Dilu?ts en la melmelada

Amb les eleccions del 27-S prossegueix la recomposici¨® del mapa pol¨ªtic catal¨¤. S'afegeix a la commoci¨® provocada en el sistema espanyol de partits per la irrupci¨® de Podem a les europees del 2014 i per l'expansi¨® de Ciutadans a les auton¨°miques del maig. Ara, el cicl¨® independentista ha escombrat?l'esquerra a Catalunya. Els socialistes han davallat fins a la cota m¨¦s baixa des del 1980 i no han pogut recuperar ni tan sols la condici¨® de primer partit de l'oposici¨®, que ERC els va arrabassar el 2012. Han quedat com a tercera for?a al capdavant de l'escamot format per quatre grups que tenen entre el 12% i el 8% de vots. D'Esquerra Republicana no se'n sap res. El seu l¨ªder, Oriol Junqueras, era des del 2012 el cap de l'oposici¨® per¨° no va exercir i, ara, amb el partit dilu?t en la melmelada ideol¨°gica nacionalista que ¨¦s la coalici¨® guanyadora Junts pel S¨ª, dirigida per Converg¨¨ncia, resulta impossible situar els seus vots, o els seus escons, al costat de la dreta o el de l'esquerra. Tal com han anat les coses, a Esquerra no li queda altre remei que conc¨®rrer a les legislatives del 20 de desembre juntament amb Converg¨¨ncia, ja sigui reeditant la coalici¨® de Junts pel S¨ª o amb qualsevol altra f¨®rmula ideada per a aix¨°. Si fos aix¨ª, seguiria dilu?da en la melmelada.

L'altra for?a d'esquerra, Iniciativa Verds-Esquerra Unida, ha desaparegut tamb¨¦, subsumida en una coalici¨® amb Podem. Per¨° la suma de totes dues ha resultat ser una resta, ja que entre les dues han obtingut menys escons que Iniciativa sola en les eleccions del 2012. Passar de 13 diputats a 11 quan un dels components de la coalici¨® aspira a ser alternativa de govern en tot Espanya ¨¦s pitjor que un frac¨¤s; significa que aqu¨ª hi ha hagut importants errors d'apreciaci¨®.

La campanya de la coalici¨® Catalunya S¨ª que es Pot va ser hegemonitzada pels l¨ªders de Podem, mentre les figures p¨²bliques d'Iniciativa desapareixien literalment de l'escenari, cosa que els electors van percebre com una aut¨¨ntica apagada. De manera que aquest flanc de les esquerres ha quedat afeblit com en els seus pitjors moments. El panorama per a les tres forces que han representat l'esquerra des del 1980 (PSC, ICV i ERC) ¨¦s el pitjor que han afrontat mai: sense perfil ni programa propis, en les cotes de votaci¨® m¨¦s baixes, fins i tot sense nom, ni lideratges clars. El fet que les campanyes del PSC i d'ICV hagin estat protagonitzades per Pedro S¨¢nchez i per Pablo Iglesias indica fins a quin punt les seves respectives derrotes s¨®n conseq¨¹¨¨ncia de debilitats pol¨ªtiques pr¨¨vies.

Els antisistema de la CUP hauran de madurar en poques setmanes el que a d¡¯altres els ha costat anys o fins i tot d¨¨cades

Aquest desastre no el compensa el creixement de les Candidatures d¡¯Unitat Popular (CUP), que han passat de tres a deu diputats. ?s una paradoxa que l'¨²nic grup interessat a ajudar els guanyadors i que disposa dels escons necessaris sigui la CUP, ¨¦s a dir, els diputats que es fan publicitat orgullosament com a antisistema i fins fa quatre dies eren considerats totalment incompatibles amb el centredreta nacionalista.

Incompatibles? Els antisistema de la CUP hauran de madurar en poques setmanes el que a d'altres els ha costat anys o fins i tot d¨¨cades. Han quedat en posici¨® de frontissa entre el bloc independentista i els altres, i no els queda altra opci¨® que fer inclinar la balan?a. Tenen molt en com¨² amb Junts pel S¨ª: s¨®n igualment partidaris de trencar o superar l'statu quo constitucional. Aix¨° els uneix. El seu altre objectiu, trencar tamb¨¦ l'statu quo econ¨°mic, pot esperar. El seu candidat, Antonio Ba?os, no ha deixat de proclamar la seva ret¨°rica rupturista fins i tot despr¨¦s de les eleccions: desobedi¨¨ncia civil, predica encara la CUP. Per¨° negocien.

A l'altra banda, Ciutadans s'ha erigit a Catalunya com el substitut del PP, i els seus dirigents somien a convertir aquest resultat en una bestreta del que passi a la resta d'Espanya el 20 de desembre. Amb gaireb¨¦ el 18% dels vots, dobla la proporci¨® habitual de les forces de l'espanyolisme de centredreta al Parlament, ja fora amb la UCD de Adolfo Su¨¢rez, l'Alian?a Popular de Fraga o el PP d'Aznar. Li correspondr¨¤ el lideratge de l'oposici¨®, un altre aspecte rellevant de la derrota de les esquerres. Una vegada m¨¦s s'ha verificat que el nacionalisme, els nacionalismes, arrasen les esquerres cada vegada que s'ho proposen o ho necessiten.