Espiar el m¨°bil de la parella: dos anys i mig de pres¨®

¡°El 22 de desembre del 2014 Antonio J. S. va accedir al tel¨¨fon m¨°bil de la seva parella, M. P. T., introduint-hi la clau i va descarregar un fitxer guardat al correu electr¨°nic amb una fotografia de la senyora M. P. T. [la seva dona en aquell moment] amb un home, aix¨ª com diversos missatges de l'aplicaci¨® Line, tot aix¨° sense coneixement de M. P. T. No ha quedat acreditat que l'acusat fes difusi¨® ni cessi¨® d'aquests missatges entre tercers. No ha quedat provat que l'acusat realitz¨¦s els actes amb intenci¨® de menyscabar la integritat ps¨ªquica ni causar temor a la denunciant. Ha quedat acreditat que la senyora M. P. T. ha estat 15 dies de baixa temporal sense que hagi quedat provat que hagi estat a conseq¨¹¨¨ncia d'aquests actes, ni que hagi patit un especial sofriment o dany¡±.

?s el relat de fets provats que Antonio Miralles Amor¨®s, titular del jutjat penal n¨²mero 4 de Girona, utilitza per condemnar a dos anys i mig de pres¨® i multa de sis euros diaris durant 19 mesos un ve¨ª de Puigcerd¨¤, Antonio J. S., com a ¡°autor d'un delicte de descobriment i revelaci¨® de secrets amb l'agreujant de parentiu¡±. La sent¨¨ncia, datada el passat 28 de juny, castiga l'espionatge del m¨°bil d'una dona per part del seu marit per recopilar proves d'una relaci¨® extramatrimonial i aportar-les al plet civil que dirimia el divorci entre tots dos. ?s la primera que comporta l'entrada a la pres¨® ¨Csi no prosperen els recursos¨C d'un condemnat per apropiar-se d'arxius inform¨¤tics de la seva parella, i castiga com a agreujant el parentiu.

La decisi¨® judicial, pendent de recurs en primera inst¨¤ncia, conclou que "no es va tractar d'una mera tafaneria o una visi¨® fuga? o moment¨¤nia del contingut privat, sin¨® que l'acusat va aconseguir l'adequat suport material de captaci¨® del contingut¡± per aportar-lo a un altre judici de divorci. El condemnat va al¡¤legar sense ¨¨xit que el terminal era d'¨²s familiar perqu¨¨ la seva dona en tenia un altre i que les contrasenyes estaven guardades en un arxiu compartit al n¨²vol. El seu advocat, Marc Molins, escriu al recurs presentat davant el mateix jutjat que el dret a la intimitat requereix almenys d'unes certes mesures de protecci¨® que M. P. T. no va adoptar.

La condemna a dos anys i mig de pres¨® ¨¦s un sever av¨ªs per a qui estigui vigilant els dispositius inform¨¤tics dels seus c¨°njuges. Uns delictes que, segons tots els experts consultats per a aquest reportatge, es multipliquen amb la proliferaci¨® d'aplicacions que faciliten el rastreig de perfils d'Internet i xarxes socials.

A mitjan juliol a Ja¨¦n va ser arrestat un jove acusat d'haver instal¡¤lat un programa espia al m¨°bil de la seva xicota. L'atestat policial incorporat al jutjat revela que aquest programari li permetia activar a dist¨¤ncia la c¨¤mera i el micr¨°fon per escoltar les converses de la seva parella i tenir-la permanentment controlada. El jove, ¡°amb un perfil gel¨®s i manipulador¡±, est¨¤ imputat per revelaci¨® de secrets, un delicte que el Codi Penal castiga amb entre un i quatre anys de pres¨®.

La Unitat d'Investigaci¨® Tecnol¨°gica de la Policia Nacional afirma que no hi ha registres concrets sobre aquests delictes, per¨° la inspectora Silvia Barrera alerta que les den¨²ncies estan augmentant. "Rebem trucades de moltes v¨ªctimes, gent que veu coses rares al seu tel¨¨fon ¨Cbateries que gaireb¨¦ no duren o s'escalfen quan el m¨°bil no es fa servir¨C, de persones que se senten controlades per les seves parelles. El primer que recomanem si ¨¦s en el context familiar ¨¦s intentar solucionar-ho en aquest mateix ¨¤mbit, abans de denunciar. Si les conductes persisteixen, es pot rec¨®rrer a un p¨¨rit inform¨¤tic que faci un informe del tel¨¨fon o la tauleta. La policia no t¨¦ capacitat per analitzar milions de m¨°bils, per¨° amb el peritatge podem iniciar una investigaci¨®".

A Chema Alonso, un dels hackers m¨¦s medi¨¤tics, despr¨¦s de cada aparici¨® televisiva li plouen les ofertes (moltes remunerades) per envair la intimitat de tercers a trav¨¦s dels seus tel¨¨fons i ordinadors. ¡°El nombre de peticions que he rebut ¨¦s alt¨ªssim. Vaig tancar el Facebook perqu¨¨ em cosien a missatges privats. Milers de persones em demanaven de tot: espiar m¨°bils, xarxes socials. Una dona de Madrid em va trucar fa anys perqu¨¨ espi¨¦s el xicot de la seva filla. M'hi vaig negar i despr¨¦s em va explicar que havia contractat un ciberdelinq¨¹ent estranger i li havia llogat un pis davant del noi al qual volia vigilar. Fer-ho ¨¦s molt f¨¤cil. Per set o vuit euros al mes un pot aconseguir un virus troi¨¤. Qui l'instal¡¤la ¨¦s qui comet el delicte¡±, assegura aquest expert en seguretat inform¨¤tica que fa anys que denuncia aquestes pr¨¤ctiques i fins i tot ha establert una classificaci¨® amb els enc¨¤rrecs m¨¦s rocambolescos.?

Daniel Garc¨ªa, 32 anys, cr0hn al m¨®n hacker, ha rebut ofertes semblants. Assegura que la despreocupaci¨® amb la qual l'usuari mitj¨¤ utilitza la tecnologia deixa forats en la seguretat pels qual pot colar-se qualsevol expert per copiar correus electr¨°nics, whatsapps, v¨ªdeos, o fins i tot geolocalitzar el propietari del dispositiu per seguir els seus moviments. ¡°Una aplicaci¨® de m¨°bil gratu?ta que fa de llanterna et demanava perm¨ªs per accedir a la ubicaci¨® i als contactes, i la gent hi accedia. Era un parany, per¨° van passar mesos fins que es va retirar de la botiga d'Android".

El hacker cr0hn al¡¤ludeix a l'enginyeria social de la qual algunes persones es valen per obtenir contrasenyes i codis de bloqueig de les seves parelles, que despr¨¦s permeten instal¡¤lar aplicacions pirates i monitoritzar-los els tel¨¨fons.

La policia segueix la pista de moltes d'aquestes p¨¤gines d'Internet i aplicacions, per¨° en ocasions els programes que es venen s¨®n perfectament legals, sempre que es facin servir per utilitzar a dist¨¤ncia dispositius propis i no de tercers, explica l'agent Barrera, des de la Unitat d'Investigaci¨® Tecnol¨°gica de la policia.?

En els seus fonaments de dret, el jutge de Girona cita jurisprud¨¨ncia del Tribunal Suprem, que en una sent¨¨ncia del 2003 va determinar que ¡°la invocada dimensi¨® familiar de la intimitat no autoritza de cap manera un dels c¨°njuges a violar el dret fonamental a la intimitat que, com a persona, t¨¦ l'altre c¨°njuge ni a vulnerar el secret de les comunicacions que a tota persona atorga l'article 18 de la Constituci¨®, tant en l'¨¤mbit individual com en el familiar de la seva exist¨¨ncia. Es tracta de drets b¨¤sics de l'¨¦sser hum¨¤ que proscriuen la inger¨¨ncia de qui el seu titular no desitgi en l'¨¤mbit de la seva personal¨ªssima privadesa, que no cal entendre renunciat pel fet de contreure matrimoni¡±.

El 2007 la sala segona penal del Tribunal Suprem va ratificar una altra sent¨¨ncia dictada per la secci¨® dissetena de l'Audi¨¨ncia Provincial de Madrid en la qual va condemnar un altre home, Paulino, a sis mesos de pres¨® i una multa de sis mesos per sis euros diaris, tamb¨¦ per revelaci¨® de secrets. En aquest cas el condemnat va monitoritzar l'activitat inform¨¤tica del seu ordinador dom¨¨stic per esbrinar per qu¨¨ s'havien disparat les factures d'Internet l'any 2001, que registraven fins a 70 hores de connexi¨® mensuals. En comprovar que era la seva dona, que estava entrant en xats de casats infidels i que tenia una altra parella, el Paulino va admetre al jutge que havia rem¨¨s tots els correus electr¨°nics interceptats a un detectiu privat per presentar-los a un judici civil i guanyar avantatge en el plet per la cust¨°dia de la seva filla. El Suprem va respondre al recurs de cassaci¨® de l'acusat que una cosa ¨¦s instal¡¤lar un programa per detectar qui est¨¤ fent un ¨²s indegut d'un ordinador i una altra diferent ¨Caqu¨ª radica el delicte de revelaci¨® de secrets¨C apropiar-se d'aquella documentaci¨® privada i ¨ªntima. Tamb¨¦ aquesta sent¨¨ncia cita jurisprud¨¨ncia i recorda que el mateix Tribunal Suprem ja va concloure el 2000 que "el m¨¦s rellevant a l'efecte de la configuraci¨® del tipus [penal] no ¨¦s l'obertura de la correspond¨¨ncia, sin¨® l'apoderament del seu contingut sense consentiment, que ¨¦s el que constitueix la conducta t¨ªpica sancionada pel legislador".

Miguel Colmenero Men¨¦ndez de Luarca ¨¦s el magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem, que va fer de ponent en aquella sent¨¨ncia. Defensa que el dret a la intimitat "¨¦s un dels m¨¦s importants que es reconeixen a la Constituci¨®" i que com a tal "la seva adequada protecci¨® justifica una combinaci¨® amb una pena privativa de llibertat". Per¨° puntualitza: "No es pot dir amb car¨¤cter general que agafar el tel¨¨fon d'una persona i mirar el WhatsApp comporti un delicte. Hi ha d'haver una finalitat. Hi ha conductes admeses socialment de persones que comparteixen el contingut dels seus correus electr¨°nics que no ingressarien en la conducta t¨ªpica del delicte. Per¨° aix¨° canvia quan la finalitat busca descobrir els secrets d'un altre i si com a conseq¨¹¨¨ncia d'aix¨°, la intimitat queda afectada".

El jutge del Suprem, la inspectora de policia i els dos hackers coincideixen que la protecci¨® contra aquestes invasions en la intimitat passa pel sentit com¨². "A les xarxes socials molta gent banalitza sovint la seva intimitat", assegura el magistrat. "No revelis mai les contrasenyes", prev¨¦ l'agent policial. "Si t'envien un correu dient que t'ha tocat un mili¨® d'euros o un descapotable en un sorteig en el qual no has participat, el m¨¦s intel¡¤ligent ¨¦s no obrir-lo", recomana el hacker cr0hn.