Dial¨¨ctica

Un regidor de l¡¯Ajuntament de Barcelona porta tatuada la paraula amor al puny de la m¨¤ dreta, i la paraula odi al puny de la m¨¤ esquerra. Ho porta, com molts lectors ja deuen haver pensat, per imitaci¨® del fals predicador que interpreta Robert Mitchum a la pel¡¤l¨ªcula de Charles Laughton La nit del ca?ador. ?s un personatge sinistre, la pura encarnaci¨® del mal.

No sabem si el regidor que l¡¯imita tamb¨¦ aspira a posseir els seus mateixos atributs, per¨° el que ¨¦s segur ¨¦s que ¨¦s un home del seu temps. Ho ¨¦s perqu¨¨ juga a pel¡¤l¨ªcules, i el temps tendeix a l¡¯infantilisme, i perqu¨¨ les lletres que porta tatuades als punys anuncien la gl¨°ria dels sentiments, i el temps venera el sentimentalisme. El venera en l¡¯esport de masses, en la literatura de masses, en el cinema de masses, en l¡¯educaci¨®, en el periodisme, en la pr¨¤ctica pol¨ªtica i en la mateixa noci¨® del que ¨¦s o hauria de ser la democr¨¤cia. I d¡¯aquest temps del regidor, que tamb¨¦ ¨¦s irreparablement el nostre, han nascut els grans col¡¤lectius dedicats sense rep¨°s a passar el rosari de l¡¯autoelogi i a cantar les lletanies de l¡¯exclusi¨®: amor i odi compartits construeixen identitats, i el primer evita que es percebi la indignitat del segon.

Hem vist multituds emocionades, pol¨ªtics llagrimosos, processons de torxes. Hem vist legions de pares oferint els seus fills al d¨¦u de la Naci¨®. Hem vist com el fotoperiodisme estimulava la filantropia recreativa i com la vida animal s¡¯equiparava a la humana. Fins i tot hem vist gent desconsoladament ofesa en la seva dignitat col¡¤lectiva per un anunci de televisi¨®, i hem assistit a un augment progressiu, a la vida p¨²blica, del gust per la procacitat i l¡¯insult escatol¨°gic, signes inequ¨ªvocs d¡¯un sentimentalisme a flor de pell. Els sentiments no admeten discussi¨®. Si una persona ens confia que s¡¯ha enamorat d¡¯una altra fins al punt que ja no pot ni menjar ni dormir, potser li podem dir que no li conv¨¦ gaire, per¨° no li podem dir que menteix o que no t¨¦ ra¨®; i si ens parla de l¡¯animadversi¨® gratu?ta que li produeix determinat cong¨¨nere, li podem aconsellar que no hi pensi tant, que no se¡¯n faci mala sang, per¨° tampoc el podem acusar de mentider ni rebatre amb arguments la baixa passi¨® que ens confessa.

Gr¨¤cies a les prestacions que ofereixen ¡ªs¨®n impermeables al raciocini, s¡¯inoculen amb una facilitat extraordin¨¤ria i presenten un ¨ªndex de contagi elevad¨ªssim¡ª, els sentiments es revelen com la vareta m¨¤gica dels grans timoners. Alguns pol¨ªtics contemporanis n¡¯han redescobert les virtuts i els oposen amb ira a les lleis i al b¨¦ com¨². El cinema i la literatura no es poden banyar en el sentimentalisme sense ofegar-se en la cursileria. En pol¨ªtica, la cursileria anuncia la tirania, la dial¨¨ctica dels punys del nostre regidor.