La dona del C¨¨sar

La dona del C¨¨sar no nom¨¦s ha de ser virtuosa, ho ha de semblar. Ho va dir Juli C¨¨sar fa m¨¦s de dos mil anys, referint-se, concretament, a la seva dona Pompeia. La sent¨¨ncia no nom¨¦s no ha perdut vig¨¨ncia, sin¨® que tamb¨¦ ha adquirit categoria de principi. Avui, com fa dos mil anys, la credibilitat dels virtuosos i de les virtuts de transcend¨¨ncia social ¨¦s inseparable de la seva aparen?a. L'honestedat de totes les Pompeies, la fidelitat de tots els compromisos, l'honradesa de tots els pol¨ªtics, parteixen que les virtuts que tenen siguin cre?bles, acceptades socialment com a veraces, sinceres, aut¨¨ntiques.

La credibilitat dels jutges, de la seva imparcialitat i independ¨¨ncia, tamb¨¦ ¨¦s inseparable de la seva aparen?a. Tamb¨¦ ells han de ser honestos, imparcials i independents, i a m¨¦s, semblar-ho. Quan uns jutges es preparen per decidir sobre un conflicte, els afectats i interessats per la decisi¨® s¨®n especialment sensibles davant dels signes o les aparences de parcialitat que poguessin predisposar els jutges en contra seu. Les lleis es fan ress¨° d'aquesta raonable suspic¨¤cia. Per aix¨° els jutges s'han d'abstenir volunt¨¤riament de jutjar quan s¨¤piguen que hi ha un motiu de sospita sobre la seva imparcialitat. I si no ho fan, perqu¨¨ no volen o perqu¨¨ creuen que no hi ha cap motiu de desconfian?a, els interessats, quan coneguin la causa de la sospita, l'han d'al¡¤legar, recusant el jutge sospit¨®s de parcialitat, perqu¨¨ sigui substitu?t per un altre. L'expedient de recusaci¨® el resol el mateix tribunal a qu¨¨ pertany el jutge sota sospita, tot i que, naturalment, amb l'abs¨¨ncia d'aquest. I aquest, rec¨ªprocament, podria jutjar altres recusacions d'altres membres del tribunal que van jutjar la seva. Encomanar la soluci¨® d'un conflicte nascut de la sospita o desconfian?a al mateix grup a qu¨¨ pertany el sospit¨®s ¨¦s una mala soluci¨®, farcida de corporativisme rec¨ªproc, favorable o desfavorable, per¨° inevitablement tenyit d'insuficient aparen?a d'imparcialitat.

Pablo P¨¦rez Tremps era catedr¨¤tic de la Universitat Carles III de Madrid, i amb un grup de juristes va realitzar un estudi sobre el projecte de l'Estatut de Catalunya, a proposta de la Generalitat. M¨¦s tard va ser nomenat magistrat del Tribunal Constitucional (TC). Quan el PP va rec¨®rrer contra l'Estatut davant d'aquest tribunal, va sospitar de la imparcialitat del magistrat P¨¦rez Tremps, pel seu estudi per a la Generalitat, i el va recusar. El TC va admetre la recusaci¨® per cinc vots contra quatre, i en contra del criteri de la Fiscalia. El magistrat va ser apartat del tribunal en aquell important assumpte.

Ara ens trobem amb altres casos de sospita, o almenys amb evident aparen?a de parcialitat, en els processos de la trama G¨¹rtel i del cas B¨¢rcenas. Hauran de ser resolts per un tribunal en qu¨¨, dels tres integrants, hi ha dos jutges que tenen una not¨°ria proximitat al PP: Enrique L¨®pez i Concepci¨®n Espejel. Aquesta presideix el tribunal, l'altre n'¨¦s el ponent, encarregat de redactar la sent¨¨ncia. Tots dos es resisteixen a abstenir-se. Diuen que la seva proximitat al PP no afecta a la seva imparcialitat. El PP, ¨°bviament, els defensa. Per¨° la proximitat ¨¦s clamorosa i intensa. Espejel ha estat condecorada, lloada i destacada com a amiga personal per Mar¨ªa Dolores de Cospedal, amb la inoportunitat i desencert que habitualment caracteritza aquesta dirigent del PP. L¨®pez ¨¦s el magistrat del TC que anava en moto per Madrid en evident i intens estat d'embriaguesa. Va cessar fulminantment en aquell tribunal, per¨° va tornar al seu c¨¤rrec anterior a l'Audi¨¨ncia Nacional, per al qual, pel que sembla, la seva conducta delictiva no ¨¦s cap obstacle. Segons consta a l'expedient instru?t per recusar-lo, quan era magistrat va participar en seixanta activitats de la FAES, la fundaci¨® del PP que dirigeix Aznar, i en dues taules rodones de confer¨¨ncies pol¨ªtiques del partit, per les qual va rebre retribucions de 13.000 euros. Gaireb¨¦ una feina al servei de les FAES, que a la pr¨¤ctica no ¨¦s sin¨® una franqu¨ªcia del PP. De tot aix¨°, el jutge instructor de l'expedient dedueix una aparen?a de col¡¤laboraci¨® permanent que genera desconfian?a de la seva imparcialitat.

Seria bo i saludable que el rigor mostrat pel PP i el TC amb P¨¦rez Tremps no express¨¦s un malici¨®s criteri de descart d'eventuals vots desfavorables, sin¨® un signe de voluntat d'exquisida transpar¨¨ncia. I seria bo que aquest mateix criteri presid¨ªs la decisi¨® de la recusaci¨® de L¨®pez i Espejel, perqu¨¨ tufeja l'aparen?a d'excessiva proximitat amb el PP. Perqu¨¨ si no, la dona del C¨¨sar ni semblaria virtuosa, ni potser ho seria.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya