Consells per a impuntuals

A les persones ens treu de polleguera esperar. Acostumem a ser poc ben¨¨vols amb els impuntuals. M¨¦s per la sensaci¨® de p¨¨rdua de temps que perqu¨¨ l'altre arriba tard. Tamb¨¦ existeixen els qui sempre arriben en punt, de vegades en exc¨¦s. La puntualitat no ¨¦s un tret de la personalitat, sin¨® un bon h¨¤bit que forma part de l'ordre. ?s una filosofia de vida. La idea que ¡°encara que m'organitzi, no aconsegueixo ser puntual¡± ¨¦s falsa. Tots els que vulguin arribar a l'hora poden aconseguir-ho.

Les persones impuntuals atribueixen la seva tardan?a a excuses com un exc¨¦s de compromisos, una agenda ca¨°tica, no saber organitzar-se¡­ Tot aix¨° ¨¦s cert, per¨° tamb¨¦ pot influir-hi la falta de motivaci¨®, tenir l'autoestima baixa (per qu¨¨ han arribat a l'hora si consideren la seva aportaci¨® poc interessant) o fins i tot desaprovaci¨® i provocaci¨® cap a qui convoca.

La majoria de les persones impuntuals acostumen a afirmar que per m¨¦s que ho intenten, no aconsegueixen arribar a temps. Per¨° solen referir-se als passos que fan un cop ja han tancat la porta de casa o de l'oficina. Llavors ¨¦s quan els entra la pressa, caminen corrent, s'estressen¡­, i pensen que aix¨° ¨¦s fer tot el possible. Fins i tot busquen reafirmar-se en altres persones preguntant: ¡°Oi que hem corregut?¡±. S¨ª, han corregut, per¨° quan ja no hi havia soluci¨®. La puntualitat s'inicia amb la planificaci¨®, no amb els metres finals abans de la cita.

Les persones que arriben tard pateixen conseq¨¹¨¨ncies negatives. Una ¨¦s la p¨¨rdua de credibilitat. Quan alg¨² fa tard una vegada, tothom acostuma a ser emp¨¤tics amb l'ensopegada, per¨° quan es fa tard de forma ?reiterada, la conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s que les seves excuses no s¨®n cre?bles, i les seves promeses de canvi per a l'ocasi¨® seg¨¹ent, tampoc.

Arribar tard projecta una imatge negativa del triganer. La impuntualitat ¨¦s sin¨°nim de desorganitzaci¨®, de no tenir paraula, de ser poc professional. Ning¨² vol fer tractes amb una persona irresponsable que arriba tard als seus compromisos.

La impuntualitat ¨¦s un motiu d'estr¨¨s per a qui arriba tard i per a qui espera. Retardar-se en una cita condiciona la trobada, perqu¨¨ l'empipament que genera en qui espera no desapareix quan arriba la persona, sin¨® que acostuma a perdurar, i el que hauria de ser una trobada efectiva o divertida es converteix en una altra cosa.

Arribar tard ¨¦s l'inici del bucle.

Arribar tard ¨¦s l'inici del bucle. Els impuntuals acaben desorganitzant la seva agenda, el seu temps i el dels seus acompanyants. Aquesta ¨¦s una de les pitjors conseq¨¹¨¨ncies: l'efecte d'arrossegament. Com que tots pensen que alg¨² arribar¨¤ tard, faran el mateix. Comen?aran a retardar la seva incorporaci¨® a la feina, a la reuni¨® o al sopar. La impuntualitat ¨¦s contagiosa.

Com s'ha d'actuar amb les persones que tenen aquest defecte? Dependr¨¤ de cadasc¨². El primer ¨¦s dir-los que us molesta esperar i demanar-los que, per favor, avisin si faran tard. Amb el tel¨¨fon m¨°bil, tothom pot fer una trucada o enviar un missatge i ser considerat amb qui espera.

Si es tracta d'un impuntual consumat, no reforceu el seu comportament esperant-lo. No endarreriu la reuni¨®, ni la classe, ni tan sols el sopar. Si ho feu, nom¨¦s aconseguireu que l'impuntual segueixi sent-ho i que els que s¨ª que han estat educats i han arribat a la seva hora sentin que se'ls falta al respecte. Aquests 10 consells s¨®n per treballar la impuntualitat.

1. Detecteu en qu¨¨ perdeu el temps i limiteu-ho. Escriviu a l'agenda quant trigueu a fer cada activitat i quadreu el que teniu planejat perqu¨¨ pugueu fer-ho tot. Tenir una hora d'inici i una altra de finalitzaci¨® tamb¨¦ us agilitar¨¤ la ment. Saber a quina hora acaba permetr¨¤ divagar menys i centrar-se en el tema. No us torneu a embolicar, compliu els horaris.

2. Organitzeu les vostres coses. Moltes persones impuntuals arriben tard per falta d'organitzaci¨®. En sortir de casa els falta el m¨°bil, no troben les claus, no saben on han deixat l'agenda i un llarg etc¨¨tera. Tingueu un lloc clar on col¡¤locar el que necessiteu a l'hora de sortir o calculeu pr¨¨viament cinc minuts m¨¦s per preparar-vos abans de sortir.

3. Disposeu d'un marge d'error. No establiu els temps com si no hi hagu¨¦s tr¨¤nsit o pensant en una reuni¨® perfecta. Deixeu sempre un marge de 15 minuts. Si al final no hi ha cap imprevist i arribeu abans, aprofiteu per revisar l'agenda o posar idees en ordre, o endueu-vos un llibre i llegiu. ?s preferible apar¨¨ixer 10 minuts abans que 10 minuts tard.

4. No endarreriu el moment de llevar-vos quan soni l'alarma. Un dels millors plaers per a moltes persones ¨¦s apagar el despertador i seguir dormint cinc minuts m¨¦s. Si us agrada endarrerir-lo, deixi-ho per al cap de setmana, per¨° no per als dies en qu¨¨ altres persones depenen de la vostra pres¨¨ncia. Poseu el despertador lluny del llit, de manera que aturar-lo us obligui a sortir del vostre lloc c¨°mode. I no torneu enrere. Inicieu la vostra rutina. Aneu directament al bany, serviu-vos un caf¨¨ i poseu-vos les piles.

5. Calculeu?de forma objectiva?el temps que comporta cada tasca. No valoreu el que us agradaria trigar, sin¨® el temps que realment hi invertiu. Quant temps trigueu a triar la roba, a esmorzar, a maquillar-vos? Quant trigueu a fer el trajecte en el transport que utilitzeu, el vostre passeig fins a l'estaci¨® o la parada d'autob¨²s, fer cua, treure el bitllet, baixar l'escala que us porta a l'andana? S¨®n moltes les persones que diuen que el tren o l'autob¨²s que agafen triga 10 minuts i surten de casa amb els segons justos pensant que es teletransportaran fins all¨¤ i que, per descomptat, el seu mitj¨¤ de transport els estar¨¤ esperant quan hi arribin. Ni tan sols compten els dos o tres minuts entre un tren i el seg¨¹ent. Si a aquest c¨¤lcul irracional li afegim el de menjar, esmorzar, les trucades, reunions, contestar correus¡­, resulta que al final del dia hem deixat de comptar almenys amb un marge de dues hores.

6. Porteu rellotge i consulteu-lo.?El m¨°bil ha substitu?t el rellotge de polsera, per¨° ¨¦s m¨¦s f¨¤cil mirar l'hora en aquest rellotge que no pas treure el tel¨¨fon de la butxaca o de la bossa.

7. Obligueu-vos a arribar 10 minuts abans a qualsevol cita. Almenys fins que aprengueu a gestionar el vostre temps. Quan ho h¨¤giu aconseguit, es pot proposar arribar cinc minuts abans, i posteriorment, dos minuts abans. Aix¨ª no fallareu mai. ?s preferible que h¨¤giu d'esperar que no pas que us hagin d'esperar els altres.

8. Planifiqueu l'agenda amb racionalitat. Si satureu la vostra agenda amb moltes activitats i temps impossibles de complir, ¨¦s normal que sempre arribeu tard. Escriviu-hi el que ¨¦s viable, amb el temps que emprareu per aconseguir-ho. I al marge, en el mateix dia, anoteu altres temes pendents que no siguin ni urgents ni importants i que, si us sobra temps, pugueu atendre.

9. Si sou despistats, poseu-vos alarmes o anoteu el que heu de fer a l'agenda. La mem¨°ria de treball, tamb¨¦ coneguda com a mem¨°ria a curt termini, t¨¦ els seus l¨ªmits. Si abuseu de la vostra capacitat de record, oblidareu temes que haureu d'atendre fora d'horari i us desorganitzaran el que ten¨ªeu en aquell moment.

10. Aprengueu a dir que no. Les persones molt sol¡¤l¨ªcites i servicials acostumen a tenir problemes per dir que no a les peticions i els favors dels altres. Eviten el conflicte i valoren tant la seva col¡¤laboraci¨® i ajuda que acaben per sobrecarregar-se. Tenir compromisos de m¨¦s alenteix i retarda l'agenda. La persona que us demana un favor compta que no el pugueu fer. Compliu primer amb els seus compromisos, excepte excepcions, i despr¨¦s, si ho decidiu, dediqueu el temps que sobri a atendre els altres o a les vostres pr¨°pies q¨¹estions. Teniu dret a gestionar el vostre temps lliure com vulgueu.

La impuntualitat ¨¦s una mala targeta de presentaci¨®. No ¨¦s bona companya ni en la vostra professi¨® ni en la vostra vida personal. Prengueu-ne nota.

elpaissemanal@elpais.com