Visions d¡¯un altre m¨®n

?Al CaixaForum de Barcelona es pot veure una exposici¨®, Animals i faraons, dedicada a la plasmaci¨® dels animals en la cultura eg¨ªpcia. La mostra aplega una gran quantitat de peces de valor, provinents del Museu del Louvre, com la filera de babu?ns adorant el sol del temple de Luxor, les est¨¤tues sedents de Sekhmet ¡ªla deessa lleona¡ª o una gata de bronze de la baixa ¨¨poca que ¨¦s un prodigi d¡¯eleg¨¤ncia i de destresa. Objectes com aquests enlluernaven, amb ra¨®, els degustadors d¡¯art d¨¦co m¨¦s exquisits fa quasi un segle.

La vinculaci¨® que els egipcis establiren entre els animals i els d¨¦us va sorprendre els grecs i, m¨¦s tard, els cristians, i es va prestar a malentesos mesquins. En realitat, com explica la comiss¨¤ria de l¡¯exposici¨®, H¨¦l¨¨ne Guichard, els egipcis ¡°no adoraven els animals, elegien curosament les formes animals per convertir-les en manifestacions de l¡¯ess¨¨ncia divina accessibles per als humans¡±. De la mateixa manera que els cristians no adoren les est¨¤tues de Crist davant de les quals s¡¯agenollen, sin¨® el D¨¦u que aquestes imatges representen, la temible deessa Sekhmet era representada com una lleona perqu¨¨ aquest animal expressa millor que cap altre les seues qualitats sobiranes. La devoci¨® s¡¯adre?ava a la de?tat per mitj¨¤ dels seus s¨ªmbols terrenys.

Sobre el tema de les relacions entre d¨¦us i animals en aquesta civilitzaci¨® s¡¯ha publicat fa poc un llibre en catal¨¤: Fills de Djaamu, de Lucas Baqu¨¦ Manzano. Entre els m¨¨rits de l¡¯autor hi ha el d¡¯haver tradu?t molt b¨¦ la recopilaci¨® de textos m¨¦s antiga de la humanitat, el Llibre de les pir¨¤mides. Tot i la seua import¨¤ncia en la hist¨°ria de la cultura, ¨¦s improbable que aquest Llibre s¡¯enlaire en les llistes de best-sellers, per¨° el fet que es puga llegir en catal¨¤ introdueix el nostre idioma en un elenc ben selecte de lleng¨¹es de cultura. ?s un honor.

Fills de Djaamu investiga els conjurs del Llibre de les pir¨¤mides destinats a les serps. Les serps s¨®n animals perillosos, per¨° tamb¨¦ se les pot veure com a guardianes dels secrets de l¡¯infram¨®n. El fara¨® mort ha de travessar els foscos viaranys que les serps custodien i desactivar-ne l¡¯amena?a. Els conjurs que utilitza revelen una visi¨® del m¨®n dial¨¨ctica, on el conflicte entre l¡¯ordre i el caos es reviu cada dia i on el poder de la paraula ¨¦s immens. El treball de Lucas Baqu¨¦ ¨¦s rellevant per a l¡¯egipt¨°leg, per¨° tamb¨¦ per a l¡¯interessat en les relacions entre mite, ritual i m¨¤gia, un nus central de la hist¨°ria de les religions. ?s un llibre minuci¨®s, exigent i il¡¤luminador.

?s a dir, que no ser¨¤ un best-seller tampoc, per¨° honora la llengua en qu¨¨ est¨¤ escrit. La setmana passada, en un article, ?ngel Quintana parlava de la cultura i la ind¨²stria cultural, i arribava a una conclusi¨® clara: la fabricaci¨® de productes culturals t¨¦ import¨¤ncia, sens dubte, per¨° la cultura ¨¦s for?a m¨¦s que una mercaderia. Com l¡¯¨°liba d¡¯Atena, els llibres de Lucas Baqu¨¦ s¨®n pr¨¤cticament invisibles per a la ind¨²stria cultural. En canvi, s¨®n cultura amb maj¨²scules. En catal¨¤, ara i ac¨ª.