Crisi de r¨¨gim

El cantat resultat de les eleccions catalanes ha suposat la constataci¨® p¨²blica que el r¨¨gim democr¨¤tic espanyol ha entrat oficialment en crisi, davant la impossibilitat de processar pol¨ªticament el mandat sortit de les urnes. He escrit que aquest mandat no es pot processar pol¨ªticament perqu¨¨ dono per fet que judicialment encara menys, ja que no es pot enjudiciar davant de cap alt tribunal, com li agradaria fer a Rajoy, els gaireb¨¦ dos milions de catalans que han triat la ruptura anticonstitucional d'Espanya. Aix¨ª que la sabuda apel¡¤laci¨® a l'Estat de dret, que ¨¦s la lit¨²rgica jaculat¨°ria amb qu¨¨ aquest Govern de juristes per oposici¨® pret¨¦n resoldre-ho tot, ja no serveix absolutament de res en aquest cas. I aix¨° indica que estem davant d'una crisi pol¨ªtica oberta en tota regla.

I ¨¦s una crisi pol¨ªtica en un doble sentit. Abans de res en el sentit de Michel Dobry, que defineix l'obertura d'una crisi quan queden en suspens les regles de joc. Com ha passat amb els comicis del 27-S, el mandat electoral internament contradictori del qual no es pot atendre ni deixar d'atendre perqu¨¨ no hi ha regles previstes per fer-ho. D'una banda, les han guanyat les candidatures independentistes al programa de les quals figura expressament per primera vegada la ruptura amb Espanya. Per aquest motiu els seus representants electes se senten legitimats per elevar la seva demanda de secessi¨®. Per¨° d'altra banda, des del punt de vista plebiscitari, les han perdut els mateixos independentistes que reclamaven el seu car¨¤cter referendari, com ha reconegut expressament la CUP en renunciar a la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia. Per tant, ¨¦s un doble vincle (double bind) com un temple, tal com va ser definit per Bateson i Watzlawick: un mandat que no es pot atendre ni desatendre. I no ¨¦s estrany que hagi resultat aix¨ª, tenint en compte les fal¡¤l¨¤cies plebiscit¨¤ries que vaig explicitar en la meva tribuna del dia de les eleccions.

Davant d'aquesta contradicci¨® electoral, d'un resultat que decideix alhora s¨ª i no a la secessi¨®, l'¨²nica sortida l¨°gica seria la negociaci¨® pol¨ªtica per mirar d'acordar un comprom¨ªs acceptable per a ambdues parts. Per¨° tenint en compte la naturalesa de la cultura pol¨ªtica espanyola (i catalana!), aquesta sortida est¨¤ descartada perqu¨¨ els adversaris es neguen a negociar. Aix¨ª que arribem a la segona definici¨® de crisi pol¨ªtica proposada per Morlino, que s'obre quan els membres de la coalici¨® dominant no disposen de regles (formals o informals) per resoldre els seus conflictes interns de poder. ?s a dir, la causa de la crisi no ¨¦s l'exist¨¨ncia de desacords sin¨® l'abs¨¨ncia de procediments per acordar els desacords. I ¨¦s el que passa avui, ja que no hi ha manera d'aconseguir que Rajoy i Mas acordin els seus desacords.

El resultat ¨¦s que el r¨¨gim democr¨¤tic espanyol ha entrat en una crisi sense possible sortida aparent, i no cal esperar que les immediates eleccions generals serveixin per trobar alguna soluci¨®. I ¨¦s que es tracta d'una crisi pol¨ªtica que alhora representa una crisi de r¨¨gim, perqu¨¨ aquesta incapacitat d'acordar els desacords l'hem arrossegat des del 1980, quan es va expulsar Su¨¢rez del poder per procediments extraelectorals. Per aquest motiu entre nosaltres no es pot plantejar ni tan sols la gran coalici¨® com a ¨²ltim remei.