Berl¨ªn i Par¨ªs alerten del risc de les respostes nacionalistes davant la crisi

Un quart de segle despr¨¦s de la caiguda del Mur, Europa s'enfronta a la crisi de refugiats amb el risc de sucumbir a un perill¨®s replegament nacionalista. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president franc¨¨s, Fran?ois Hollande, han comparegut aquest dimecres davant l'Eurocambra amb un missatge d'unitat i d'alerta davant els reflexos nacionalistes que reapareixen aqu¨ª i all¨¤. "El nacionalisme ¨¦s la guerra", va dir el mandatari franc¨¨s. "No necessitem menys Europa, sin¨® m¨¦s Europa. Europa ha de reafirmar-se o en cas contrari veurem el final d'Europa".

"Una Alemanya lliure i unida en una Europa lliure i unida". A Estrasburg ressonava l'eco imponent dels discursos de Helmut Kohl i Fran?ois Mitterrand despr¨¦s de la caiguda del Mur, ja fa 25 anys. Eren uns altres temps. Fa un quart de segle, el 1989, la hist¨°ria es va accelerar: la caiguda del Mur va suposar la fi del m¨®n hibernat de la Guerra Freda i una nova i prometedora etapa per Europa. Dues d¨¨cades i mitja despr¨¦s, Merkel i Hollande intenten fer tamb¨¦ una crida a la unitat enmig de la crisi de refugiats, una osca m¨¦s per a la successi¨® gaireb¨¦ eterna de crisi que se superposen com les capes d'una ceba des de fa gaireb¨¦ 10 anys.

Aquesta unitat no acaba d'apar¨¨ixer. Hongria acaba d'aixecar un mur ¡ªc¨°pia enverinada d'aquell que va saltar a miques fa 25 anys¡ª a la seva frontera amb S¨¨rbia. Algun pa¨ªs ha arribat a dir que nom¨¦s accepta refugiats cristians. A Brussel¡¤les, en fi, hi ha hagut enormes problemes per trobar solucions d'emerg¨¨ncia i diversos pa?sos es desentenen o prefereixen quedar-se al marge del repartiment de refugiats que proposa la Comissi¨® Europea.

Potser tampoc siguin aquests els temps m¨¦s adequats per als grans discursos: l'euro s'aferra avui a una narrativa de superviv¨¨ncia; ha deixat enrere els anys d'¨¨xit. Durant la crisi financera, els grans bancs es van replegar als seus pa?sos: es va produir una renacionalitzaci¨® dels sistemes bancaris, patrocinada ¡ªper cert¡ª per la negativa en rod¨® de Merkel a compartir els costos de la crisi (immortalitzada amb aquell "chacun sa merde", o cadasc¨² el que li toca, de Merkel).

Tant la cancellera com Hollande avisen ara del perill d'aquest tipus de respostes en el cas de la gesti¨® de la crisi de refugiats. Per¨° ni Merkel ni el president franc¨¨s han ofert solucions radicalment noves: Berl¨ªn ha apuntat la necessitat d'una aut¨¨ntica pol¨ªtica europea d'asil, i ha reivindicat les solucions "en origen", als pa?sos dels quals surten els refugiats; Par¨ªs ha recordat que sovint nom¨¦s Fran?a ¨¦s capa? d'intervenir militarment per evitar situacions potencialment explosives, i ha reclamat una pol¨ªtica exterior m¨¦s decidida. Aix¨° ha estat tot.

Aix¨ª i tot, els discursos han tingut algun moment de brillantor. "El sobiranisme ¨¦s la guerra", ha subratllat Hollande parafrasejant Mitterrand, "no hi ha res m¨¦s en va que tancar-se en un mateix; aix¨° suposaria el declivi d'Europa", ha vaticinat. "Hem apr¨¨s les lli?ons de la hist¨°ria", ha continuat Merkel. "Tota la UE ha de responsabilitzar-se dels refugiats, sensibilitzar l'opini¨® p¨²blica i trobar una resposta conjunta que combini solidaritat i responsabilitat", ha subratllat.

Merkel ¨¦s ferma candidata al Nobel de la Pau per obrir els bra?os als refugiats en una de les fases m¨¦s agudes de la crisi; dies despr¨¦s, no obstant aix¨°, va suspendre la lliure circulaci¨® de persones a la frontera entre Alemanya i ?ustria. Diversos eurodiputats van retreure a Merkel aquest viratge. Al cap i a l'¨²ltim, tamb¨¦ a Alemanya han reaparegut certs reflexos nacionalistes, que es visualitzen en les enquestes amb una recuperaci¨® del populista Alternativa per a Alemanya. Potser per aix¨° Merkel ha tirat per elevacions. "Hi ha 60 milions de refugiats al m¨®n; molts miren Europa. Cal trobar la forma de respondre aquest desafiament conjuntament", ha apuntat la cancellera davant els aplaudiments generals de l'Eurocambra.

Amb alguna excepci¨®: Marine Le Pen s'ha declarat "l'antiMerkel" i li ha criticat amb duresa la seva "propaganda" a favor "d'obrir les fronteres, per despr¨¦s tancar-les". Merkel no ha entrat al joc. Hollande s¨ª: "Aquells que no n'estiguin conven?uts, que surtin d'Europa, que surtin de l'euro, que surtin de Schengen i que surtin fins i tot de la democr¨¤cia, si ¨¦s que aix¨° ¨¦s possible", va respondre en un arravatament que ha rebut la salva d'aplaudiments m¨¦s gran de la tarda. Una mica de picant, per¨° res a veure amb l'¨¨pica d'aquell Kohl-Mitterrand de fa 25 anys, aix¨° no. S¨®n uns altres temps.