ltim comandament en una nau que no ¨¦s seva, amb un patr¨® mesqu¨ª i desconfiat, Whalley, decr¨¨pit, orgull¨®s i tossut, ¨¦s el centre d¡¯un drama compost per diversos personatges tancats en el Sofala. En aquesta embarcaci¨® tronada, una societat classista en miniatura, cadasc¨² lluita pels seus interessos. Conrad, per¨°, no carrega les tintes: ¡°En general, els homes no eren dolents ¡ªnom¨¦s eren ximples o infeli?os¡±. La narraci¨® avan?a amb una s¨¤via combinaci¨® de fets previsibles i cops amagats, i es resol en un final de regust agredol? en qu¨¨ el sacrifici, l¡¯orgull, l¡¯ambici¨® i la mentida sostenen un equilibri precari que, paradoxalment, satisf¨¤ tothom.

Un to crepuscular tenyeix tota la hist¨°ria. No ¨¦s nom¨¦s l¡¯oc¨¤s del capit¨¤ Whalley (¡°Encara tinc records m¨¦s antics... fins a mig segle enrere¡±), sin¨® el de tota una ¨¨poca. Ell forma part d¡¯una generaci¨® de mariners brit¨¤nics que van obrir rutes, veritables pioners que, com ell, donen nom a una illa. L¡¯Orient que va con¨¨ixer Whalley era un espai verge per als occidentals, per¨° ara els aventurers han deixat pas als comerciants, i les companyies alemanyes s¡¯estan menjant les rutes. Tamb¨¦ apareix, menys expl¨ªcit que a El cor de les tenebres, el m¨®n empobrit, explotat i salvatge dels ind¨ªgenes, i els espais verges, incerts, sense ¡°traces de vida humana¡±. Aquest escenari de xoc de civilitzacions ¨¦s el que, mal llegit, ha fet que des d¡¯algunes perspectives acad¨¨miques ¡ªel que Harold Bloom anomena l¡¯Escola del Ressentiment¡ª s¡¯hagi qualificat Conrad de colonialista, tot i que la seva visi¨® no ¨¦s gens autocomplaent.

La feina de la traductora ¨¦s remarcable. Conrad, polon¨¨s de naixen?a i nacionalitzat brit¨¤nic el 1886, ¨¦s conegut per la dificultat de la seva prosa, densa, molt r¨ªtmica i treballada. Pera ha esquivat gaireb¨¦ sempre el risc de la literalitat encarcaradora. La riquesa de matisos es percep en la complexa gradaci¨® lum¨ªnica que trobem a la segona frase del llibre, ben trobada en catal¨¤: ¡°Els raigs de sol queien violentament sobre el mar en calma ¡ªs¡¯esmicolaven sobre una superf¨ªcie diamantina i es convertien en pols espurnejant, en un vapor de llum enlluernadora que encegava els ulls i fatigava el cervell amb una brillantor bellugadissa¡±. Exigent tamb¨¦ amb el lector, ¨²ltim i personal traductor, Conrad ofereix una hist¨°ria en aparen?a menor per¨° vibrant i commovedora.