El desafiament independentista

Durant molts anys, l'opci¨® independentista a Catalunya no superava?mai el 15% dels vots i en moltes ocasions es quedava per sota del 10%. La tempesta perfecta que ha portat les candidatures independentistes a aconseguir?el 48% dels vots el 27-S va comen?ar a gestar-se en la segona legislatura de?Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar. Amb la majoria absoluta, el PP va emprendre una ofensiva legislativa que els nacionalistes van considerar un intent de reinterpretar la Constituci¨® en sentit recentralitzador per la via de llimar compet¨¨ncies auton¨°miques a trav¨¦s de les lleis org¨¤niques. La permanent conflictivitat competencial va portar les forces pol¨ªtiques catalanes a plantejar una revisi¨® de l'Estatut.

La iniciativa va tenir el suport del Govern de Rodr¨ªguez Zapatero. El nou Estatut va ser aprovat el 2005 pel Parlament catal¨¤ i el 2006 per les Corts espanyoles despr¨¦s de sotmetre el text a una considerable rebaixa. Malgrat tot, va ser aprovat en refer¨¨ndum amb el 73,9% dels vots. El no que preconitzava ERC va obtenir el 20,7%. Aquest partit era l'¨²nic que llavors defensava la independ¨¨ncia, i en les seg¨¹ents auton¨°miques del 2010 va aconseguir tot just el 6,95% dels sufragis.

L'independentisme ha estat per a molts joves catalans la utopia disponible, una causa il¡¤lusionant per la qual lluitar

Com ¨¦s possible que cinc anys despr¨¦s l'independentisme hagi experimentat una ascensi¨® tan mete¨°rica? El detonant va ser la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional, que va tornar a rebaixar l'Estatut que els catalans ja havien confirmat. La sent¨¨ncia era conseq¨¹¨¨ncia d'un recurs del PP, que va voler guanyar per via jur¨ªdica el que havia perdut en la pol¨ªtica i va protagonitzar maniobres descarades per retardar la renovaci¨® del Constitucional i garantir una majoria af¨ª a les seves posicions.

La primera manifestaci¨® de protesta, amb el president Montilla al capdavant, va reunir un mili¨® de persones. I aix¨ª, en cada Diada s'ha apujat l'aposta. Amb el PP de nou al Govern, la din¨¤mica de confrontaci¨® s'ha anat agreujant, per¨° el que ha perm¨¨s a l'independentisme fer el gran salt ¨¦s que Converg¨¨ncia ha empr¨¨s sota el lideratge d'Artur Mas un tomb sobiranista inimaginable fa nom¨¦s cinc anys, quan CiU pactava amb el PP els pressupostos de la Generalitat. La crisi econ¨°mica n'ha fet la resta. L'independentisme ha estat per a molts joves la utopia disponible, una causa il¡¤lusionant per la qual lluitar. I els greuges de Madrid han estat la gran coartada de Mas per no haver de rendir comptes de la seva obra de govern ni donar explicacions pels casos de corrupci¨®. Ara, Catalunya est¨¤ dividida respecte a la independ¨¨ncia. El problema ¨¦s que cada vegada m¨¦s catalans pensen que ja no tenen res a negociar amb Espanya, excepte la manera d'anar-se'n. Encara no s¨®n majoria, per¨° ho seran si no s'obre un proc¨¦s negociador. Per¨° s¨®n molts tamb¨¦ els que pensen que, en realitat, molts catalans no volen independitzar-se d'Espanya, sin¨® del PP.

Milagros P¨¦rez Oliva ¨¦s periodista d'EL PA?S.