La fi d¡¯un model

La investigaci¨® judicial entorn de les presumptes irregularitats comeses per l'exvicepresident del Govern espanyol i exdirector gerent de l'FMI, Rodrigo Rato, apunta m¨¦s lluny que els suposats delictes fiscals que van donar lloc a una retenci¨® precipitada del mateix Rato i a una maldestra tramitaci¨® dels c¨¤rrecs per part de les autoritats dependents del Ministeri d'Hisenda. El jutge Serrano-Arnal li va prendre declaraci¨® aquest dimarts durant tres hores sobre presumptes delictes de corrupci¨® entre particulars (Rato podria haver cobrat una comissi¨® d'almenys 835.000 euros a canvi de l'adjudicaci¨® de publicitat de Bankia a les centrals de mitjans Zenith i Publicis), blanqueig de diners i frau fiscal. Despr¨¦s de la declaraci¨®, Rato va quedar en llibertat, per¨° el jutge li ha retirat el passaport i l'obliga a presentar-se una vegada al mes al jutjat.

M¨¦s enll¨¤ de l'¨°bvia apel¡¤laci¨® a la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia, garantida pel sistema judicial, i les consideracions que puguin fer-se sobre les dificultats actuals d'un personatge p¨²blic d'especial rellev¨¤ncia durant els governs d'Aznar, ¨¦s evident que la credibilitat de l'exvicepresident disminueix a passos gegants cada dia que passa, a mesura que es van acumulant noves proves i investigacions. S¨®n inversemblants, per exemple, les explicacions ofertes sobre els diners percebuts per Rato procedent de les ag¨¨ncies de publicitat.

?s irremeiable interpretar que la investigaci¨® sobre Rato tindr¨¤ conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques per al Partit Popular. No estem davant d'un cas m¨¦s de presumpta corrupci¨®, en el qual una s¨¨rie de persones parasiten diners p¨²blics amb la conniv¨¨ncia de pol¨ªtics i funcionaris subornats. Rodrigo Rato va formar part del nucli de poder i va actuar en la conformaci¨® del partit que va guanyar les eleccions el 1996. Malgrat que els seus suports interns hagin estat escassos durant els ¨²ltims temps, disposava de prou prestigi per ocupar llocs rellevants i gaudir de relacions pol¨ªtiques que no estan a l'abast de tothom. I aix¨ª ho demostra la seva entrevista recent amb el ministre de l'Interior, causa d'un enrenou pol¨ªtic justificat.

El que de deb¨° es ventila en el cas Rato ¨¦s el final d'una manera de fer pol¨ªtica i, sobretot, d'una manera de fer negocis. Si es confirmen les presumpcions de la just¨ªcia contingudes en els expedients d'investigaci¨® ser¨ªem davant d'un altre cas de ca?a i captura de comissions a canvi d'adjudicacions irregulars, a m¨¦s d'intricats procediments per ocultar les obligacions fiscals. Aquest no ¨¦s el model d'economia que volen els ciutadans i, per descomptat, tampoc el model que defensava en abstracte l'exvicepresident en els seus discursos.

Com ¨¦s de rigor, els fets s'han d'investigar fins al final. Per¨° tamb¨¦ cal demanar una certa rapidesa que no estigui renyida amb el rigor; no ¨¦s el mateix substanciar el cas en el termini d'entre 12 i 18 mesos que demorar-lo fins que es converteixi, a l'efecte dels ciutadans afectats i de la percepci¨® social, en un cas etern i, per tant, oblidat. Tant els implicats (el jutge interrogar¨¤ 16 persones m¨¦s a part de Rato) com els contribuents ho agrairan.