U2 arrasa amb el seu xou grandi¨®s

Passaven vint minuts de l'hora que hauria d'haver comen?at el concert i hi comen?aven a haver queixes t¨ªmides. Les va fer callar People have the power de Patti Smith, i com que el p¨²blic sabia que aix¨° marcava l'inici, es van disparar els flaixos. A l'escenari principal, encara fosc, es va percebre moviment; despr¨¦s es va saber que eren els operaris d'U2, The Edge, Clayton i Mullen. A l'altre extrem va apar¨¨ixer, entre el p¨²blic, deixant-se veure de prop com el papa Francesc, Bono, com un carism¨¤tic l¨ªder planetari. Al cap d'un segon va pujar a l'escenari i amb pas segur de sergent d'infanteria va caminar per la passarel¡¤la cap als seus m¨²sics, rebent l'ovaci¨® de la multitud mentre obria els bra?os i entonava l'inici de The miracle (of Joey Ramone). Els seus tres operaris, ja il¡¤luminats, van atacar els instruments i el Palau Sant Jordi es va omplir de m¨²sica i dels anhels expressats per la multitud que va omplir el primer dels quatre concerts d'U2 a Barcelona. Era nom¨¦s el comen?ament, per¨° tamb¨¦ la pauta del que vindria durant les dues hores seg¨¹ents.

Primers compassos, records de joventut. Amb The electric co es van recordar aquells anys en qu¨¨?Bono ni s'imaginava en el que es convertiria. El so, projectat al llarg del sostre cap a tots els racons del recinte, era alt per¨° no indefinit, tot i que la vocalitzaci¨® de Bono encara no era n¨ªtida ¨Cho seria m¨¦s tard¨C. A l'escenari principal, sense sostre, llums baixos, evocant una mica la portada de Rattle and hum, per¨° jugant amb el blanc i el vermell. Austeritat. La va seguir Vertigo, amb aquella arrencada tan emf¨¤tica, i si quedava alg¨² assegut, l'enumeraci¨® del comen?ament del tema el va fer aixecar, i tothom va botar amb I will follow, el primer cl¨¤ssic imperible de la nit. Despr¨¦s Bono va presentar els seus tres nois i va lloar Barcelona mentre a la base de la pantalla suspesa sobre el passad¨ªs que unia els dos escenaris es tradu?en simult¨¤niament les seves paraules. Tot un detall. Potser un angl¨¨s no hi hauria caigut.

A aquestes altures quedava clar que aquest espectacle ¨¦s el millor que ha desplegat la banda en totes les seves visites a Espanya

I tal com Bono va introduir verbalment els seus records, la tecnologia els va fer imatge. La doble pantalla es va il¡¤luminar ¨Cper entendre'ns, estava alineada de gol a gol del recinte¨C i va comen?ar a mostrar imatges dibuixades amb intenci¨® evocadora. Va sonar Iris (hold me closer). El recurs va guanyar espectacularitat quan a?Cedarwood road Bono va passejar pel passad¨ªs que separava les dues pantalles, fonent la seva figura amb els dibuixos que recordaven el seu barri. Admiraci¨® digital. Va seguir Song of someone, que va tancar l'exposici¨® del gruix de temes que interpretaria la banda del seu ¨²ltim disc, i Sunday bloody sunday, tocada amb cert hieratisme de duel ideol¨°gic recordant aquell diumenge sagnant, amb la banda dreta al passad¨ªs, va recordar a la multitud, aclaparada per l'¨²s de la pantalla i la seva disposici¨®, que U2 s¨®n progres.

L'espectacle, veritable cor d'un xou de rock muscul¨®s i anhelant, amb Bono entonant al seu estil, com una mena de predicador que no parla per menys de 25.000 persones i, en conseq¨¹¨¨ncia, ha d'entonar emf¨¤ticament, tenia m¨¦s cops amagats. A?The fly, desassossegant, amb la banda fora de la vista, tota la pantalla, ampliada encara m¨¦s pels extrems, es va tintar de groc i va ensenyar frases en castell¨¤ i m¨¦s tard, en un recurs aconseguid¨ªssim, la banda es tornava a fer visible en petits forats de la tintura groga que els deixava veure tocant Invisible entre les dues pantalles. A aquestes altures quedava clar que aquest espectacle ¨¦s el millor que ha desplegat la banda en totes les seves visites a Espanya, abans presidits per una ingent quantitat de mitjans utilitzats com un nou ric organitzaria les noces del seu primog¨¨nit: quilos de caviar encara que nom¨¦s sigui perqu¨¨ es noti l'abund¨¤ncia de la pec¨²nia.

S'havia arribat a la meitat del concert i encara quedava la traca. Misterious way va comen?ar la que es podria considerar segona part, i en cada can?¨® continuava havent-hi una sorpresa. B¨¦, no ¨¦s xocant que surti una noia del p¨²blic, aquesta amb m¨¦s gr¨¤cia que el mateix Bono ballant, incr¨¨dula, la can?¨®. Despr¨¦s es va saber que era vene?olana i tot va quadrar. El l¨ªder anava negre, a l'estil Johnny Cash, i amb els cabells tirant a rossos, potser per contrastar. A?Elevation la pantalla es va convertir en ¨¨mula d'una de m¨°bil i la vene?olana, gravant amb un tel¨¨fon, va enviar el senyal a tothom, tal com li va assegurar Bono que passaria. La immediatesa feta espectacle. Tot en U2, tamb¨¦ la ideologia.

Amb interludi balad¨ªstic incl¨°s, el concert va agafar la recta final. Where the streets have no name, Pride, With or without you¡­ i va acabar amb One. Sense grans sorpreses musicals, U2 ja sonen m¨¦s grandiloq¨¹ents que irats, fara¨°nics m¨¦s que majestuosos, el concert va ser mann¨¤ multisensorial, tecnologia que deixa at¨°nit, onada que aclapara amb llums, so que atropella, can?ons que s¨®n mem¨°ria. U2 l'han encertada. El p¨²blic es va rendir entusiasmat. A la cova d'U2 mana la tecnologia, que aplicada lluny d'un estadi els funciona molt millor.